Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Canvi i impressió del sector: una visió que transcendeix la comparació entre sectors

El sentit comú suggereix que “el sector importa”. Si s’analitzen més profundament les dimensions legal i política, es poden trobar poques proves que suggereixin que el context del sector públic és similar al dels sectors privat i sense finalitat de lucre. A diferència tant de les organitzacions privades com de les sense finalitat de lucre, les organitzacions públiques s’enfronten a unes influències polítiques més complexes, una supervisió política i unes limitacions legals (Rainey, 2009). Consegüentment, els treballadors del sector públic estan subjectes a estructures i tràmits burocràtics més formals i a més paperassa (Baldwin, 1990; Rainey i Bozeman, 2000; Rainey, Pandey i Bozeman, 1995). L’excés de normes i de burocràcia, al seu torn, minen sovint l’actitud a la feina (p. ex. la satisfacció en el lloc de treball, la implicació, etc.) i incrementen la probabilitat d’alienació laboral dels gestors públics (DeHart-Davis i Pandey, 2005; Pandey i Kingsley, 2000). En relació amb les actituds i les percepcions del treballador, els científics socials també admeten que la configuració de l’entorn no es dóna de manera immediata. Per desgràcia, la majoria dels estudis organitzatius relacionats amb la comparació entre sectors es queden curts a l’hora de dilucidar el paper decisiu del temps, perquè la recopilació de dades de tall transversal i en un únic punt temporal és molt més senzilla i còmoda que la recollida de dades conductuals de manera longitudinal. Aquest breu treball reclama més atenció al paper decisiu del temps en els estudis sobre organitzacions i recursos humans.
Canvi i impressió del sector: una visió que transcendeix la comparació entre sectors
gener, 10 2011 Chung-An Chen

El meu argument se centra en la perspectiva del canvi de sector i els contextos teòrics associats a aquest fenomen organitzatiu. Amb canvi de sector es fa referència als treballadors d’un sector determinat que es preparen per canviar, durant un període de temps determinat, la trajectòria professional fent un salt a un nou entorn sectorial. Per exemple, les persones poden treballar en empreses privades durant dècades i canviar a organismes governamentals durant la mitjana edat. Si les organitzacions públiques són realment distintives pel que fa a la seva burocràcia omnipresent, les interferències polítiques i la cultura d’aversió al risc, les percepcions (d’aquestes característiques culturals i estructurals) d’aquells que canvien al sector públic o des del sector públic haurien de ser diferents de les de qui no tenen aquesta experiència de canvi. Segons Boardman, Bozeman i Ponomariov (2010), les percepcions esbiaixades pròpies tenen l’origen en la “impressió del sector”.

Teories que recolzen la impressió del sector

Hi ha dues teories que recolzen la perspectiva de la impressió sectorial. La primera teoria és l’efecte contrast (Louis, 1980; Sherif i Hovland, 1961). L’efecte contrast es produeix quan a les persones se les exposa prèviament a un estímul de menys o més valor. Per exemple, les persones tendeixen a creure que el seu entorn laboral contemporani és agradable si abans havien treballat en un entorn laboral menys satisfactori. Els psicòlegs han observat aquest fenomen i l’han utilitzat per interpretar el biaix cognitiu (Petty i Wegener, 1993; Schwarz i Bles, 1992). Per als que acaben d’arribar a una organització, el contrast entre les experiències acumulades en el sector anterior i les condicions de feina contemporànies percebudes en el sector actual és una informació decisiva per donar sentit a les coses i al seu procés d’atribució i resposta conductual.

La segona teoria és l’autopersuasió, que explica les percepcions i les actituds de la persona que no canvia de sector. Des de la perspectiva de la psicologia social, la formació d’actituds i percepcions és el resultat de l’avaluació espontània que les persones realitzen d’un objecte/acte, d’aquesta manera es generen creences sobre aquest objecte/acte (Ajzen i Fishbein, 2000). Això no obstant, les creences tendeixen a canviar a llarg termini a causa d’una “persuasió” de l’individu, que fa referència a un procés que guia les persones cap a l’adopció d’idees, actituds o accions. Els psicòlegs socials argumenten que cal que els individus en organitzacions redueixin la dissonància cognitiva, la incoherència entre creences del mateix sistema cognitiu (Festinger, 1957). Un estudi recent de la dissonància cognitiva sosté que els individus experimenten dissonància, sobretot, per la discrepància entre la seva autoidentificació (és a dir, creences originals) i un acte no desitjat o al qual se senten poc inclinats i del qual són responsables (Cooper, 1992). El més probable és que les persones intentin reduir la dissonància i mantenir la integritat perceptiva canviant la seva autoidentificació o les seves actituds (Festinger, 1957; Simon, Greenberg i Brehm, 1995).

Les condicions objectives per si soles no poden constituir la totalitat de l’escenari de trets percebuts en l’entorn contemporani. Les percepcions i les actituds informades pels individus en organitzacions també reflecteixen les seves experiències anteriors acumulades, tant les del sector previ com les del nou. Si considerem de manera simultània l’efecte de l’autopersuasió, l’efecte contrast i les possibles diferències entre els sectors, podem inferir que els que canvien de sector i els que no canvien en el mateix lloc de treball tenen sèries de criteris diferents en l’avaluació de l’entorn actual i, conseqüentment, generen percepcions diferents.

Proves empíriques

Els estudis empírics relatius a la impressió del sector són escassos entre la bibliografia. Fins ara, l’únic article publicat és el de Boardman, Bozeman i Ponomariov (2010). Els autors van comparar persones que havien passat del sector privat al sector públic amb empleats que no s’havien mogut del sector públic, pel que fa a les seves actituds davant del treball, incloent-hi el seu grau d’implicació i la seva satisfacció laboral. D’acord amb les seves conclusions, aquells que havien canviat a l’administració van mostrar uns graus de satisfacció més baixos, un indicador de la impressió del sector. Els autors van ampliar l’àmbit de la recerca sobre la impressió del sector a dues àrees noves. En primer lloc, van examinar les percepcions dels que havien canviat sobre els tràmits burocràtics del seu nou lloc de treball partint de la hipòtesi que els gestors que passaven a incorporar-se al sector públic des del sector privat o les organitzacions sense finalitat de lucre haurien de percebre un grau més alt de burocràcia en comparació dels que no havien canviat i, per aquesta raó, podien tenir més intenció d’abandonament (és a dir, una permanència més curta en el lloc de treball). En segon lloc, l’autor comparava aquells que canviaven “des del” sector públic al sector sense finalitat de lucre amb empleats d’aquest últim sector que hi romanien i empleats del sector privat que sí que canviaven. Jo esperava que les persones que canviaven des del sector públic poguessin percebre menys tràmits burocràtics i, per tant, tenir una intenció d’abandonament menor (és a dir, més permanència en el lloc de treball).

Figura 1 Impressió del sector

Els resultats van ser sorprenents. Vaig descobrir que la impressió del sector existia (és a dir, aquells que s’incorporaven al sector públic percebien uns graus més alts de burocràcia, i aquells que canviaven des del sector públic percebien uns graus més baixos de burocràcia en comparació dels que no havien canviat), però la permanència en el nou lloc dels que canviaven al sector públic, malgrat de les fortes percepcions negatives de la burocràcia, és més llarga que la dels que no canvien. Això implica que les persones que fan un salt al sector públic senten una preocupació especial per la selecció de la seva feina actual? Per exemple: són “perdedors” en un entorno competitiu? Si aquest fos el cas, podrien descartar la possibilitat de “canviar en el futur”. Els preocupen els al·licients externs molt més que l’oportunitat de servir al públic? I, si és així, tenen una sensació més intensa d’“atrinxerament professional” negatiu (Carson, Carson i Bedeian, 1995)? Aquestes són algunes preguntes interessants que esperen ser resoltes pels estudiosos en el futur. En resum, tant el “sector” com el “temps” importen, però ara sabem més coses sobre l’efecte del sector que sobre l’efecte del temps. La impressió del sector és un dels molts angles des dels quals els estudiosos observen l’impacte del temps. L’autor anima els experts en administració pública a desenvolupar agendes de recerca més innovadores per entendre la dinàmica del temps en els estudis sobre organitzacions.

Taula 1 Resultats de la regressió

Burocràcia

Posició  Lloc  actual     de treball

 

B

p

 

B

p

Canvi al sector públic

EMP i OSAL – ADM.

0.38*

0.08

2.01***

0.00

Canvi al sector no lucratiu

EMP. i OSAL – OSAL

-1.06***

0.00

0.04

0.95

ADM. – OSAL

-1.81***

0.00

3.86***

0.00

Controls

Grandària (log)

0.22***

0.00

-0.13

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar