Aquesta enquesta forma part del projecte de recerca COCOPS (www.cocops.eu). Comissionat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea [1],el projecte COCOPS és un dels projectes de recerca comparativa en gestió pública més grans d'Europa. Té per objectiu proporcionar una visió exhaustiva dels reptes que afronta el sector públic europeu en el futur i analitzar sistemàticament l'impacte de les reformes a l'estil de la Nova Gestió Pública (NGP) a Europa. El projecte reuneix experts en administració pública d'onze universitats de deu països diferents. La recerca és comparativa i es basa en dades reals, a partir de la informació existent i d'una nova forma de recollida de dades quantitatives i qualitatives. Un element essencial del projecte es la COCOPS Executive Survey on Public Sector Reform in Europe, una enquesta original a executius sènior del sector públic d'alguns països europeus, que actualment és la més gran del seu tipus que s'ha fet mai a Europa.

L'enquesta revela que els alts funcionaris del sector públic veuen millores en la rendibilitat i la qualitat del servei si es compara amb la situació que hi havia cinc anys enrere. Tanmateix, estan preocupats per l'atractiu del sector públic com a ocupador i la confiança ciutadana en el govern. S'observen diferències considerables entre els països.

Valoració general de l'administració pública

La primera pregunta que es va fer als executius és que valoressin com funciona l'administració pública als seus països avui, si es compara amb cinc enrere. La figura 1 mostra que els executius sènior dels Països Baixos en fan la valoració més positiva. Gairebé la meitat afirmen que la manera com funciona l'administració pública al seu país ha millorat clarament. També s'observen alts de satisfacció a Estònia, Noruega i Hongria, on prop del 40 % consideren que l'administració pública ha millorat. Els executius espanyols sènior en fan la valoració més crítica; en aquest cas, un terç dels enquestats diuen que la manera de funcionar de l'administració pública s'ha deteriorat els darrers conc anys. En general, també s'observen valoracions menys positives al regne Unit, França i Àustria, on prop del 25 % afirmen que l'administració pública s'ha has deteriorat.

Figura 1: Per comparació a cinc anys enrere, com diríeu que han anat les coses pel que fa a la manera com funciona l'administració pública al vostre país?

La mateixa pregunta es va fer als ciutadans a l'Eurobaròmetre 370 de l'any 2011. Això ens permet comparar les visions dels alts executius amb les dels ciutadans. La figura 2 mostra el nombre d'alts executius i de ciutadans que han observat una millora en la manera de funcionar de l'administració pública en els seus països, comparada amb cinc anys enrere. Són evidents algunes diferències entre els dos grups. Als Països Baixos, els alts executius són considerablement més positius que els ciutadans, mentre que succeeix el contrari al Regne Unit, en què els alts executius són molt negatius, però aquesta negativitat és menys evident entre els ciutadans. Els ciutadans i els alts executius d'Estònia coincideixen a assenyalar que hi ha hagut una millora considerable i, en aquest cas, els ciutadans són molt més positius que en cap altre país.

Figura 2: Valoració dels ciutadans i dels alts executius sobre com ha millorat l'administració pública, comparada amb cinc anys enrere [i]

L'actuació de l'administració pública en diferents aspectes

Una segona sèrie de preguntes de l'enquesta se centraven en l'efecte de les reformes del sector públic en diferents aspectes. Es va preguntar als executius del sector públic que indiquessin si havien observat millores o deterioració amb relació a una sèrie d'aspectes de l'acompliment públic durant els darrers cinc anys, com ara la rendibilitat, la qualitat del servei, la innovació, la transparència i l'obertura a l'exterior, el tracte just als ciutadans, el comportament ètic entre els funcionaris públics, la cohesió social, la motivació del personal, l'atractiu del sector públic com a ocupador, i la confiança ciutadana en el govern.

Per bé que els alts executius es mostren, en general, bastant positius pel que fa a les millores en rendibilitat (cost i eficiència) i en qualitat del servei, expressen la seva preocupació per la cohesió social, la motivació del personal, l'atractiu del sector públic com a ocupador, i la confiança ciutadana en el govern. Les dades indiquen algunes conclusions destacables i diferències entre els països. 

Cost i eficiència [2]

Els alts executius dels deu països coincideixen a assenyalar que s'han produït millores pel que fa al cost i a l'eficiència de l'administració pública. S'observa, però, algunes variacions entre països. Els executius sènior del Regne Unit hi perceben millores clares; el mateix succeeix als Països Baixos. La majoria dels altres països hi perceben lleus millores; els executius sènior espanyols són els que presenten l'avaluació menys positiva.

Figura 3: Canvis en el cost i l'eficiència

Qualitat del servei

La qualitat del servei es una de les dimensions de l'actuació de l'administració pública en què els alts executius de la majoria dels països hi veuen una millora significativa. Aquest és el cas especialment dels executius sènior d'Àustria, Noruega i els Països Baixos. Els executius sènior de França en tenen una percepció menys positiva.

Figura 4: Canvis en la qualitat del servei

Transparència i obertura a l'exterior

Pel que fa a l'aspecte de la transparència i obertura a l'exterior, observem que els executius sènior del Regne Unit, Noruega i els Països Baixos hi perceben millores. La transparència és percebuda com a estable en els altres països.

Figura 5: Canvis en la transparència i obertura a l'exterior

Motivació del personal

La motivació del personal és un àmbit de l'actuació de l'Administració pública en què es percep que hi ha hagut un deteriorament els darrers cinc anys. Aquest també és el cas de França, Itàlia i Espanya. Les valoracions moderadament positives provenen dels executius sènior de Noruega, els Països Baixos i Hongria.

Figura 6: Canvis en la motivació del personal i les actituds respecte al treball

Atractiu del sector públic com a ocupador

L'atractiu del sector públic com a ocupador és percep com que s'ha deteriorat en la majoria dels països. Aquest és especialment el cas del Regne Unit. La majoria dels països tenen una mitjana de prop del 3,50. L'únic país en què hi ha una valoració lleugerament positiva és Noruega.

Figura 7: Canvis en l'atractiu del sector públic com a ocupador

Confiança ciutadana en el govern

Una última conclusió destacada de l'enquesta és la valoració que els alts executius fan de com ha canviat la confiança ciutadana en el govern si es compara amb cinc anys enrere. Aquesta valoració tendeix a ser bastant negativa. Es percep que la confiança ciutadana en el govern s'ha deteriorat especialment a Espanya, però també a França, a Itàlia i al Regne Unit. Novament, l'únic país amb una valoració més positiva és Noruega.

Figura 8: Canvis en la confiança ciutadana en el govern

Conclusions

Els alts executius del sector públic de Noruega i els Països Baixos valoren les reformes al sector públic com a reeixides. Aquest també és el cas, en menor grau, d'Estònia, Alemanya i Hongria. Els alts executius públics d'Itàlia, el Regne Unit, Àustria, França i Espanya tendeixen a ser més negatius. Els alts executius semblen coincidir a assenyalar que la rendibilitat i la qualitat del servei del sector públic han millorat en els darrers cinc anys. Tanmateix, estan preocupats per la deterioració de la motivació del personal, la confiança pública en el govern i l'atractiu del sector públic com a ocupador. Una ulterior anàlisi de les dades de la COCOPS Executive Survey on Public Sector Reform in Europe estudiarà les diferències d'aquestes valoracions entre països, àrees polítiques i persones.