Allò petit (ja no) és bell, la xarxa sí que ho és. Però podem gestionar-la? Evidències de xarxes de govern local a la regió del Laci
Abast de la recerca
Xarxes interinstitucionals
Les xarxes són estructures d'interdependència que impliquen múltiples organitzacions, tant públiques com privades, en les quals una unitat no és la mera subordinada formal de les altres en el marc d’un acord jeràrquic més ampli (O’Toole, 1997).
Si bé les evidències del fet que les xarxes són importants per a la gestió pública són enormes (Cepiku i Meneguzzo, 2004; Meneguzzo i Cepiku, 2008), la majoria de les conceptualitzacions sobre les xarxes han estat desenvolupades per sociòlegs i per especialistes en elecció pública (Cook, Whitmeyer, 1992; Ostrom, 1990), amb poques excepcions destacables, que han determinat quins tipus de xarxes es poden trobar en els entorns administratius actuals, han estudiat el desenvolupament històric de les xarxes, etc.
Les xarxes de govern local a Itàlia
Des de fa ja més d'un segle, als països europeus es considera que per als municipis ser de petites dimensions és un gran problema. La mitjana de població dels municipis va des dels 1.580 habitants en el cas de França fins als 126.128 en el cas de
A Europa aquesta qüestió s'ha abordat de dues maneres oposades: per mitjà de les xarxes intermunicipals o a través de les fusions obligatòries. L'opció triada està determinada per la influència de les tradicions administratives, per l'estructura de l'estat, per la grandària i per les característiques geogràfiques; les fusions són més comunes en els països menys descentralitzats en els quals les regions són inexistents o molt febles, com a Finlàndia o als Països Baixos, mentre que la cooperació intermunicipal és sovint l'única solució viable en els països caracteritzats per governs locals amb una forta identitat, com en el cas dels napoleònics (Cepiku, 2006).
A Itàlia, la dimensió territorial i el nombre de municipis continuen sent més o menys els mateixos des de l'Edat Mitjana. Les estratègies dissenyades per incrementar la grandària dels municipis no han tingut gaire èxit, malgrat que han estat molt recurrents (en les albors de la unificació nacional, l’any 1860, Giuseppe Mazzini va proposar de reduir el nombre de municipis a 1.000). En l'actualitat, 5.800 municipis d'un total de més de 8.000 tenen menys de 5.000 habitants, administren el 50% del territori nacional i presten serveis públics al 20% de la població italiana.
Per tant, a Itàlia les formes de governança territorial en xarxa cobren la màxima importància, ja que el 87% de tots els municipis italians participen en almenys una forma de cooperació, que és l’opció preferida, molt per davant de les fusions.
Objectius i metodologia de la recerca
L'objectiu de la recerca és explorar quins són els motius que duen els governs locals a col·laborar, quin impacte tenen les xarxes en la gestió i quines són les condicions per a un bon funcionament i desenvolupament de les xarxes. A més, la recerca també pretén identificar les estratègies que els nivells superiors de govern poden utilitzar per incrementar la cooperació.
La recerca es va basar en un qüestionari, que prèviament es va testar a través de tres discussions de grup i de deu entrevistes pilot i que tot seguit es va polir i es va lliurar a tots els governs locals de la regió del Laci, que inclou Roma, la capital del país. Han respost el qüestionari 106 governs locals d’un total de 378, xifra que representa el 28% de tots els municipis i que en reflecteix la distribució real.
Resultats de l'anàlisi estadística
L'estat de la qüestió: rellevància i objecte de les xarxes de govern local
Entre els serveis organitzats i prestats a través de xarxes, predominen els serveis socials, la recollida de residus i la secretaria municipal (figura 1).
Figura 1. Principals serveis prestats a través de les xarxes de govern local
Objectius del treball en xarxa
Els dos principals motius que duen els municipis a col·laborar són la reducció dels costos operatius i la millora de la qualitat (figura 2).
Figura 2. Objectius del treball en xarxa
Més en general, la prestació conjunta de serveis o la presa de decisions col·laborativa es consideren una font de beneficis diversos (figura 3). Molts municipis consideren que el treball en xarxa és una oportunitat per millorar el mesurament i l'avaluació dels costos operatius. Si es compara aquesta figura amb la molt baixa presència de sistemes i d’eines d'avaluació emergeix la naturalesa potencial d’aquest benefici, la realització del qual requereix competències professionals qualificades.
Figura 3. Beneficis esperats del treball en xarxa
Competències professionals per gestionar xarxes
En relació amb les competències professionals que són més necessàries en els entorns de treball en xarxa, els entrevistats apunten a les competències tècniques i de gestió. Resulta força sorprenent que les competències de lideratge no hi tinguin un rol significatiu, malgrat que la literatura les identifica com un factor clau d'èxit en la gestió d’una xarxa (figura 4).
Figura 4. Competències professionals en les xarxes
L'impacte del treball en xarxa: l'imperatiu de l'avaluació i les implicacions per a l’organització
De l'anàlisi de l'impacte del treball en xarxa sobre cadascun dels serveis que es presten conjuntament se’n desprèn una imatge contradictòria (figura 5).
Figura 5. Satisfacció amb les xarxes
Nota: a la baixa satisfacció s’hi ha assignat un 1; a la satisfacció mitjana s’hi ha assignat un 3, i a la satisfacció elevada s’hi ha assignat un 5.
De l'observació de la manca de correspondència entre els serveis que els municipis prefereixen prestar a través de xarxes i els serveis més ben situats en termes de satisfacció es desprèn una primera observació. Així, per exemple, la policia municipal i la unitat d'avaluació de resultats es caracteritzen per uns alts índexs d'èxit, però no representen els principals serveis que es prefereix prestar conjuntament. El contrari pot afirmar-se per a la recollida de residus. Això posa en relleu la necessitat dur a terme estudis de viabilitat abans de decidir si es delega la prestació d'un servei a les xarxes.
El 92,8% dels municipis afirmen haver assolit els objectius del treball en xarxa, si bé només alguns d'ells han implementat sistemes i eines d'avaluació. En general, s'expressa una percepció positiva dels resultats de les xarxes (72,6%), així com la intenció d'ampliar i d'aprofundir en el desenvolupament de les estratègies de treball en xarxa (78,6%) (figura 6). El 86,7% dels municipis afirmen haver aconseguit reduir els costos operatius com a conseqüència de la seva participació en xarxes de treball.
Figura 6. Opinió sobre la xarxa
També hem analitzat els obstacles per a la reducció de costos, que s’han identificat com les millores en la qualitat, una major diversificació de l'oferta i la modernització de les estructures de prestació dels serveis. En altres casos, aquests obstacles eren conseqüència d'uns majors costos associats a la gestió de la xarxa, a la duplicació de les estructures organitzatives i dels nivells de govern i a la manca de simplificació de les estructures i dels processos derivats del treball en xarxa.
Es produeix una incoherència si considerem que el 87% dels municipis han aconseguit reduir costos i que el 91,8% han millorat la qualitat dels serveis i de les polítiques. Això significa que molts municipis han aconseguit tant reduccions de costos com millores qualitatives, si bé sense reorganitzacions radicals de les seves estructures i processos. En la figura 7 s'il·lustra l'impacte de les xarxes en les organitzacions.
Figura 7. Impacte de les xarxes en les organitzacions
Val la pena destacar que sovint només es percep el grau d'èxit de les xarxes, però rarament es quantifica. La meitat dels municipis entrevistats no duen a terme cap tipus d'avaluació. El 28,8% dels municipis avalua el resultat de les xarxes conjuntament amb els altres participants, mentre que el 17,5% dels municipis disposa de sistemes individuals d'avaluació (figura 8).
Figura 8. Avaluació de les xarxes
L'absència d'avaluació s'atribueix sovint a la manca de competències de gestió i d'avaluació. A més, sovint hi ha una manca de cultura de l'avaluació i un baix nivell de suport polític a la iniciativa d'introduir un sistema d'avaluació (figura 9).
Compartir aquesta notícia
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.