Aprendre del passat per albirar el futur: valoració del gran arc de reformes del govern


Aprendre del passat per albirar el futur: valoració del gran arc de reformes del govern


En alguns moments al llarg del temps, els govern dels Estats Units i els d’arreu del món acompleixen missions essencials de servei als ciutadans, col·laborant amb partners d’altres sectors i aprenent-ne, i actuant com a administradors competents dels recursos públics. Les innombrables accions positives que duen a terme cada dia les autoritats governamentals passen molt desapercebudes perquè el focus d’atenció se centra constantment en una sèrie de reptes que també afronta el sector públic, els quals són molt més visibles però bastant més petits. Tanmateix, si mirem enrere per tal d’observar el progrés que s’ha produït al llarg de diverses dècades, són evidents els beneficis d’aquesta evolució constant de la gestió del govern –alhora que guanyem una certa perspectiva que ens permet albirar quin pot ser el futur de la funció pública. És des d’aquesta visió a més llarg termini de l’acompliment i del potencial del govern que l’IBM Center for The Business of Government va fer el llibre Government for the Future: Reflection and Vision for Tomorrow’s Leaders.

L’IBM Center va néixer l’any 1998, quan un grup de directius de la consultora PricewaterhouseCoopers va crear una nova organització: The PricewaterhouseCoopers Endowment for The Business of Government, amb un objectiu molt simple: fomentar la recerca acadèmica sobre temes rellevants per als directius públics i millorar la comprensió de què funciona en el govern. Per desenvolupar aquesta agenda investigadora, es va crear un programa de petites donacions que oferia beques de recerca a experts, a partir d’una revisió competitiva de les propostes que havien presentat en una convocatòria semestral en què s’anunciaven les prioritats de recerca per a l’any següent. Quan IBM va adquirir PwC Consulting l’any 2002, aquesta organització va passar a mans d’IBM i fou rebatejada com l’IBM Center for The Business of Government.

Durant els vint anys que han passat des del 1998, l’IBM Center ha publicat estudis de més de 400 experts externs –la majoria procedents de l’àmbit acadèmic, però també d’ONG i periodistes. En conjunt, aquests experts han creat un corpus de coneixements sobre bones pràctiques i sobre les lliçons que n’han extret per aconseguir millorar el govern. A més, l’IBM Center ha elaborat una llista de reptes i oportunitats per al sector públic a partir de més de 500 entrevistes a autoritats governamentals realitzades al programa radiofònic Business of Government Hour. A Government for the Future, partim d’aquest ric repositori de continguts per reflexionar sobre els principals factors impulsors del progrés del sector públic als darrers vint anys.

I, cosa més important, la reflexió sobre aquests continguts proporciona un fonament per tenir una visió de com pot ser la gestió governamental dintre de vint anys. Basant-se en aquest fonament, el nostre treball reuneix una sèrie de punts de vista sobre com serà el sector públic l’any 2040. Aquesta visió del govern del futur es formula en diversos estudis d’experts que tracen un mapa de ruta sobre com maximitzar-ne els beneficis i minimitzar-ne els riscos, amb possibles innovacions que van des de la reforma del lloc de treball en el futur fins als avenços en l’exploració de l’espai.

 

Mirant cap enrere: tendències de gestió significatives i perdurables

Destaquem sis iniciatives de gestió significatives, que han perdurat al llarg dels darrers vint anys i que hem identificat a través d’una enquesta a directius públics i experts:

  • Les iniciatives digitals, com la informàtica mòbil (mobile computing) i en núvol (cloud computing)
  • Les iniciatives de dades, com les big data, l’analítica, la visualització i els escriptoris (dashboards)
  • Les iniciatives de gestió de l’acompliment, que tracten de l’evolució del subministrament d’informació per gestionar l’acompliment i creen una demanda d’ús
  • Les iniciatives relacionades amb les xarxes socials, atès que el seu impacte ha estat evident a tots els nivells del govern i que s’han convertit en una eina important de comunicació d’agència
  • Les iniciatives de col·laboració, com els partenariats publicoprivats, la col·laboració entre agències i la col·laboració intergovernamental
  • Les iniciatives de gestió del risc, inclosos els riscos cibernètics, financers i mediambientals

 

Lliçons apreses: La implementació de reformes de gestió als darrers vint anys què ensenya a les autoritats governamentals actuals i futures sobre com desenvolupar aquestes i altres reformes en el futur? La nostra recerca identifica quatre lliçons que es poden deduir de l’anàlisi de les iniciatives passades de gestió:

  • La reforma de la gestió no és per a pusil·lànimes.La reforma de la gestió requereix el màxim compromís i perseverança. Ras i curt, no és per a tímids ni per a qui tingui un horitzó temporal limitat. Requereix un pla d’aplicació ben executat i un compromís al més alt nivell.
  • En proposar iniciatives de gestió, les autoritats governamentals s’han de centrar en els seus objectius bàsics i no sobrecarregar el “sistema” amb massa reformes alhora. Els líders del canvi que triomfen en el govern són selectius a l’hora de determinar quines iniciatives de gestió han d’impulsar.
  • Les iniciatives de gestió que tenen èxit requereixen molt de temps i esforç, i centrar-se en la seva implementació. Algunes iniciatives que s’han llançat als darrers vint anys i que no han tingut èxit potser eren conceptualment sòlides, però moltes d’elles van ser objecte d’una execució deficient.
  • El lideratge efectiu fa triomfar les iniciatives de gestió. Encara que s’ha convertit en un clixé, el lideratge des de dalt garanteix l’èxit del llançament de qualsevol iniciativa de gestió.

 

Mirant cap endavant: els propers vint anys

Basant-nos en les lliçons que hem après del passat i en les recerques que s’han fet, ens centrem a esbossar una visió de com pot ser el govern l’any 2040. Observem l’evolució de dos tipus d’avenços. Primer, la tecnologia provocarà una nova redistribució dels recursos –persones, dòlars i estructures organitzatives. Segon, com a conseqüència d’aquests canvis tecnològics, la forma de treballar i d’interaccionar de les persones canviarà, i això reestructurarà també la manera de treballar dels governs –que repercutirà en la prestació de serveis, la participació ciutadana i uns models de negoci diferents.

Per als propers anys, albirem tres motors del canvi de base tecnològica en els governs:

  • La intel·ligència artificial i la realitat augmentada (IA) canviaran les regles de joc. Els avenços en l’ús de la IA canviaran els rols, tant dins del govern com entre el govern i els ciutadans.
  • Les dades impulsaran el progrés. La major disponibilitat i ús de les dades reestructurarà la manera com els directius públics utilitzen els coneixements i les percepcions per analitzar l’acompliment, prendre decisions i prestar serveis.
  • Els serveis públics estaran basats en plataformes. En aquest escenari, el govern serà més aviat un facilitador que establirà les condicions perquè els sectors privat i no lucratiu puguin crear les seves plataformes, en col·laboració amb el sector públic.

A més, segons els nostres autors, aquests motors tecnològics tindran tres grans repercussions en el govern del futur:

  • Serà un govern més impulsat pels ciutadans. El govern en 2040 estarà més centrat en els ciutadans, en què més persones aprofitaran la tecnologia i les dades per interaccionar amb seu govern.
  • Serà un govern més basat en la xarxa. El rol dels treballadors públics, que s’anirà desenvolupant cada vegada més en un entorn de xarxa, es transformarà com a resultat de la tecnologia i serà més horitzontal, més obert i més col·laboratiu.
  • S'incrementarà la participació de voluntaris en el govern. Els ciutadans disposaran de més temps per dedicar-se a activitats de voluntariat l’any 2040 –perquè estaran jubilats o seran membres d'una força laboral que el 2040 es beneficiarà molt de la tecnologia.

En un acte de presentació de la publicació del llibre Government for the Future, alts dirigents del Govern dels Estats Units pertanyents a les administracions dels darrers quatre presidents americans (amb el càrrec de subdirector de Gestió de l’Oficina d’Administració i Pressupost dels Estats Units) van compartir els seus punts de vista sobre l’evolució del progrés de la gestió com una tradició bipartidista, en què les autoritats s’han basat en els èxits i en les lliçons apreses del passat. Aquesta evolució va començar amb el National Partnership for Reinventing Government dels anys noranta, que va informar l’E-Government Agenda de la primera dècada del segle xxi, la qual, al seu torn, va ajudar a configurar l’agenda digital i del govern obert de l’última dècada, la qual ara ha obert el camí per a les prioritats actuals de modernització de les TIC, estratègia de dades i millora de la força laboral, perquè el govern pugui exercir millor la seva missió, prestar un millor servei i millorar l’acompliment de l’administració, al servei del poble americà. Cadascun d’aquests paquets d’iniciatives s’ha implementat a través de l’Agenda de Gestió del President, que ara es coordina amb el Pressupost del President, en un procés per garantir l’excel·lència en la gestió del govern a llarg termini i d’una manera sostinguda.

Durant vint anys, l’IBM Center ha tingut el privilegi d’oferir recerca d’avantguarda que ha culminat en unes recomanacions pràctiques i viables per als executius del govern, i de col·laborar amb organitzacions afins per tal de millorar l’acompliment del govern. Amb Government for the Future, esperem continuar aquesta col·laboració entre el govern, el món acadèmic, les organitzacions no lucratives i la indústria als pròxims vint anys. Desitgem que les perspectives que la nostra recerca aporta ajudin les autoritats a fer realitat en el futur aquesta visió positiva per al govern.

 


Dan Chenok és director executiu del Center for The Business of Government. John M. Kamensky és senior fellow de l’IBM Center for The Business of Government; abans d’incorporar-se a l’IBM Center, fou durant vuit anys subdirector del National Partnership for Reinventing Government del vicepresident Gore. Mark A. Abramson és el primer director de l’IBM Center i coeditor de la col·lecció de llibres de l’IBM Center for the Business of Government. Per conèixer més de prop l’IBM Center i consultar gratuïtament els seus informes: www.businessofgovernment.org.

 

Referències

Abramson, M. A.; Chenok, D. J.; Kamensky, J. M. (2018): Government for the Future: Reflection and Vision for Tomorrow’s Leaders. The IBM Center for the Business of Government.

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.