Els polítics i els gestors no ho saben tot i s’han de basar en la informació sobre l’acompliment a l’hora d’informar les seves decisions, però la capacitat per trobar, comprendre, analitzar, comparar i memoritzar tota la informació disponible és limitada. A continuació, compartim les principals lliçons que hem extret de l’experiment d’elecció discreta que hem fet amb 2.313 funcionaris de l’Administració local, que mostren que la priorització ve determinada per les característiques de la informació sobre l’acompliment en què es basen.

La priorització dels temes és un component necessari de la governança contemporània

La labor dels responsables de prendre decisions en el sector públic es caracteritza alhora per l’abundància i per una greu escassetat. Per la part de la demanda, els polítics i els gestors públics s’enfronten a múltiples reptes socials, a polítiques fallides i a deficiències de compliment que són complexes i urgents. En canvi, la part de l’oferta de governança es caracteritza més aviat per les insuficiències i les necessitats. En aquests entorns difícils, les institucions públiques s’enfronten a limitacions de temps, de recursos humans i de la capacitat financera. Això fa que un component clau de la presa de decisions sigui la priorització: el processament de la informació per identificar i classificar quins temes han de ser atesos i quins es poden posposar sense risc o ignorar-se del tot.

D’una banda, la priorització està relacionada amb una tasca bàsica dels polítics: decidir qui obté què, quan i com. Dintre de les directrius marcades pels polítics, els gestors públics tenen una gran autonomia per interpretar els objectius polítics, assignar-hi recursos i fixar fites. Cada vegada veiem més que els processos polítics fallits proporcionen sovint als organismes administratius i a les organitzacions públiques uns objectius organitzatius inconsistents, poc clars o inestables. Per això, el repte de prioritzar els temes passa a ser, cada vegada més, una part important de la labor dels gestors públics. La nostra recerca inclou, doncs, tant els responsables polítics de la presa de decisions com els gestors, i això ens permet comparar les seves decisions de priorització.

Els responsables de la presa de decisions han d’utilitzar la informació sobre l’acompliment, però la seva atenció és limitada

En la governança contemporània, els responsables de prendre decisions al sector públic tenen, des de sempre, una informació única per informar les seves decisions de priorització. Concretament, a dalt de tot de la jerarquia organitzativa –on conflueixen diferents responsabilitats i convergeixen fluxos de feedback divergents– els responsables de prendre decisions reben un flux d’informació pràcticament il·limitat. Paradoxalment, aquesta abundància informativa es tradueix en una desatenció creixent, perquè la informació disponible supera amb escreix les capacitats de processament d’informació dels responsables de la presa de decisions.

Els principis de la racionalitat limitada –avançats pel premi Nobel Herbert Simon– indiquen dues restriccions. Primer, els polítics i els gestors públics no ho saben tot. Això vol dir que s’han de basar en informació per prendre les seves decisions de priorització. Segon, les seves capacitats cognitives per trobar, comprendre, analitzar, comparar i memoritzar tota la informació disponible són, per definició, limitades. Això converteix la distribució de l’atenció en un factor crític del funcionament de la governança: Quina informació utilitzen per informar les seves decisions i quina ometen i passa desapercebuda?

Les característiques de la informació sobre l’acompliment determinen la priorització dels temes

L’enfocament basat en l’atenció suposa que els polítics i els gestors prioritzaran aquells assumptes que mostrin un acompliment inferior al nivell que s’aspira que tinguin, amb la intenció que rendeixin al nivell esperat. Però quan es confronten amb múltiples problemes d’acompliment alhora, aquestes teories no es pronuncien sobre quin tema es prioritza i per què. El nostre argument principal és que la manera com s’expressa un tema en la informació sobre el seu acompliment determina les probabilitats de prioritzar-lo. En la nostra recerca, proposem que l’expressió d’un tema d’acompliment pot variar en funció de la font, la naturalesa, el grau d’aspiració i els costos d’atenció. La taula 1 ofereix una visió general d’aquestes dimensions.

Taula 1. Les quatre característiques de la informació sobre l’acompliment

Un experiment d’elecció discreta als governs locals

Hem analitzat la priorització de temes entre els funcionaris públics locals de Bèlgica fent un experiment d’elecció discreta (DCE), un mètode multiatribut molt consolidat per avaluar les preferències declarades, desenvolupat originàriament per als estudis de mercat i sobre el transport. En els DCE, es presenta als participants un escenari hipotètic i se’ls demana que seleccionin la seva opció preferida entre dues o més alternatives, en unes sèries de selecció múltiple. Els DCE permeten analitzar, doncs, de quina manera els polítics i els gestors prioritzen entre diferents temes d’acompliment simultanis, que varien sistemàticament en les característiques que els informen.

