Introducció 

La multiculturalitat planteja reptes a les societats democràtiques avançades (Parekh, 2000) i requereix integrar elements culturals en el disseny de les polítiques i els programes públics que reflecteixin la identitat de les poblacions a les quals s'adrecen (Inkeless, 2000), tenint en compte, principalment, el seu capital social. 

Es considera que l'aportació principal del capital social és que permet recuperar la incidència de les variables culturals i sociopolítiques en els processos de desenvolupament, subratllant que determinades normes, valors o pràctiques que formen part del patrimoni cultural i social, juntament amb les accions estatals adequades, poden contribuir a determinar els mecanismes de gestió més adequats a la multiculturalitat (Uphoff, 2000). 

Multiculturalitat, capital social i polítiques públiques 

La multiculturalitat és un concepte que fa referència a la coexistència, en l'espai social, de cultures i identitats diverses com a conseqüència dels processos de globalització; de la revitalització de moviments de minories nacionals, i també dels processos de mobilitat de les poblacions (Vallescar Palanca, 2000). 

Aquesta coexistència està marcada per la presència d'un grup majoritari (sovint dominant) i d'un o més grups minoritaris (generalment, els dominats), situació que pot provocar l'aparició de moviments reivindicatius que podrien desestabilitzar el funcionament democràtic de les societats (Kymlicka, 1996; Requejo, 1998).  

El capital social podria servir per donar resposta a aquesta situació. S'han atribuït a aquest concepte moltes funcions i s'ha dit que seria un element clau per explicar i promoure el desenvolupament econòmic, millorar el funcionament del sector públic, facilitar la gestió de les organitzacions, mantenir l'estabilitat dels sistemes democràtics i superar la pobresa (Vargas, 2001). 

El principal desenvolupament teòric prové dels autors que se'n consideren els precursors. Entre ells destaquen Pierre Bourdieu (que el defineix com el ¿conjunt dels recursos reals o potencials vinculats a la possessió d'una xarxa duradora de relacions més o menys institucionalitzades d'interconeixement i d''interreconeixement¿) (Bourdieu, 1980); James Coleman (que l'entén com ¿una diversitat d''entitats amb dos elements comuns: totes contenen algun aspecte de les estructures socials i faciliten determinades accions dels actors ¿tant si es tracta de persones físiques com jurídiques¿ dintre de l'estructura¿) (Coleman, 1988), i Robert Putnam (que el defineix com ¿aquells trets de l'organització social, com la confiança, les normes i les xarxes, que poden millorar l'eficiència de la societat en facilitar accions coordinades¿) (Putnam, 1993).  

Segons John Durston, la institucionalitat del capital social pot ser induïda per un agent extern com l'estat (allà on aquest capital falti o hagi estat destruït), per mitjà d'un repertori ampli, que va des del disseny de polítiques públiques fins a l'ús de metodologies de capacitació en la participació o l'apoderament (Durston, 2000).  

Alguns governs, com els d'Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda, han començat a incloure el capital social en els seves polítiques, guiats per les idees següents (Commission Research Paper, 2003) 

§  L'acumulació i l'ús del capital social generen externalitats positives (alt nivell de confiança, compliment de les normes), cosa que facilita la provisió de béns públics.

§  Es fomenta un funcionament saludable de la democràcia a diversos nivells, perquè s'ajuda el govern a reduir l'aparició de free-riders i l'evasió fiscal, i es fomenta la cerca de solucions col·lectives.

§  Es promou la mobilitat influint en la distribució del capital social en la societat. 

Entre les principals àrees favorables a l'aplicació del capital social des d'una perspectiva pública, s'han identificat la integració dels immigrants, la gestió de la diversitat i els programes educatius i sanitaris.

Conclusions 

Una política de reforçament de la formació del capital social desenvolupat per l'estat es pot i s'ha de basar en la diversitat del patrimoni cultural i de les formes socials pròpies d''aquests grups. S'han de crear les condicions propícies i els estímuls necessaris perquè el capital social sorgeixi i s'enforteixi. El govern hauria de donar suport als esforços voluntaris i procurar evitar polítiques que puguin erosionar la iniciativa voluntària o els nivells de confiança que hi ha en un grup o societat (Côté, 2001). 

L'aprofitament de l'amplitud del repertori cultural dels diferents grups que coexisteixen en una societat permet rescatar de la memòria social normes de cooperació, cosa que facilita l'èxit en els resultats de la gestió pública (Robinson, Siles i Owens, 2002). Com a principal proveïdor de béns públics, l'estat pot fomentar competències, generar espais i reforçar valors en diferents sectors per promoure el capital social. 

Bibliografia 

BOURDIEU, P. (1980) "Le capital social". Actes de la Recherche en Sciences Sociales, núm. 31.

COLEMAN, J. (1988) "Social Capital in the Creation of Human Capital". American Journal of Sociology, núm. 94, pàg. 95-120.

COMMISSION RESEARCH PAPER (2002) Social Capital: Reviewing the Concept and its Policy Implications. Productivity Commission, Commonwealth of Australia.

CÔTÉ, S. (2001) "The Contribution of Human and Social Capital". Canadian Journal of Policy Research, vol. 2, núm. 1, pàg. 29-36.

DURSTON, J. (2000) ¿Qué es el capital social comunitario? Serie Políticas Sociales, núm. 38, División de Desarrollo Social, CEPAL.

INKELESS, A. (2000) "Measuring Social Capital and its Consequences". Policy Sciences, núm. 33, pàg. 19-42.

KYMLICKA, W. (1996) Ciudadanía multicultural: una teoría de los derechos de las minorías. Mèxic: Paidos.

PAREKH, B. (2000) Rethinking Multiculturalism: Cultural Diversity and Political Theory. Hampshire: MacMillan.

PUTNAM, R. (1993) Making Democracy Work. Nova York: Princeton University Press.

REQUEJO, F. (1998) Federalisme, per a què? L¿acomodació de la diversitat en democràcies plurinacionals. Barcelona: L''Hora del Present.

ROBINSON, L.; SILES, M.; OWENS, J. (2002) A Performance Evaluation of the Nicaraguan Social Investments Funds. Department of Agricultural Economic Staff Paper, núm. 02-00. East Lansing: Michigan State University.

UPHOFF, N. (2000) "Understanding Social Capital: Learning from the Analysis and Experience of Participation". A: Dasgupta, P.; Seregeldin, I. Social Capital: A Multifaceted Perspective. Washington DC: World Bank.

VALLESCAR PALANCA, D. (2000) Cultura, multiculturalismo e interculturalidad: hacia una racionalidad intercultural. Madrid: PS, 2000.

VARGAS, G. (2001) Hacia una teoría del capital social. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia. [Tesi doctoral].