En una enquesta adreçada a funcionaris espanyols, aquests mostraven la seva preferència pels valors de “neutralitat” i “equitat social”. També valoraven l’“eficiència administrativa”, però no predominen en la mostra ni la lògica de gestió ni la lògica burocràtica. De fet, la lògica de gestió ocuparia un segon lloc respecte de la lògica burocràtica, atenent els valors relacionats amb cadascuna d’elles. Aquests valors s’imposen sobre els de “capacitat de resposta política” i “administració proactiva”.

Fins i tot en cara que la lògica de gestió no hi domina, les percepcions dels enquestats estan influïdes per la dimensió de gestió del treball que acompleixen en les seves organitzacions. La majoria d’ells gestionen pressupostos i recursos humans, i s’asseguren que les seves unitats assoleixin els objectius que l’estructura política de nivell superior els ha fixat. Aquesta pot ser la raó per la qual a la mostra s’observa una presència important d’una “cultura racional” al nivell de l’organització. Aquest no és el cas de la dimensió política. Quant a la dicotomia entre política i administració, els enquestats valoren la seva autonomia i mostren una notable falta de confiança en els polítics. Si bé són relativament conscients de la influència política que exerceixen els funcionaris de lliure designació i algunes organitzacions externes de control, com el poder judicial o la Unió Europea, tenen un nivell molt baix d’acceptació respecte de qualsevol lloc d’influència política.

Els entrevistats reconeixen l’existència de la jerarquia, però no necessàriament en troben la legitimitat en l’estructura d’autoritat de l’organització, sinó en les característiques i els recursos personals dels supervisors. De fet, mostren una clara preferència pels supervisors "democràtics", però perceben que el seu propi estil és menys autoritari que el dels seus supervisors. Això és coherent amb la forta percepció que tenen els enquestats d’una "cultura de grup" i amb la seva apreciació de fonts de poder més aviat intangibles, com les relacions personals, la informació i els coneixements especialitzats.

Aquests resultats convergeixen amb estudis anteriors que suggereixen que la lògica institucional promoguda amb les últimes reformes potser no està erosionant sinó ampliant l’abast dels valors que tenen els administradors públics (Thomas i Davis, 2006; Meyer i Hammershmid, 2006; Rondeaux, 2006; Poulsen, 2007). D’aquesta manera, administracions "tradicionals" en el context europeu com l’espanyola poden tenir una lògica dominant de "servei públic" com a model de gestió dels recursos públics per tal d’assolir l’equitat social i l’interès públic, però les percepcions dels alts funcionaris que s’han recollit en aquest estudi mostren també una preocupació considerable per la gestió del dia a dia, per fer de les administracions públiques unes organitzacions eficients i per canviar la imatge social del sector públic.

Contràriament als supòsits inicials, no hi ha fragmentació en les percepcions, i les diferències entre les persones que treballen als ministeris o en altres organismes públics autònoms o quasi autònoms fora de l’estructura ministerial són petites. Això va contra la idea que hi ha parts del sector públic en què és possible detectar les conseqüències d’un grau més alt de "modernització" en els valors dels alts funcionaris. Tota l’administració sembla bastant homogènia a l’hora de preferir una visió col·lectiva, basada en valors de servei públic, enfront d’una visió individual, basada en un lideratge individual heroic de caràcter transformacional. Aquest podria ser un tret cultural i un signe del caràcter immutable d’alguns funcionaris europeus. Resulten sorprenents els baixos nivells de tolerància política i de disposició a assumir riscos en activitats impulsades per raons polítiques que es puguin confondre amb la política. Els resultats més elevats obtinguts entre els alts funcionaris en llocs relativament inferiors i entre els qui estan més intrínsecament motivats mereixien una anàlisi més detallada.

Les dades d’aquest estudi es van recopilar com a part d’un projecte d’estudi més ampli sobre les actituds i les opinions dels funcionaris espanyols durant l’estiu de 2009. L’enquesta la va administrar personalment un grup de set estudiants de postgrau a una mostra representativa de 424 alts funcionaris de l’administració central espanyola. Es tracta d’una mostra estratificada, no proporcional i multinivell. Atès que l’objecte de l’estudi eren les percepcions dels funcionaris i un tema era si aquestes diferien segons el tipus d’organització pública, es va optar per un mostreig estratificat no proporcional amb el mateix nombre d’entrevistes amb alts funcionaris de ministeris i d’altres entitats públiques (organismes autònoms, seguretat social i altres organismes i entitats). L’objectiu era aconseguir 200 entrevistes de cada un dels estrats per tal de disposar en total de 400 entrevistes, amb un error mostral del 4,89 % per a tot l’estudi i un nivell de rellevància del 95 %, i amb una indeterminació màxima de P = Q = 50. La mostra real de 424 tenia una proporció inferior (44 %) de funcionaris de ministeris, una proporció lleugerament superior de funcionaris d’altres organismes autònoms (53,7 %) i un petit percentatge de funcionaris en empreses públiques (1,9 %).

L’anàlisi explora les distribucions dels constructes d’interès, tant pel que fa als percentatges generals com a les diferències entre els diversos grups d’interès. L’anàlisi de la variació entre els diversos grups d’interès s’estructura entorn de la dicotomia entre variables organitzacionals i variables personals (Christiansen, 1991) com un primer pas per donar una determinada estructura a les conclusions de la recerca. D’una banda, l’anàlisi explora les diferències mitjanes d’edat, gènere i formació, els motius per treballar a l’organització i els anys treballats en el sector públic. D’altra banda, l’estudi compara les mitjanes pel que fa als tipus d’organitzacions públiques, les formes d’accés als llocs actuals i la categoria. A més, es comparen les percepcions dels funcionaris com a subjectes i com a objectes de poder (Clegg, 1989) amb relació a algunes de les variables estudiades. Finalment, l’estudi contrasta les conclusions de les percepcions dels funcionaris basades en fets i basades en normes sobre el poder i la influència política.

A la 10^th Public Management Research Association Conference que va tenir lloc a Columbus (Ohio) l’octubre de 2009, es va presentar una versió ampliada d’aquest article.