Característiques ambientals i de feina en el control de serveis públics locals externalitzats: quan els ciutadans hi tenen un paper
Els processos de reforma que han afectat les organitzacions del sector públic durant les darreres dècades s'han inspirat en la idea de “fer que el sector públic s'assembli més a una empresa” (Ferlie et al., 1996). Com a conseqüència, les organitzacions del sector públic han adoptat instruments de gestió i mecanismes com els del mercat, usats tradicionalment en el sector privat (Hood, 1991,1995; Pollitt i Bouckaert, 2000). Una de les característiques clau de les reformes ha estat representada pel fenomen de la contractació externa, que requereix redissenyar substancialment els models de gestió i les eines de control per permetre al govern dirigir les entitats externes cap a satisfer l'interès públic.
L'externalització de la prestació de serveis per part dels governs ha comportat intercanvis semblants als del mercat, reproduint evolucions similars a les que havien tingut lloc en el sector privat. Han sorgit noves formes de governança que combinen elements dels mercats i dels sistemes jeràrquics (“fórmules mixtes” de governança), considerades sovint com a viables tant en l'àmbit públic com en el privat (Ahroni et al., 1978; Ahroni, 1981; Zif, 1981; Masten, 1988; Milgrom i Roberts, 1990; Powell, 1990; Williamson, 1991; Lioukas et al., 1993; Amigoni et al., 2003; Brown i Potoski, 2003; Bovarid, 2006). No obstant això, les formes i els factors determinants de control que poden fonamentar aquests tipus de solucions organitzacionals encara s’han explorat poc. Hi ha diversos autors que han publicat estudis sobre el sector privat en què han intentat il·lustrar la pertinència de les opcions de control i dels seus determinants en aquests acords entre organitzacions (Caglio i Ditillo, 2008). Aquestes aportacions semblen compartir una opinió comuna que existeixen tres patrons de control entre organitzacions força diferents −que també van ser explorats en un principi per Ouchi (1979)−, inspirats en el raonament del cost de transacció, per tal de descriure i d’explicar la varietat de control dins del model jeràrquic de governança en un àmbit intraorganitzacional (Spekle, 2001): basat en el mercat, burocràtic i basat en la confiança.
Tenint en compte les consideracions anteriors, un equip de recerca dels departaments Public Management and Policy i Accounting and Finance de la SDA Bocconi de Milà va realitzar un estudi adreçat a investigar tant els mecanismes utilitzats per les ciutats per controlar la prestació de serveis públics com els seus factors determinants. A aquest efecte, es va dur a terme un estudi de casos múltiples partint de l'experiència de tres ciutats italianes i de tres serveis públics (recollida de residus sòlids, transport i atenció domiciliària a la gent gran) prestats per entitats legalment independents (a les quals es va subcontractar la prestació d'aquests serveis). Es van investigar les opcions de control adoptades per les diferents ciutats per a cada servei per tal d'orientar i de supervisar la prestació del servei públic. També es van explorar els determinants d'aquestes decisions de control.
Els resultats mostren l'aparició de patrons de control multifacètic, en què els mecanismes basats en el mercat, els jeràrquics i els basats en la confiança tendeixen a combinar-se entre ells en lloc d'excloure’s. Els factors tradicionalment identificats pels estudis existents en el sector privat per explicar les opcions de control (és a dir, característiques de les tasques, factors ambientals, variables relacionals/de part) no semblen exercir el mateix paper en l'afectació dels mecanismes de control del sector públic. En concret, les combinacions de mecanismes de control s'expliquen només parcialment per característiques de tasques i de factors ambientals (és a dir, especificitat dels actius, mesurabilitat dels resultats, incertesa) i semblen estar més influïdes per variables relacionades amb característiques de les parts entre les ciutats, d'una banda, i els proveïdors i els ciutadans/usuaris dels serveis, de l'altra. La combinació d'una visibilitat política alta, un bon coneixement del soci i un nivell elevat de propietat ajuda a explicar un model predominantment burocràtic basat també en la confiança. Per contra, quan la visibilitat política, el coneixement del soci i el nivell de propietat són baixos, el model burocràtic es complementa amb mecanismes basats en el mercat.
Aquestes troballes contribueixen de diverses maneres als estudis existents. En primer lloc, proporcionen algunes idees per comprendre millor les deficiències de les reformes del sector públic. A diferència del sector privat, en què les proves empíriques prèvies proposen característiques ambientals i de feina per explicar la major part de les opcions de control entre organitzacions, però en coherència amb un nombre creixent de fonts bibliogràfiques que subratllen la importància de tenir en compte les peculiaritats del sector públic, la recerca mostra que en les característiques de la part del sector públic (és a dir, les característiques dels qui participen en la prestació del servei, com el coneixement del soci, la configuració i la visibilitat política de la propietat) tenen un paper important que afecta les solucions de control). D'altra banda, a Itàlia, on es va realitzar l'estudi, les reformes de la NGP, lluny d'impulsar les lògiques i els principis de mercat, van tornar a proposar estructures i sistemes burocràtics. Els mecanismes burocràtics tendeixen a adaptar-se a manera de camaleons a contextos canviants, la qual cosa assegura l’autoreproducció de la lògica subjacent. Aquesta consideració queda reforçada per la presència d'elements de control burocràtics fins i tot quan no hi ha una relació de propietat entre la ciutat i el proveïdor del servei. En segon lloc, la recerca subratlla que no és probable trobar en la realitat patrons de control “purs”, al seu lloc, hi tendeixen a aparèixer combinacions dels diversos models com a conseqüència de la barreja dels seus determinants. Aquestes dinàmiques i interaccions i el seu impacte sobre models de control han de ser encara objecte de recerca. Finalment, l'anàlisi facilita un estímul per aprofundir en la nostra comprensió del paper que exerceixen els polítics i com aquest afecta els sistemes de control de les organitzacions públiques.
Angelo Ditillo és cap del departament Public Management and Policy de la SDA Bocconi School of Management i professor titular del departament Institutional Analysis and Public Management de la Universitat Bocconi. Mariannunziata Liguori és professora associada de la Queen's University, Irlanda del Nord, i professora visitant a la SDA Bocconi School of Management. Mariafrancesca Sicília és professora del departament Public Management and Policy de la SDA. Ileana Steccolini és professora associada de Comptabilitat a la Universitat Bocconi i professora associada a la Public Administration, Healthcare and Not for profit Division de la SDA Bocconi.
Bibliografia
Ahroni, Y. (1981) “Performance evaluation of state-owned enterprises: a process perspective”. Management Science. Vol. 27, núm. 11, pàg. 1340-1347.
Ahroni, Y.; Maimon, Z.; Segev, E. (1978) “Performance and autonomy in organizations: determining dominant environmental components”. Management Science. Vol. 24, núm. 9, pàg. 949-959.
Amigoni, F.; Caglio, A.; Ditillo, A. (2003) “Dis-integration through integration: the emergence of accounting information networks”. En: Bhimani, A. (ed.) Management Accounting in the Digital Economy. Oxford University Press, Oxford, pàg. 15-35.
Bovarid, T. (2006) “Developing new forms of partnership with the ‘market’ in the procurement of public services”. Public Administration. Vol. 84, núm. 1, pàg. 81-102.
Brown, T. L.; Potoski, M. (2003) “Transaction costs and institutional explanations for government service production decisions”. Journal of Public Administration Research and Theory. Vol. 13, núm. 4, pàg. 441-468.
Caglio, A.; Ditillo, A. (2008) “A review and discussion of management control in inter-firm relationships: achievements and future directions”. Accounting, Organizations and Society. Vol. 33 núm. 7/8, pàg. 865-898.
Ferlie, E.; Pettigrew, A., Asbhurner, L. y Fitzgerald, L. (1996) The New Public Management in Action. Oxford University Press, Oxford.
Hood, C. (1991) “A public management for all seasons?”. Public Administration. Vol. 69, núm. 1, pàg. 3-19.
Hood, C. (1995) “The new public management in the 1980s: variations on a theme”. Accounting, Organizations and Society. Vol. 20, núm. 2/3, pàg. 93-109.
Lioukas, S.; Bourantas, D.; Papadakis, V. (1993) “Managerial autonomy of state-owned enterprise: determining factors”. Organization Science. Vol. 4, núm. 4, pàg. 645-666.
Masten, S. (1988) “A legal basis for the firm”. Journal of Law, Economics and Organisation. Vol. 4, núm. 1, pàg. 181-198.
Milgrom, P.; Roberts, J. (1990) “The economics of modern manufacturing, technology, strategy and organization”. American Economic Review. Vol. 80, núm. 3, pàg. 511-528.
Ouchi, W. G. (1979) “A conceptual framework for the design of organizational control mechanisms”. Management Science. Vol. 25, núm. 9, pàg. 833-848.
Pollitt, C.; Bouckaert, G. (2000) Public Management Reform. Oxford University Press, Oxford.
Powell, W. W. (1990) “Neither market nor hierarchy: network forms of organization”. Research in Organizational Behavior. Vol. 12, pàg. 295-336.
Spekle, R. F. (2001) “Explaining management control structure variety: a transaction cost economics perspective”. Accounting, Organizations and Society. Vol. 26, núm. 4, pàg. 419-441.
Williamson, O. E. (1991) “Comparative economic organization: the analysis of discrete structural alternatives”. Administrative Science Quarterly. Vol. 36, núm. 1, pàg. 269-296.
Zif, J. (1981) “Managerial strategic behaviour in state-owned enterprises-business and political orientations”. Management Science. Vol. 27, núm. 11, pàg. 1326-1339.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.