Tots aquests episodis tenen conseqüències per a la salut pública. Les turbulències creixents de la nostra època –provocades pel terrorisme, per unes condicions meteorològiques adverses o per altres causes– creen un moment “ara toca” en els responsables de la salut pública. Suposen un repte i, alhora, una oportunitat per incrementar significativament el seu impacte i el de les seves organitzacions, millorant-ne els resultats per a les comunitats afectades.

Al llarg de més de quinze anys estudiant el lideratge en moments de crisi a la National Preparedness Leadership Initiative (NPLI) de Harvard, hem observat una evolució positiva de la participació de la sanitat pública en les activitats de preparació i resposta davant d’emergències. Si abans els professionals de la salut pública s’havien d’esforçar per estar representats en aquest debat, ara tenen un lloc reservat en molts centres d’operacions d’emergències. Als Estats Units, els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC), l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències (FEMA) i d’altres agències federals es coordinen i col·laboren més eficaçment entre elles, amb els seus respectius estats i amb els seus homòlegs locals. Els sectors públic, privat i no lucratiu també estan treballant més bé junts.

Incorporar els professionals de la sanitat pública en les infraestructures actuals de preparació i resposta constitueix un pas endavant positiu. No obstant això, aquesta és només una mínima part del potencial que tenen els plantejaments i els protocols de la sanitat pública per promoure un canvi gradual en la concepció i en la pràctica del lideratge en moments de crisi. A continuació, presentem tres oportunitats concretes que observem:

1. Una perspectiva a nivell poblacional. La “comunitat en conjunt” s’ha convertit en un plantejament per a la preparació i la resposta davant de desastres als Estats Units. Pretén incorporar tots els sectors i treballar fins i tot amb la població en general, de manera que els recursos, els coneixements i l’experiència estiguin relacionats i mobilitzats en tots els àmbits organitzatius i jurisdiccionals. La comunitat en conjunt vol dir que tothom col·labora per obtenir un resultat de benefici mutu.

Els responsables de la sanitat pública han adoptat aquesta metavisió més àmplia ja fa bastant temps. Estan preparats per atendre comunitats senceres i observar-hi tant els aspectes comuns com la seva diversitat. Saben com detectar i mitigar els efectes secundaris, terciaris i fins i tot quaternaris dels incidents i de les accions de resposta i recuperació. Aquesta perspectiva pot resultar instructiva per als professionals de les agències, més acostumats a observar els fets cas per cas o estructura per estructura. Els responsables de la salut pública hi poden fer contribucions molt valuoses si participen des del primer moment en els plans globals de contingència, i no simplement en aquells aspectes que tradicionalment s’engloben dins la seva àrea de competència funcional.

2. Els determinants socials de la preparació, la resposta i la recuperació. A la sanitat pública, és usual cercar els determinants socials de la salut. En aquesta recerca, s’han vinculat a factors com ara l’educació i l’estabilitat econòmica. Aquest enfocament es podria i s’hauria d’ampliar a la preparació i a la resposta davant de desastres. Si bé és cert que s’han fet alguns avenços en aquesta àrea, creem que hi ha potencial per fer una recerca molt més àmplia de per què algunes comunitats es volen preparar davant dels desastres, hi responen de forma cohesionada i se’n recuperen més ràpidament que d’altres.

Els investigadors de la salut pública tenen la capacitat i la mentalitat per assumir aquesta labor important. D’aquesta manera, poden contribuir que altres responsables de gestionar els desastres tinguin una idea més perfilada de les comunitats que atenen, de les seves necessitats i dels obstacles per poder superar els reptes a què s’encaren. Aquest coneixement es podria fer servir per ajudar a predir on és més probable que tinguin més impacte determinats successos i on cal destinar els esforços d’una manera més precisa i productiva a cada moment, per tal de mitigar l’impacte i aconseguir recuperar-se’n.

