Alguns dels projectes premiats han estat liderats per antics alumnes dels programes de gestió pública d’ESADE.

La professora de l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) Tamyko Ysa, investigadora principal del Grup de Recerca en Lideratge i Innovació en la Gestió Pública (GLIGP), va participar en aquestes jornades, en el panel «Innovation and Creativity – “A Perfect Couple” for Reaching Excellence?»

Més informació a: http://www.epsa2009.eu/

Projectes premiats de les administracions públiques catalanes:

SIGPAC: Millora de l’efectivitat de la gestió agrícola i territorial a través de la tecnologia

• Organització: Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
• Persona de contacte: Valentí Marco Sanz
• Funció: Cap del Servei d’Ajuts al Sector Agrícola
• A/e: vmarco@gencat.cat
• Web: www20.gencat.cat
• Tipus de sector: medi ambient, canvi climàtic, agricultura (inclosa la seguretat alimentària) i pesca
• Paraules clau del projecte: Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), agricultura, mapes digitals

Descripció del cas

Les crisis no passen desapercebudes; las crisis o bé les vencem o bé ens vencen. Les institucions europees proporcionen unes directrius estrictes, conegudes com a Sistema Integrat d’Administració i Control, per gestionar el Fons europeu de garantia agrícola i el Fons europeu agrícola de desenvolupament rural, en nom de les agències de pagament dels estats membres de la UE. L’administració adequada d’aquests fons d’acord amb les regulacions complexes i canviants és un repte en si. Una de les eines principals per a la gestió d’aquests fons és el Sistema d’Identificació de Parcel·les (LPIS), que és un sistema d’identificació geogràfica (SIG) que es va anomenar SIGPAC quan es va implementar el gener de 2005. El repte, més enllà d’aplicar el SIG per a la gestió i el control dels subsidis agraris, era oferir a la societat una base de dades coherent, consistent i constantment actualitzada d’informació geogràfica en l’àmbit del conreu, i també d’una manera que permetés a qualsevol persona construir i desenvolupar els seus propis sistemes d’informació geogràfica a partir del SIGPAC.

La premissa bàsica va ser considerar la imposició del LPIS com una oportunitat de modernització. La idea era evolucionar d’una mera acció reactiva a una actitud proactiva, amb la finalitat de proporcionar solucions basades no tan sols en la tecnologia sinó també en el sentit comú.

Partners amb un alt grau de competència en diverses disciplines, de l’àmbit acadèmic o dels sectors públic i privat, van donar suport al projecte. L’objectiu principal s’ha assolit, i això ha permès que un gran nombre de gestors de fons externs hagin pogut crear els seus projectes a partir d’aquesta base de dades, amb la qual cosa el SIGPAC s’ha convertit en una eina essencial.

Actualment, els propis agricultors són la font principal d’informació per actualitzar les dades del SIG: cada any, les seves sol·licituds de subvencions generen les peticions corresponents d’actualització de dades del SIGPAC. L’adaptabilitat i la velocitat a l’hora de comprovar i incorporar aquests canvis són fonamentals, atès que els pagaments als agricultors es fan efectius després de comparar la coherència de les seves sol·licituds amb la informació obtinguda del SIGPAC.

Atesos el volum de les sol·licituds i els terminis per prendre decisions, s’han de preveure nous processos d’organització i implementació més senzills, p. ex., processos simples, amb una forta aplicació de tecnologies de la informació amigables, com també solucions ràpides però efectives. El programari i les aplicacions informàtiques per a PC de butxaca amb GPS optimitzen la feina, perquè donen més flexibilitat, tant a l’oficina com sobre el terreny. S’ha adoptat el desenvolupament de sensors remots, entre d’altres, mitjançant l’ús d’imatges per satèl·lit i sensors aeris; la tecnologia LIDAR (laser imaging detection and ranging), càmeres espectrals DMC i visualitzadors espectrogràfics compactes aeris. Gràcies a aquesta metodologia de treball, es pot obtenir una gestió eficient amb una productivitat més gran en les tasques de manteniment del SIGPAC. A més, el SIGPAC s’ha consolidat com a eina potent de planificació en l’agricultura i els sectors relacionats amb l’ús de la terra i el medi ambient.

