Des de fa ja molts anys, el servici públic del Govern del Canadà s¿ha vist sacsejat per les acusacions de corrupció respecte a un programa de patrocini i publicitat.

Bàsicament, la història és la següent: després de l¿ajustada victòria de la unitat canadenca en el referèndum sobre la sobirania del Quebec que va tenir lloc l¿any 1995, el Govern federal va decidir finançar projectes que realcessin el perfil del Canadà en aquesta província. La idea era que una visible presència en la publicitat i el patrocini ajudaria els quebequesos a reconèixer que el Govern federal és beneficiós per a les seves vides. Per gestionar aquest procés, el Govern del Canadà va crear una oficina especial dins el Departament d¿Obres Públiques amb funcionaris especialment partidaris de la causa. Per garantir una estreta supervisió política, s¿hi va implicar personalment el cap de personal del primer ministre.

Els governs fan aquestes coses, de diferents maneres, arreu del món. En aquest cas, el Govern del Canadà va implicar-hi una sèrie d¿empreses privades del Quebec perquè ajudessin a identificar les millors oportunitats, i van adjudicar grans contractes de publicitat i patrocini a algunes d¿aquestes empreses. Amb tot, es van produir irregularitats. Clarament, moltes empreses no estaven prestant els serveis requerits, i hi havia poques evidències que els diners públics s¿estiguessin gastant adequadament. Molts funcionaris se¿n queixaven en privat, però no es feia res per canviar els objectius o el procés del programa de publicitat i patrocini. Era clar que les intervencions polítiques estaven curtcircuitant les crides a una administració millor i més responsable del programa.

Finalment, un funcionari va airejar les seves queixes a la premsa. L¿any 2002, l¿Auditor General del Canadà, una agència del Parlament del Canadà, va dur a terme un estudi del programa, i l¿avaluació final que en va fer va ser demolidora. L¿Auditor General va declarar que s¿havien incomplert moltes normes, i que podien haver-se comès molts delictes. L¿assumpte es va posar en mans de la policia. Molts observadors i molts crítics del Govern van argumentar que la mala gestió del programa era una debilitat sistemàtica del conjunt del sector públic.

Es van produir molts perjudicis polítics en un moment en què el partit que era al Govern estava duent a terme un canvi de lideratge. Quan el primer ministre, Paul Martin, va assumir el càrrec, va nomenar un jutge com a president d¿una comissió reial d¿investigació de l¿escàndol. El jutge en qüestió era Justice John Howard Gomery, membre del Tribunal Superior de Justícia del Quebec. Durant més d¿un any, Justice Gomery va dirigir les vistes públiques sobre l¿assumpte, i l¿1 de novembre del 2005 va fer públic el seu primer informe.

¿Gomery¿ s¿havia convertit en un sinònim del que havia anat malament al Govern, i, en el seu informe, el jutge havia fet una valoració que coïa. Així, va escriure que la direcció del programa de patrocini del Govern del Canadà mostrava ¿múltiples fallades per planificar adequadament un programa governamental i per controlar el malbaratament ¿una història de cobdícia, venalitat i manca d¿ètica professional tant per part del Govern com per part de les agències de publicitat i comunicació. Tot això contribueix a la pèrdua i a la utilització indeguda de grans quantitats de diners a costa dels contribuents canadencs, que han estat agreujats i que tenen motius per estar enfadats¿.

Justice Gomery ha promès un segon informe de recomanacions per al febrer del 2006, i ha indicat que proposarà canvis que podrien transformar l¿administració del Govern del Canadà. Mentrestant, el mateix Govern ha pres mesures per transformar el retiment de comptes en les seves operacions. Al mateix temps, hi ha una preocupació generalitzada en el sentit que les reformes proposades per Gomery puguin servir per descoratjar la innovació i la flexibilitat en les operacions del Govern.

L¿Institut d¿Administració Pública del Canadà va organitzar una conferència a Ottawa el 15 de novembre amb el títol de ¿Respondre a Gomery: El Futur del Servei Públic al Canadà¿, en el marc de la qual destacats experts van debatre les interpretacions del jutge Gomery i van articular les seves pròpies propostes de reforma.

Wayne Wouters, secretari d¿Hisenda del Govern canadenc, va esbossar la resposta del sector públic. Així, va afirmar que el nou enfocament del Govern serviria per fer que el sector públic fos més responsable, més sensible i més innovador.

Pel que fa al retiment de comptes, el Govern s¿ha compromès a facilitar més informació als parlamentaris, i començarà ajornant el pla estratègic general per ajudar el Parlament a valorar les propostes. A més, també demanarà als viceministres (que són els màxims responsables de la burocràcia) que reforcin les seves responsabilitats de gestió, i els obligarà a signar personalment en els documents comptables. Cal reforçar els viceministres donant-los accés a les funcions d¿auditoria interna i als fons per promoure una millor formació per a la gestió financera.

La Secretaria d¿Hisenda també s¿ha compromès a revisar les seves normes. Així, Wouters va indicar que hi ha massa normes, i que moltes d¿aquestes normes són redundants. Al mateix temps, la Secretaria d¿Hisenda millorarà els seus processos per assegurar-se que els departaments disposen de plans de capital i de sistemes financers per proporcionar dades fiables. Els mateixos esforços es destinaran a reduir la redundància de normes que s¿imposen a les organitzacions que presten serveis en nom del Govern.

El secretari d¿Hisenda també es va comprometre a reforçar la transparència. Així, es redactarà un esborrany de carta del servei públic, i també un codi de conducta amb normes específiques en aquest sentit. El Govern també es compromet a maximitzar la informació sobre les subvencions i aportacions.  

Finalment, la Secretaria d¿Hisenda va renovar el seu compromís de crear les condicions necessàries per a un servei públic innovador. En aquest sentit, s¿ha promès finançament per a nous plans de formació en la funció pública en una sèrie de temes, entre els quals s¿inclouen els sistemes de gestió de la despesa.

Per tant, la Secretaria d¿Hisenda ha ¿respost a Gomery¿ millorant la transparència, millorant els processos, fomentant l¿educació i renovant els valors i l¿ètica.

Només el temps dirà si la comissió d¿investigació Gomery canviarà l¿administració pública de manera significativa; és clar, però, que el Govern del Canadà està decidit a introduir canvis en la seva manera de funcionar. Malgrat la seva crítica al programa de patrocini, Justice Gomery va tenir molta cura a escriure que ¿els canadencs no haurien d¿oblidar que la immensa majoria dels nostres servidors públics i polítics duen a terme la seva feina de manera honesta, diligent i eficaç, i surten d¿aquesta comissió d¿investigació lliures de tota culpa¿.

En un moment en què els governs d¿arreu del món han de fer front a problemes relacionats amb la corrupció, la transparència, el retiment de comptes i la necessitat de mantenir un servei públic que sigui innovador i prou flexible per adaptar-se ràpidament a les condicions canviants, l¿experiència canadenca pot considerar-se un estudi interessant de modernització.

Notes

L¿informe de la Comissió Gomery sobre el Programa de Patrocini i les Activitats de Publicitat (Report of the Gomery Commission on the Sponsorship Programme and Advertising Activities) pot consultar-se a www.gomery.ca.

Les actes de la Conferència de la IPAC ¿Responding to Gomery¿ poden consultar-se via video stream a http://training.creativityplus.com/main/ipac/index.asp

La Declaració de la IPAC sobre els Compromisos dels Servidors Públics pot trobar-se a:

http://www.ipac.ca/ethics/a_public_servants_commitments/index.html