Federo, R.; Saz Carranza, A. (2018): “A typology of board design for highly effective monitoring in intergovernmental organizations under the United Nations system”. Regulation & Governance

Resum

El sistema de les Nacions Unides (ONU) està integrat per diverses organitzacions intergovernamentals (OIG) que es van crear perquè contribuïssin al funcionament del sistema transnacional global de prestació de béns públics mundials. Tanmateix, moltes OIG del sistema de les Nacions Unides són criticades perquè no acompleixen satisfactòriament els seus mandats. Aquesta recerca sosté que els consells d’aquestes OIG serveixen com un mecanisme de governança que hauria d’estar dissenyat per poder exercir eficaçment la funció supervisora a fi de garantir que les OIG compleixen amb els seus mandats. Així, fent una anàlisi comparativa qualitativa inductiva d’un conjunt difús, aquest estudi analitza els consells de 13 OIG del sistema de les Nacions Unides per tal d’identificar aquells que tenen uns dissenys que s’associen a una supervisió més eficaç. Les nostres conclusions revelen una tipologia de disseny del consell que reflecteix la interconnexió del nivell de complexitat organitzativa amb l’envergadura del problema de distribució a les OIG. Aquesta recerca contribueix a millorar la nostra comprensió de la governança de les OIG subratllant la relació entre els dissenys dels consells i la seva supervisió més eficaç, per tal d’ajudar els investigadors i els professionals a millorar l’acompliment de les OIG.

Més informació a: https://doi.org/10.1111/rego.12216

Federo, R.; Saz Carranza, A. (2018): “A configurational analysis of board involvement in intergovernmental organizations”. Corporate Governance: An International Review

Resum

La recerca sobre la implicació del consell ha evolucionat i s’ha orientat a cercar el paper més adequat que aquests consells haurien d’acomplir en el procés estratègic. Els debats teòrics actuals i els resultats empírics no concloents de la literatura apunten un tema no resolt, relatiu al nivell d’implicació del consell per assolir una formulació efectiva de l’estratègia. Aquest estudi busca identificar els nivells d’implicació del consell que s’associen a una formulació més o menys eficaç de l’estratègia. Analitzem els consells de 16 organitzacions intergovernamentals fent una anàlisi comparativa qualitativa inductiva d’un conjunt difús per tal d’identificar els diferents nivells d’implicació del consell associats a una formulació més o menys eficaç de l’estratègia. Els nostres resultats mostren que tant la implicació més activa del consell com la menys activa estan relacionades amb una formulació molt eficaç de l’estratègia, mentre que el nivell intermedi d’implicació del consell està relacionat amb una formulació menys eficaç de l’estratègia. Aquest estudi contribueix a la literatura cercant d’entendre millor la implicació del consell en el procés estratègic. Elaborem un marc dimensional d’implicació del consell integrat per la dinàmica d’aquest, l’ús dels recursos per part del director i el context. Utilitzem la perspectiva del processament de la informació per elucidar la relació que existeix entre els diferents nivells d’implicació del consell i la formulació eficaç de l’estratègia. Les nostres conclusions assenyalen que el nivell òptim d’implicació del consell en la formulació de l’estratègia depèn de la complexitat de cada organització, un factor que determina les seves necessitats de processament de la informació.

Més informació a: https://doi.org/10.1111/corg.1224

Férez, M. (2018): “La configuración institucional de las comisiones de mérito en los procesos selectivos: experiencias comparativas y aplicación al contexto español”. Pertsonak eta Antolakunde Publikoak kudeatzeko Euskal Aldizkaria

Resum

Aquest article tracta de la necessitat de repensar la configuració institucional actual del nostre model selectiu per tal d’abordar les transformacions que el sector públic ha d’escometre als propers anys. Els reptes principals en l’àmbit de la selecció són: tenir la capacitat per atreure candidats en nombre suficient i amb talent de tots els àmbits de la societat; fer els processos de manera àgil i transparent, i garantir eficaçment l’aplicació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat. A aquest efecte, primer s’identifiquen les principals deficiències d’aquesta configuració institucional i, a continuació, s’analitzen diverses experiències comparades, de les quals podem extreure alguns aprenentatges a partir de la figura de les denominades comissions de mèrit; concretament, els casos del Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i la Unió Europea. A la vista d’aquestes experiències, es proposa crear un organisme de selecció especialitzat i independent, inspirat en els organismes permanents de selecció, que resolgui les reclamacions en aquesta matèria.

Més informació a: https://www.euskadi.eus/r61-s20001x/es/t59auUdaWar/t59aMostrarFicheroServlet?R01HNoPortal=true&t59aIdRevista=3&t59aTipoEjemplar=R&t59aSeccion=51&t59aContenido=14&t59aCorrelativo=5&t59aVersion=1&t59aNumEjemplar=14

Ngoye, B.; Sierra, V.; Ysa, T. (2018): “Different Shades of Gray: A Priming Experimental Study on How Institutional Logics Influence Organizational Actor Judgment”. Public Administration Review

Resum

Aquest article analitza si els judicis emesos pels diferents actors de les organitzacions es poden veure influïts per la lògica institucional i com. La lògica institucional és el conjunt de patrons històrics de símbols culturals i pràctiques materials, com ara les assumpcions, els valors i les creences, a través dels quals les persones i les organitzacions donen sentit a la seva activitat quotidiana, organitzen el temps i l’espai, i reprodueixen les seves vides i experiències. Fent servir un disseny experimental, els autors prioritzen tres lògiques institucionals en tres grups independents de directius (n = 98) i avaluen la influència de les prioritzacions (priming) en les preferències dels judicis individuals. Els resultats mostren que aquestes prioritzacions incideixen en els judicis dels participants en forma d’una activitat crítica ambigua, en què cada priorització influeix en el judici seguint un patró visiblement únic. Així doncs, es pot construir un relat més matisat dels patrons de conducta més estesos. Aquestes conclusions subratllen el potencial del text com a estímul de priorització en els escenaris laborals institucionalment tan complexos com els del sector públic, un tema important i encara poc explorat.

