Crònica

Miquel Trías va començar la sessió explicant l'objectiu d'aquest cicle: centrar-se en temes preocupants del debat social. Per mitjà de les dues sessions que examinen les relacions entre Catalunya i Espanya ¿la d'aquesta crònica, del dia 19 de març, i la del proper 21 de maig¿, s'abordarà el tema dels vincles entre Espanya i Catalunya i s'analitzarà el model institucional. Un cop finalitzada la seva presentació, el president d'ESADE va explicar que aquest cicle de debats no pretén transmetre l'opinió d'ESADE, sinó contribuir a la reflexió de persones amb un criteri ben format i experts en la matèria com les col¿laboracions d'aquesta sessió.

El primer ponent a prendre la paraula va ser Antoni Zabalza Martí, que va centrar el seu discurs en la qüestió del saldo fiscal català. Va resumir la seva intervenció en quatre reflexions bàsiques que van detallar, de manera molt precisa, les seves desavinences respecte d'aquest tema. Per començar, Zabalza va donar la seva opinió sobre la discrepància amb relació al banc monetari. Va assenyalar que, des del seu punt de vista, l'enfocament del flux monetari és incorrecte i que el que hauria de prevaler seria el del "flux benefici", un enfocament a què ell dóna suport. Sobre aquesta qüestió, va afirmar que els 16.419.000 d'euros de saldo fiscal entre Catalunya i Espanya sorgeixen d'una xifra incorrecta del banc monetari, ja que, segons el "flux benefici", la quantitat se situa en 11.261.000. Així mateix, va exposar que el saldo del flux monetari observat l'any 2009, període analitzat per la Generalitat i el banc monetari, tampoc no es correspon al 'flux benefici', sinó que segons el saldo fiscal observat (la diferència entre els ingressos que l'Estat va obtenir a Catalunya, 10.660 milions d'euros ¿saldo estructural¿, i el que l'Estat va prestar en serveis a Catalunya ¿saldo conjuntural¿) deriva en un saldo favorable a Catalunya de 4.015 milions d'euros. Així doncs, va afirmar que, per proporcionar unes dades objectives de la situació actual, el que s'hauria de fer és utilitzar i oferir informació dels tres saldos ja exposats: l'observat, l'estructural i el conjuntural, ja que, si no, les xifres que s'extreuen són parcials i subjectives.

El president d'Ercros va continuar la seva exposició explicant una altra manera possible de descompondre el saldo fiscal en què els resultats continuarien sent favorables a Catalunya, també en 4.015 milions d'euros. D'aquesta manera, Zabalza va manifestar el seu dubte sobre quina és la quantia total del que deu Catalunya. Seguidament, va plantejar la darrera consideració sobre el saldo fiscal català i va declarar que el saldo estructural de deu milions d'euros en contra de Catalunya s'hauria de comparar amb els ingressos segons la renda i les despeses segons població, saldo fiscal de referència, perquè la reflexió i la quantia total fos desinteressada. Per acabar la seva intervenció, va assegurar que el saldo fiscal de Catalunya no està gaire allunyat de les dades que ell exposava.

D'altra banda, Guillem López Casasnovas va ser el segon ponent convidat en aquesta sessió. Per la seva banda, va exposar tretze punts sobre les causes de la desafecció entre Catalunya i Espanya. Va destacar com a raó de fons la solidaritat mal interpretada entre els territoris d'Espanya, ja que quan les contribucions fiscals dels habitants dels diferents territoris són diferents i l'Estat les anivella, la solidaritat es veu afectada negativament. Sobre la solidaritat, la solució seria que recaigués en els serveis públics i no pas en la renda. A continuació va enllaçar aquesta idea amb la penalització que han rebut les comunitats autònomes que més han contribuït amb l'Estat, les quals no van rebre cap finançament, garantint que aquest aspecte es reflecteixi en el dèficit fiscal que deriva del període 2006-2009. Casasnovas també va presentar els conceptes contradictoris de la descentralització i la uniformitat, al·legant que el que fa la solució federal és evitar imposar una preferència homogènia, ja que ni els impostos ni les despeses són els mateixos en tots els territoris. Amb l'afirmació "Se sap que un euro no compra el mateix en tota la geografia", el professor del Departament de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra va expressar que s'assignen recursos ignorant que aquesta realitat perjudica determinats ciutadans, condemnant-los a prestacions reals inferiors a la resta, fins i tot en el cas d'haver realitzat més contribucions.

Una altra de les observacions que va destacar va ser la importància de preservar la llengua, la cultura i la identitat d'una comunitat, així com que aquesta realitat ha de ser de preocupació col·lectiva de totes les comunitats que conviuen en el territori espanyol. Per finalitzar, va declarar que no es pot predicar amb el que no es practica, així com que acusar Catalunya d'insolidària des dels beneficis que atorga el concert econòmic foral que es nega a d'altres és immoral.

Després de les ponències exposades, Albert Serra va fer una recapitulació sobre el que s'havia plantejat en la conferència. Va recollir-ne els aspectes presentats pels ponents i va afegir-hi alguns punts de la seva opinió, com que la descentralització suposa la desigualtat. Així mateix, va comentar la ruptura de les responsabilitats entre ingrés i despesa, així com els resultats diferencials que això provoca en el sistema.

Tot seguit, Miquel Trias va obrir el col·loqui i el torn de preguntes, en què les persones assistents a aquest cicle van poder exposar les seves preguntes i comentaris.

Ponents

• Antoni Zabalza Martí, president d'Ercros.
• Guillem López-Casasnovas, professor del Departament de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra.
• Albert Serra (FGAL 90 - EMPA 04), director de l'Institut de Governança i Direcció Pública de ESADE.