3. Els protocols basats en evidències. Com passa amb qualsevol acció fonamentada en la ciència, a la salut pública està molt arrelats el mètode científic i la presa de decisions basades en dades. No passa el mateix amb la seguretat ciutadana, amb la gestió de les emergències i amb les organitzacions humanitàries. En la mesura que és possible obtenir dades d’un espectre més ampli de successos i aplicar instruments analítics cada vegada més sofisticats per extreure idees dels resultats obtinguts, els professionals de la sanitat pública tenen molt a dir en el camp tan ampli de la preparació i la resposta davant de desastres. Poden ajudar els companys a entendre el valor d’aquest nou plantejament i a veure les facilitats més grans que tenen a l’abast amb els instruments que existeixen al mercat.

Podem imaginar-nos els grans beneficis que pot comportar per a les comunitats d’arreu del món el fet de compartir ràpidament i de forma sistemàtica els resultats basats en evidències, especialment davant de nous casos i d’innovadors mètodes de pràctica. Per exemple, les iniciatives Stop the Bleed per equipar els vianants amb torniquets són cada vegada més usuals. Tanmateix, investigacions recents han demostrat que l’eficàcia d’aquestes accions, per bé que es fan amb molt bona intenció, varia molt en funció dels diferents escenaris de capacitació. L’entusiasme que susciten programes com Stop the Bleed s’ha de contrastar amb dades que en demostrin els resultats i veure com optimitzar-los.

Un dels principis fundacionals de la NPLI és que una mala direcció suposa un risc per a la salut pública. Una mala iniciativa per part dels seus responsables, per molt bones o benvolents que siguin les seves intencions, té conseqüències. Això és més cert que mai a mesura que comunitats molt diverses d’arreu del món s’enfronten a inseguretats creixents en el proveïment d’aliments i d’aigua, a unes condicions meteorològiques adverses, al terrorisme, a la inestabilitat geopolítica, a malalties infeccioses de ràpida propagació i a d’altres disrupcions. A les xarxes que ja existeixen entre els sectors públic, privat i no lucratiu, se’ls demanarà cada cop més que actuïn de manera segura, ràpida i sincronitzada. La col·laboració i la innovació proporcionaran noves maneres d’encarar-se a amenaces imprevistes i de millorar-ne els resultats. Les fronteres abans infranquejables entre les diferents disciplines ara s’han d’anar permeabilitzant i recalibrant contínuament per poder compartir experiències i coneixements.

Els líders formals i informals inspiraran i unificaran aquestes iniciatives. Liderar requerirà reunir stakeholders diferents i convidar-los a renunciar en part al seu propi interès perquè junts puguin aconseguir més coses de les que podrien obtenir per separat. Amb la seva formació i amb la seva perspectiva diferents, els responsables de la salut pública estan ben posicionats per crear més valor que mai –sempre que estiguin disposats i a l’altura de l’”ara toca”.

Eric J. McNulty és director adjunt de Recerca i del Programa de Negociació Sanitària i Resolució de Conflictes i formador de la Harvard T. H. Chan School of Public Health. També és codirector del programa de formació executiva Leading in Health Systems i té un càrrec similar a la National Preparedness Leadership Initiative, un programa conjunt de la Harvard Chan School i la Harvard Kennedy School of Government. Leonard J. Marcus és el director fundador del Programa de Negociació Sanitària i Resolució de Conflictes de la Harvard T. H. Chan School of Public Health. També és codirector fundador de la National Preparedness Leadership Initiative, programa conjunt de la Harvard Chan School i la Harvard Kennedy School of Government, desenvolupat en col·laboració amb els Centres de Control i Prevenció de Malalties, la Casa Blanca, el Departament de Seguretat Nacional i el Departament de Defensa. Joseph M. Henderson és investigador superior (distinguished senior fellow) i formador de la Pràctica de Salut Pública de la Harvard T. H. Chan School of Public Health i dels Centres de Control i Prevenció de Malalties. També és director de l’Oficina de Seguretat i Gestió d’Actius dels Centres de Control i Prevenció de Malalties (Agència de Protecció de la Salut dels Estats Units). Barry C. Dorn és director adjunt de la National Preparedness Leadership Initiative, un programa conjunt de la Harvard T. H. Chan School of Public Health (HSPH) i la Harvard Kennedy School of Government, i del Programa de Negociació Sanitària i Resolució de Conflictes de la HSPH. També és formador de la Pràctica de Salut Pública de la HSPH i professor clínic de Cirurgia Ortopèdica de la Tufts University School of Medicine.