Un total de 2.313 funcionaris públics van participar en l’experiment: 1.292 polítics electes i 1.021 gestors públics. Cada participant avaluava quatre grups de selecció, cosa que ens ha permès estudiar un total de 9.252 decisions de priorització. Els participants eren assignats aleatòriament a diferents escenaris, relacionats amb el manteniment viari o amb el rendiment escolar. A continuació, proporcionem un exemple de grup de selecció sobre el manteniment viari.

Figura 1. Exemple de grup de selecció (manteniment viari)

Els responsables de prendre decisions prioritzen les mesures d’acompliment objectives situades per sota de les aspiracions coercitives

La implicació principal de la nostra recerca és que les deficiències d’acompliment es poden expressar de formes distintes, i que això té importància en les decisions de priorització dels polítics i els gestors. Les conclusions principals del nostre experiment és que els responsables de la presa de decisions prioritzaran més probablement els temes que s’expressin a través d’unes mesures objectives d’acompliment i que es confrontin amb aspiracions coercitives. En altres paraules, és més probable que es prioritzi el rendiment escolar si ve indicat pels resultats d’unes proves estandarditzades que se situen per sota de la normativa nacional que si és indicat per la menor satisfacció dels pares respecte d’altres escoles. A més, les nostres conclusions revelen una diferència notable entre els polítics i els gestors públics: la tendència general a prioritzar basant-se en mesures d’acompliment objectives, més que en subjectives, és més gran entre els gestors públics que entre els polítics.

Recomanacions polítiques

• Els polítics i els gestors públics tendeixen a prioritzar més aquells temes que estan per sota de les fites definides formalment i que es formulen amb mesuraments d’acompliment objectius.
• Els polítics i els buròcrates, així com els ciutadans i els grups d’interès, poden utilitzar aquests models d’atenció en benefici propi, a l’efecte de fixar una agenda d’actuacions i rendir comptes públics.
• No tots els problemes relacionats amb les polítiques es poden mesurar amb indicadors objectius ni tot el feedback sobre l’acompliment es pot confrontar amb uns nivells coercitius fixats com a aspiració. Per a una governança i una presa de decisions responsives, els processos que s’han de seguir han de procurar atendre la gran varietat d’informació disponible sobre la matèria.

Implicacions per als professionals

• En un context d’abundància d’informació però d’atenció limitada, la manera com s’expressen els temes d’acompliment influeix en les decisions de priorització.
• Els responsables de prendre les decisions prioritzen principalment els temes que s’expressen amb mesuraments objectius de l’acompliment i que es confronten amb normes o fites formals.
• Encara que sovint es destaquen les diferències entre els polítics i els gestors públics, trobem moltes similituds en la seva manera d’abordar les decisions de priorització de temes.

Joris van der Voet és professor associat de l’Institut d’Administració Pública de la Universitat de Leiden, Països Baixos. Genera, comparteix i aplica coneixements sobre el comportament humà per millorar la governança, les polítiques i la gestió del sector públic. És investigador principal del projecte Administrative Attention Amidst Political Failure, que analitza com els responsables de prendre decisions al sector públic distribueixen la seva atenció per prioritzar, comprendre i abordar els reptes socials. Entre els anys 2014 i 2015, fou investigador postdoctoral de gestió pública a Esade. Amandine Lerusse és professora ajudant de l’Institut d’Administració Pública de la Universitat de Leiden, Països Baixos. Estudia el comportament dels polítics i els gestors públics en la presa de decisions a través d’enfocaments experimentals i utilitzant també dades empíriques. És la investigadora principal del projecte Towards Sustainable Policymaking, en què estudia estratègies per augmentar l’ús de l’evidència científica per part dels polítics a l’hora d’abordar el canvi climàtic. En Joris i l’Amandine són fundadors del Behavioral Public Administration Lab.

Aquesta contribució es basa en el següent article de recerca (d’accés obert):

Van der Voet, J.; Lerusse, A. (2024): Performance information and issue prioritization by political and managerial decision-makers: A discrete choice experiment. Journal of Public Administration Research and Theory, 34(4): 582-597. Disponible a: https://doi.org/10.1093/jopart/muae011