El model de gestió del SIGPAC ha estat un èxit i és un exemple per al desenvolupament d’altres projectes, que apliquen molts dels seus principis i solucions.

Registre d’entitats promotores d’habitatge protegit

• Organització: Diputació de Barcelona, Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
• Persona de contacte: Maurici Armengou Iglesias
• Funció: director de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
• A/e: gs.hua@diba.cat
• Web: www.diba.cat
• Sector: habitatge protegit
• Paraules clau del projecte: habitatge protegit, accessibilitat de l’habitatge, cooperació publicoprivada

Descripció del cas

La dificultat dels ciutadans de Catalunya per accedir a un habitatge assequible augmenta; concretament, l’habitatge protegit és una preocupació pública creixent a casa nostra i en altres regions europees.

El Registre d’entitats promotores d’habitatge protegit (REPHP) fou creat l’any 2007 per la Diputació de Barcelona (DIBA) amb l’objectiu de promoure una acció concertada amb els ajuntaments de la província de Barcelona per tal de desenvolupar i gestionar habitatge protegit en territori municipal per mitjà d’entitats promotores privades (en queden expressament exclosos els desenvolupaments concertats en territori que no és de propietat pública y/o que no tenen la pretensió de promoure terrenys subjectes a algun tipus de protecció pública). El REPHP dóna suport als ajuntaments mitjançant l’assistència tècnica, financera i legal que els facilita la DIBA i proporciona una eina que facilita la coordinació de les promocions d’habitatge protegit amb promotors privats.

El REPHP implementa un marc de cooperació publicoprivada que es basa en un partenariat de tres nivells: 1) la Diputació de Barcelona, que és un ens de govern local de segon nivell; 2) els governs locals de la província, amb l’autoritat de desenvolupar i gestionar l’habitatge, però amb capacitats i recursos desiguals. Els consells municipals són els beneficiaris del programa de suport que ofereix la DIBA; 3) els promotors privats locals, nacionals i estrangers (organitzacions amb finalitat de lucre o no lucratives), amb experiència acreditada en la construcció i l’explotació d’habitatge protegit.

El REPHP implementa dues fases diferenciades: 1) una fase d’inclusió, preselecció dels promotors i registre d’acord amb el REPHP mitjançant una única licitació, i 2) una fase de concessió; amb una sèrie de procediments independents per a la concessió de promocions concretes per mitjà de licitacions restringides als promotors registrats d’acord amb el REPHP. S’organitza en una secció de desenvolupament d’habitatge protegit per a venda (secció d’alienació) i una secció de desenvolupament d’habitatge protegit per al lloguer o per a la concessió d’ús (secció de concessió administrativa i drets d’ús del terreny). Així, en totes les promocions no destinades a la venda, el terreny continua en mans públiques i la propietat segueix essent de l’ajuntament. La REPHP preveu un procediment especial que és regulat per la Unió Europea i compta amb el suport institucional del Govern de Catalunya. El marc legal del procediment és el següent: Directiva 2004/18/EC del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre la coordinació de procediments per a la concessió de contractes d’obres públiques, de subministrament públic i de servei públic.

Actualment, hi ha registrats 37 promotors en la secció d’alienació i 19 en la de concessió administrativa i drets d’ús del terreny. S’han aprovat set promocions urbanístiques, que representen un total de 185 nous habitatges protegits, el 63 % dels quals són de lloguer o cessió d’ús. En els propers mesos, s’autoritzaran 35 noves promocions urbanístiques, amb un total de 969 nous habitatges, en què el 69 % seran de lloguer o cessió d’ús. Així, el REPHP està fent el possible per promoure habitatge protegit en ciutats en què fins ara els recursos impedien realitzar aquestes promocions urbanístiques.

Això contribueix a equilibrar el dret a un habitatge assequible per a tots els ciutadans, independentment de les dimensions de la ciutat on visquin.

La gestió a l’Ajuntament de Sant Cugat: “Planificació de l’estratègia: un nou pacte entre la gestió política i el lideratge polític”

• Organització: Ajuntament de Sant Cugat
• Persona de contacte: Jordi Joly
• Funció: tinent d’alcalde
• A/e: jordijoly@santcugat.cat
• Web: www.sfo.santcugat.cat
• www.santcugat.cat
• www.tribuna.santcugat.cat
• www.eitsantcugat.com
• http://srv.originalets.com
• Tipus de sector: administració pública, modernització, afers institucionals, reforma
• Paraules clau del projecte: gestió estratègica, motivació dels treballadors, interès públic, capacitat d’aprenentatge i transferibilitat, responsabilització, transparència, impacte

Descripció del cas

L’Ajuntament de Sant Cugat, com d’altres administracions públiques d’Europa, en haver d’afrontar una sèrie de reptes globals i locals, ha experimentat la necessitat urgent de transformar una administració inefectiva en una organització centrada en estratègies que es poden executar de manera efectiva i que poden tenir una incidència real. L’Ajuntament de Sant Cugat es veia entorpit per una estructura burocràtica, l’absentisme i la falta de motivació, d’incentius i de gratificacions; l’ús ineficient dels recursos públics i la dificultat de trobar treballadors amb una sòlida ètica del treball professional.

Com a resposta davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Sant Cugat va expressar la voluntat de reformar la seva administració pública i de cercar solucions innovadores per tal de transformar la seva cultura de gestió pública i política i les seves pràctiques. Va llançar aquest projecte per tal de crear un ajuntament innovador, com a conseqüència d’una administració pública eficient, motivada i ben gestionada, adaptada per respondre als reptes del futur. L’objectiu és crear una nova cultura de la gestió política i pública alineant l’organització amb la implicació dels stakeholders en tots els processos. Altres objectius importants són: millorar l’eficiència de la gestió i el lideratge per tal de crear una organització capaç d’adaptar-se als objectius canviants; implementar un codi ètic en el qual basar les noves eines i metodologies; definir objectius, transparència i responsabilitats (responsabilització) i mesurar l’impacte, tant a dintre com a fora de l’organització. Una reestructuració sistemàtica dels processos de gestió a l’Ajuntament, segons les millors pràctiques adoptades del sector privat, permet avui als líders polítics basar les seves decisions en un gran nombre de dades, entendre la relació entre recursos i objectius, i ajudar a crear una plantilla pública més motivada i professional. Per incrementar l’eficiència, Sant Cugat s’ha decantat per una cultura del cost. On abans es gastaven pressupostos, la nova cultura del cost optimitza constantment els recursos econòmics respecte dels objectius. Això promou la cultura política en la qual les bones polítiques es basen en una bona gestió dels recursos. La combinació del treball en equip i un lideratge fort ha permès implementar amb èxit aquest nou règim, seguint les pràctiques de les organitzacions privades.

La primera fase important fou la creació de l’Institut de Gestió Estratègica com a eina estratègica per a la ciutat, que va possibilitar dedicar els recursos alliberats a l’anàlisi, el control i l’avaluació dels serveis i les organitzacions públics. Una segona fase fou l’establiment del nou Pla d’alineació i competitivitat estratègica (PACTE), un acord entre líders polítics, gestors públics i directors tècnics subscrit l’any 2008. El consens entre tots els partits polítics fou el reflex d’un compromís clar per progressar vers una nova cultura de gestió política i pública.

Avui, Sant Cugat és una ciutat preparada per afrontar els reptes futurs tant a escala local com global. Sant Cugat ha creat una nova cultura de gestió política i pública que es pot considerar una referència per a d’altres ciutats europees.