Més informació a: https://doi.org/10.1111/puar.13006

Ngoye, B.; Sierra, V.; Ysa, T.; Awan, S. (2018): “Priming in Behavioral Public Administration: Methodological and Practical Considerations for Research and Scholarship”. International Public Management Journal

Resum

Malgrat la seva omnipresència en la psicologia i en l’economia conductual, i la seva utilitat en l’avaluació dels processos cognitius, les decisions, el comportament i les accions, la priorització (priming) com a tècnica inclosa en els dissenys experimentals és nova en l’administració pública conductual. I no existeix una orientació clara sobre com s’hauria d’aplicar. Nosaltres venim a cobrir aquest buit. Basant-nos en un estudi il·lustratiu sobre la priorització de tres lògiques institucionals entre treballadors dels sectors públic i privat, i en una revisió addicional de la literatura, presentem una sinopsi dels fonaments teòrics de la recerca sobre la priorització, i fem unes consideracions metodològiques i pràctiques per a la recerca experimental utilitzant tècniques de priorització. A més, donem algunes pautes per a les futures recerques i estudis, i avancem el desenvolupament d’una metodologia per dur a terme estudis experimentals de gran qualitat utilitzant les tècniques de priorització.

Més informació a: https://doi.org/10.1080/10967494.2018.1495672

Pencheva, I.; Esteve, M.; Mikhaylov, S. L. (2018): “Big Data and AI – A transformational shift for government: So, what next for research?” Public Policy and Administration

Resum

Les big data i la intel·ligència artificial tindran una profunda repercussió en la transformació dels governs d’arreu del món. Per tant, és important que els acadèmics proporcionin als directius públics i als responsables polítics una anàlisi útil del tema. Aquest estudi revisa amb profunditat la literatura sobre política i administració pel que fa al paper de les big data i de l’analítica avançada al sector públic. Proporciona una visió global dels principals temes que es desenvolupen en l’àmbit de la recerca, concretament l’aplicació i els beneficis de les big data en a el procés polític, els reptes que planteja la seva adopció i les seves conseqüències per al sector públic. S’assenyala que la recerca sobre aquesta matèria encara és incipient i que cal fer més coses per garantir que la teoria aporta un valor afegit real als professionals. Es fa una valoració crítica dels punts forts i de les limitacions de la literatura actual, i es proposa una agenda de recerca futura per tal de cobrir aquests buits i enriquir la nostra comprensió del tema.

Més informació a: https://doi.org/10.1177/0952076718780537

Mikhaylov, S.J.; Esteve, M.; Campion, A. (2018): “Artificial intelligence for the public sector: opportunities and challenges of cross-sector collaboration”. Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences

Resum

Les organitzacions del sector públic cada vegada estan més interessades a utilitzar les capacitats de les data sciences i de la intel·ligència artificial a l’hora d’aplicar les seves polítiques i generar eficiències en entorns cada vegada més incerts. L’èxit a llarg termini de les data sciences i de la intel·ligència artificial al sector públic consisteix a integrar-les eficaçment en solucions per a la implementació de les polítiques. Tanmateix, els governs no poden fer pel seu compte aquesta integració de la IA en la prestació d’un servei públic. L’estratègia industrial del Govern britànic té clar que, atès el gran repte que suposa la IA, fer aquesta prestació requereix la col·laboració entre les universitats i els sectors públic i privat. Aquest enfocament col·laboratiu transversal és la norma en els centres d’excel·lència que apliquen la IA arreu del món. Tanmateix, malgrat la seva popularitat, les col·laboracions intersectorials plantegen importants desafiaments de gestió, que en dificulten l’èxit. En aquest article, tractem de les oportunitats i els reptes que suposa la IA per al sector públic. Finalment, proposem una sèrie d’estratègies per gestionar amb èxit aquestes col·laboracions intersectorials. Aquest article forma part de la publicació fruit d’una reunió de debat, titulada The growing ubiquity of algorithms in society: implications, impacts and innovations [“L’omnipresència creixent dels algorismes a la societat: conseqüències, impactes i innovacions”].

Més informació a: http://doi.org/10.1098/rsta.2017.0357

Salvador Iborra, S.; Saz Carranza, A.; Fernández Marín, X.; Albareda Sanz, A. (2018): “The governance of goal-directed networks and network tasks: An empirical analysis of European regulatory networks”. Journal of Public Administration Research and Theory

Resum

En aquest article, responem a la pregunta de recerca: “Quins factors afecten la complexitat estructural de les organitzacions administratives en xarxa (OAR)?” Aquesta pregunta mereix un estudi més profund, atesa l’escassetat d’estudis empírics sobre la matèria. Hem fet un estudi quantitatiu de l’estructura de les 37 xarxes reguladores europees. Utilitzant l’estadística bayesiana, hem analitzat la nova sèrie de dades i verificat les hipòtesis, extretes de la literatura, sobre els factors que incideixen en la complexitat estructural de les OAR. Hem trobat que les xarxes que fixen normes estan estretament relacionades amb OAR menys complexes, mentre que les xarxes que sancionen els seus membres i fan complir les normes estan estretament relacionades amb OAR més complexes. Teòricament, sembla que les tasques que fa una xarxa afecten la complexitat de les OAR, especialment per la incertesa que comporten aquestes tasques, així com pels requisits operatius que comporten per a la xarxa.

Més informació a: https://doi.org/10.1093/jopart/mux037