Des de fa anys hi ha un debat obert entre els diferents col·lectius professionals que presten serveis a l'Administració de justícia sobre la utilització del concepte servei públic per qualificar l'activitat de jutjats i tribunals. Es discuteix si el sistema judicial té característiques similars al sistema sanitari o al sistema educatiu que permetin que aquesta importantíssima activitat pugui ser qualificada com a servei públic.

Aquesta discussió, a banda de significatius continguts doctrinals i ideològics, massa llargs de comentar en aquesta nota, té també conseqüències organitzatives notòries.

Una de les més evidents fa referència als mecanismes de control del sistema. Si l'Administració de justícia es considera estrictament un dels tres poders de l'Estat, el seu control ha de fixar-se bàsicament dins els paràmetres del disseny constitucional del sistema judicial i de les seves institucions; si, a més, es considera que una part més o menys important de la seva activitat és de prestació de serveis als ciutadans, haurem d'apropar-nos als diversos sistemes de control, i també de gestió, que són habituals en els grans serveis públics dels estats benestaristes -sistemes d'indicadors, mecanismes de control de gestió, auditories, supervisió externa, etc.

A poc a poc van sorgint elements que sembla que ens apropen més a una visió de servei públic. La darrera reforma de la Llei orgànica del poder judicial, de desembre de l'any passat, va posar sobre la taula dues importants novetats en aquest sentit.

D'una banda, l'article 435 de la Llei, quan es refereix al funcionament de l'oficina judicial, introdueix conceptes que se situen clarament en la lògica de la gestió pública -agilitat, eficiència, qualitat, responsabilitat per a la gestió- i, molt especialment, fa una referència a la Carta de Drets dels Ciutadans davant de la Justícia. Aquesta carta, que va ser aprovada prèviament pel Ple del Congrés dels Diputats l'abril de l'any 2002, introdueix els elements de qualitat del servei clàssics de qualsevol servei públic avançat: transparència, atenció individualitzada, terminis de resposta, responsabilitat, elements de deontologia professional, ús de noves tecnologies, etc.

D'altra banda, aquesta mateixa llei dóna un important impuls al col·lectiu de secretaris judicials, que rep unes importantíssimes funcions de caire organitzatiu i de suport al funcionament del dia a dia de l'activitat de les oficines judicials. Una bona part dels llocs de treball de secretari judicial s'omplen de funcions gerencials; per tant, una part d'aquest conjunt de professionals haurà de complementar les seves funcions tradicionals amb altres com són la direcció d'equips, la planificació i el control de gestió o el seguiment dels sistemes d'informació.

Ara resta pendent el desenvolupament reglamentari d'aquestes iniciatives. Cal confiar que aquests elements de la gestió de les oficines judicials es confirmin i es reforcin i, per tant, s'obri una porta a la millora organitzativa.