Pujadas, P.; Pardo-Bosch, F.; Aguado-Renter, A.; Aguado, A. (2017): 'MIVES multi-criteria approach for the evaluation, prioritization, and selection of public investment projects. A case study in the city of Barcelona'. Land Use Policy, 64: 29-37.

Resum

En aquest article, es descriu una contribució important per avaluar inversions públiques heterogènies. La metodologia que es proposa suposa un pas endavant cap a la planificació urbana sostenible en què les decisions s'adopten seguint uns criteris clars, coherents i transparents, amb l'ajuda del marc d'anàlisi multicriteri MIVES. La metodologia MIVES combina la presa de decisions multicriteri (multi-criteria decision making, MCDM) i la teoria de la utilitat multiatribut (multi-attribute utility theory, MAUT), incorporant el concepte de funció valor (value function, VF) i assignant valors a través d'un procés de jerarquia analítica (analytic hierarchy process, AHP). Primer, es calcula el coeficient d'homogeneïtzació per tal de desenvolupar l'Índex de Priorització d'Inversions Urbanes Heterogènies (PIHUI), que permeti comparar les alternatives no homogènies. Aquest coeficient mesura la necessitat de la societat d'invertir en els diferents projectes públics tenint en compte la seva contribució a l'equilibri regional, l'abast de la inversió, l'avaluació de la situació actual i els valors de la ciutat. A continuació, s'utilitza el marc d'anàlisi multicriteri MIVES per avaluar fins a quin punt cada inversió pot contribuir al desenvolupament sostenible. S'han considerat diferents aspectes econòmics, mediambientals i socials a través d'un marc de presa de decisions construït a partir dels tres requisits esmentats, cinc criteris i vuit indicadors. En aquest article, es presenta el cas que s'ha elaborat per a l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, que mostra com aquest mètode fa avaluacions precises, coherents i replicables.

Més informació a:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837716305841

Voorberg, W.; Bekkers, V.; Flemig, S.; Timeus, K.; Tõnurist, P.; Tummers, L. (2017): 'Does co-creation impact public service delivery? The importance of state and governance traditions'. Public Money & Management, 37(5): 365-372.

Resum

La cocreació en la prestació dels serveis públics requereix aliances entre els ciutadans i els servidors públics. Els autors sostenen que l'èxit o no d'aquestes aliances depèn de les tradicions de l'estat i de govern (per exemple, la tradició de compartir autoritat o de consultar). Aquestes tradicions determinen fins a quin punt la cocreació es pot institucionalitzar en el marc de govern d'un país.

Més informació a:

https://doi.org/10.1080/09540962.2017.1328798

Voorberg, W.; Bekkers, V.; Timeus, K.; Tönurist, P.; Tummers, L. (2017): 'Changing public service delivery: learning in co-creation'. Policy and Society, 36(2), 1-17.

Resum

La cocreació ¿en què els ciutadans i les organitzacions públiques treballen conjuntament per abordar problemes socials¿ es considera cada cop més una solució molt fèrtil per resoldre diversos problemes de prestació dels serveis públics. Durant fase de la cocreació, els ciutadans ja no són uns mers consumidors sinó que es comprometen activament a construir unes societats resilients. En aquest estudi, analitzem si i de quina manera les tradicions de l'estat i de govern influeixen en l'aprenentatge i en el canvi polític en un context de cocreació. Combinem les visions de la literatura sobre cocreació i de la literatura sobre aprenentatge. L'estratègia empírica és un cas d'estudi comparatiu d'exemples de cocreació dins l'àmbit del benestar de les guarderies (Estònia), l'educació (Alemanya) i el treball comunitari (Països Baixos). Demostrem que les tradicions de l'estat i de govern poden explicar si es produeix cocreació, aprenentatge i canvis en les polítiques. El nostre paper conclou que això sembla que té relació amb el fet que existeixi o no una tradició de col·laborar amb els ciutadans o de centrar-se en el compliment de les normes.

Més informació a:

http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14494035.2017.1323711

Badell, D. (2017): 'The Arctic securitization and the crisis of multilateralism'. Spanish Yearbook of International Law, 20: 209-232.

Resum

Aquest article ofereix una revisió exhaustiva de la titulització (securitization) a l'Àrtic estudiant l'impacte dels processos de titulització en les institucions multilaterals àrtiques. S'espera que els sectors titulitzats no redueixin la participació multilateral dels països àrtics en el sentit que els estats no resolguin les seves disputes fora del terreny de les institucions multilaterals. Per dur a terme aquesta recerca, hem analitzat els cinc àmbits clàssics que són objecte de titulització: el militar, el polític, el social, l'econòmic i el mediambiental, i hem estudiat les estratègies de titulització dels països àrtics analitzant-ne els discursos durant el període 2007-2014. Aquesta anàlisi ens porta a concloure que la titulització no està reduint la participació multilateral seguint les premisses de les teories neoliberals i rebutjant les premisses realistes. Tanmateix, hi ha una excepció; els Estats Units, que estan reduint la seva participació multilateral en l'àmbit polític.

Més informació a: