En una recerca recent [1], hem mostrat que les tecnologies de la ciència de les dades, com la intel·ligència artificial, la internet de les coses (IoT), les big data i l’analítica conductual/predictiva, com també el blockchain, vénen a revolucionar el govern i la governança. És evident que l’impacte de la “smartificació” dels serveis públics i les infraestructures nacionals serà molt més important que en cap altre sector, atesa la funció del govern i la seva rellevància per a totes les institucions i les persones. A continuació, presentem una simple taxonomia dels diversos serveis del govern per tal d’oferir una visió general de les automatitzacions basades en la ciència de dades que estan desplegant els governs d’arreu del món i identificar-ne el potencial immediat per aconseguir incrementar molt la seva eficiència:

• Serveis públics. Donar suport a una millor provisió dels serveis públics en la seva prestació i en la interacció amb els ciutadans (p. ex., serveis online).
• Fer costat als servidors públics en la prestació del servei. Proporcionar una assistència “intel·ligent” en la gestió de cada cas, un suport basat en evidències i en temps real per a la presa de decisions polítiques, i el seguiment de l’acompliment i l’impacte.
• Registres públics. Millorar les infraestructures per mantenir els registres públics i la correspondència (p. ex., l’intercanvi de dades personals/ciutadans, els formularis i les sol·licituds, l’operativa interna).
• Infraestructura física. Millorar el manteniment i el funcionament de la infraestructura física nacional (p. ex., les smart cities, els processos de planificació i les infraestructures, el transport i la comunicació, el monitoratge de l’entorn).
• Lleis i regulacions. Mantenir les lleis i les regulacions, gestionar els tribunals, la judicatura, la policia, etc. (p. ex., la codificació de les lleis, els smart contracts, els judicis i l’enjudiciament, la resolució online de controvèrsies).
• Desenvolupament de la política pública. Millorar els instruments per fer el seguiment de l’opinió pública en temps real i desenvolupar el potencial per a l’avaluació ex ante (futurs, previsió basada en dades abundants i diverses) i ex post (reunir grans conjunts de dades per avaluar millor l’impacte, etc.), executar una política interactiva i dinàmica, millorant les consultes i els models d’impacte.
  
  

Junt amb aquestes oportunitats per al sector públic, també presentem una sèrie de reptes que es deriven d’aquestes mateixes tecnologies. Un motiu important de preocupació pública és clarament la titularitat i la gestió de les dades, especialment després de les dues grans filtracions de dades que s’han produït recentment, com és el cas de Cambridge Analytica que suposadament va capturar 87 milions de perfils de Facebook per manipular el comportament dels votants dels Estats Units. Atès que s’espera una sensibilitat més gran del sector públic, les solucions tecnològiques que permeten compartir i vincular dades de confiança són un tema fonamental. Les noves tecnologies de blockchain i distributed ledger aporten solucions naturals per compartir dades de manera segura. La tecnologia ofereix moltes possibles aplicacions per gestionar tota mena de contractes, transaccions i registres amb eficiència i d’una manera verificable i permanent. Tanmateix, la tecnologia encara és a les beceroles, especialment pel que fa a la seguretat i a la privacitat. L’absència d’estàndards, l’escalabilitat, l’emmagatzematge, l’accés, la gestió del canvi i la seguretat davant dels ciberatacs són alguns dels punts principals de preocupació. També hi ha altres repercussions no volgudes, especialment les relacionades amb els impactes mediambientals i amb la sostenibilitat de la tecnologia, com ara que una sola transacció de bitcoin esmerça tanta energia com una llar mitjana americana en una setmana i genera excessives emissions de CO₂, especialment quan s’utilitza electricitat de combustibles fòssils per fer els càlculs informàtics.

Per al sector públic, la IoT ofereix una recollida automatitzada de dades d’alta qualitat i el seu processament distribuït a través de sensors connectats i d’objectes controlats a distància. Tanmateix, aquesta tecnologia també planteja molts interrogants relacionats amb la seguretat i amb la privacitat, tant virtuals com físiques. Per exemple, en el context de les smart cities, els avantatges serien controlar les infraestructures de la ciutat per millorar l’eficiència energètica, poder gestionar en temps real els fluxos de trànsit o incrementar la seguretat dels barris però, com a contrapartida, algunes infraestructures crítiques estarien més subjectes a possibles atacs, com les xarxes de subministrament elèctric d’energia.

En el cas de la intel·ligència artificial, l’argument principal en contra de l’ús d’aquesta tecnologia en el sector públic és la dependència d’unes dades sovint esbiaixades, incompletes i/o imperfectes, i la manca de transparència en els processos que produeixen els resultats. En el seu aclamat llibre titulat Weapons of Math Destruction [“Armes de destrucció matemàtica”], Cathy O’Neil sosté que les decisions basades en dades que utilitzen sistemes d’intel·ligència artificial poden perjudicar les persones en els episodis més importants de les seves vides: quan busquen feina, quan decideixen demanar un préstec o subscriure una assegurança, o quan els jutgen per uns fets delictius.

Més enllà d’aquestes qüestions, l’ús de les noves tecnologies en el sector públic també planteja nombrosos debats filosòfics, com ara la percepció canviant de l’opinió pública respecte a la privacitat, la seguretat i la vigilància, o a la titularitat i l’explotació de les dades personals, cosa que ofereix un terreny molt fèrtil al debat interdisciplinari. Encara que l’objecte d’aquest article és principalment la tecnologia, també reconeixem els grans reptes socials que es plantegen en aquest àmbit. En el context concret dels països desenvolupats, identificar una infraestructura integral per al sector públic i reajustar les noves tecnologies digitals per a aquesta infraestructura són dos grans reptes, perquè ja hi ha una cultura molt arrelada en aquest àmbit i perquè es tracta de poblacions considerables. Així mateix, és una realitat que els interessos i les pràctiques de treball de la informàtica i de la política tendeixen a ser molt diferents; a més, cal formar una nova generació de servidors públics i reeducar les plantilles actuals per tal que adoptin les noves tecnologies, a fi de garantir l’eficiència i la continuïtat del sector públic. Així mateix, també són molt vàlides i oportunes les consideracions que es puguin fer sobre l’ús de les dades de ciutadans particulars, sobre la imparcialitat en la presa de decisions basada en algorismes, sobre la transparència de les operacions públiques i sobre la responsabilització per qualsevol perjudici que puguin ocasionar els processos assistits per ordinador, així com l’amenaça natural de poder perdre la feina.

Les oportunitats que brinden aquestes noves fonts de dades, tècniques analítiques i infraestructures en xarxa per a les aplicacions del sector públic encara es troben a les primeres fases d’anàlisi. Les ambicions són moltes –des d’ajudar els polítics a prendre millors decisions i oferir serveis més personalitzats als ciutadans, fins a gestionar de forma automatitzada les operacions i les infraestructures ciutadanes i impulsar nous models de col·laboració entre els sectors públic i privat. Tanmateix, el ritme de l’adopció és –i ha de ser– més lent que al sector comercial, ja que es corren més riscos en les preses de decisions públiques i els governs han de prioritzar els valors ètics i els drets individuals i públics, a banda d’una pretesa major eficiència. Tanmateix, tot plegat s’ha de ponderar també amb els potencials costos d’oportunitat i els potencials riscos que cal descartar en un escenari de competència mundial. En general, atesa la importància que tenen tots els governs per a tots els sectors i per a totes les persones, creiem que aquests han de ser els principals “clients” i també els “defensors públics” d’aquestes noves innovacions i tecnologies de dades. Encara que les repercussions ètiques i jurídiques plantegen un terreny més complex de debat interdisciplinari i multisectorial, també caldria tenir en compte que ara es presenta l’oportunitat d’abordar alguns dels errors, de les ineficiències i de les injustícies humanes més persistents al llarg de la història, i de millorar els processos col·lectius de presa de decisions i prestar serveis als ciutadans amb l’ajuda d’aquestes tecnologies.

Zeynep Engin és investigadora associada sènior del Urban Dynamics Laboratory del University College de Londres (UCL), centrada en el desenvolupament d’una plataforma tecnològica nacional per a la recerca analítica urbana i les seves comunitats d’usuaris. És graduada en Matemàtiques i doctora en detecció de patrons estadístics a partir de dades visuals, i té una experiència directiva de més de cinc anys al sector no lucratiu. També és investigadora del Centre for Science and Policy (CSaP) de la Universitat de Cambridge. Philip Treleaven és professor d’Informàtica i director del Centre for Doctoral Training in Financial Computing and Analytics del University College de Londres.

Referències

[1] Engin, Zeynep; Treleaven, Philip (2019): “Algorithmic Government: Automating Public Services and Supporting Civil Servants in using Data Science Technologies”. The Computer Journal, 62(3): 448-460. Disponible a: https://doi.org/10.1093/comjnl/bxy082