Basant-nos en una àmplia enquesta administrada a alts directius públics de tot Europa, observem que els qui tenen més experiència laboral en el sector privat que en el públic estan menys compromesos amb les organitzacions on treballen ara i que això és degut, en gran part, al fet que no han dirigit tant de temps l’organització com els qui s’han socialitzat en el servei públic.

Les teories més consolidades en el sector indiquen que el temps dedicat al sector privat deixa una marca indeleble en les actituds d’aquelles persones que passen a treballar al sector públic o no lucratiu. Encara que aquests veterans executius de negocis decideixin passar-se a l’àmbit públic, l’impacte de tot el temps en què van estar treballant al sector privat pot seguir influint en el seu grau de compromís amb l’organització pública –especialment si tenen més experiència laboral en el sector privat que en el públic. Tanmateix, sembla que aquests directius presenten un menys compromís amb l’organització en les tres dimensions de compromís que els psicòlegs han identificat: l’afectiva, la normativa i la de permanència. Els directius públics amb gran part de l’experiència laboral al sector privat poden presentar un compromís afectiu menor perquè no assumeixen el pes dels problemes organitzatius de la mateixa manera que ho fan els servidors públics més veterans. Poden presentar també un compromís més baix de permanència a les organitzacions del sector públic perquè tenen més oportunitats de trobar treball en altres llocs. I, atès que han desenvolupat la major part de la carrera laboral fora del sector públic, els directius amb una ràtio d’experiència laboral en l’àmbit privat més alta que en el públic poden presentar també un compromís normatiu menor. 

Encara que les diferències entre tots dos sectors pel que fa al compromís organitzatiu ja s’han identificat en el passat, els efectes de l’empremta deixada es poden arribar a superar a mesura que aquestes persones es van socialitzant en el seu nou entorn de treball. Això pot ser especialment important en les organitzacions actuals, atès que la socialització en el sector públic sembla que té més influència en els valors dels directius que la socialització en el sector privat. Concretament, el temps que els directius dediquen a l’organització o al seu treball en el sector públic pot ser un mecanisme essencial per neutralitzar els efectes de l’empremta del sector privat en el compromís organitzatiu dels directius públics.

Segons les teories de la psicologia del personal, com més temps s’està una persona al mateix lloc de treball o en una mateixa organització, més ha invertit a convertir aquesta posició o font de treball en un èxit. Això pot ser especialment així atesa la incidència que té la garantia de permanència en la relació entre l’experiència al sector privat i el compromís dels alts directius públics. Una posició mantinguda en el temps i la garantia de permanència en l’organització fan més probable que els directius amb més experiència al sector privat s’arribin a familiaritzar-se en el sector públic i a apreciar-ne les diferents normes, valors i pràctiques. I, cosa més important, els efectes d’aquesta socialització poden repercutir favorablement en les diferents dimensions del seu compromís, la qual cosa assegurarà que, a més d’imbuir-se del sentit de l’obligació de servir el públic a través de l’organització en què treballen, els directius públics amb més experiència en el sector privat que en el públic ara s’hi sentin més implicats i copsin la necessitat de la feina que els proporciona aquesta organització. 

Per tal d’analitzar aquests arguments sobre com la funció pública socialitza els directius privats, hem utilitzat dades de l’estudi COCOPS 2012, d’una mostra d’alts funcionaris públics de setze països europeus: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Espanya, Estònia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Noruega, els Països Baixos, Portugal, el Regne Unit, Sèrbia i Suècia. COCOPS és un projecte de recerca multiinstitucional d’escala mitjana finançat pel VII Programa Marc de la Comissió Europea (acord de subvenció núm. 266887). L’objectiu d’aquest projecte era fer avaluació comparativa i quantitativa de l’impacte de les reformes de l’estil de la nova gestió pública als països europeus. Concretament, l’enquesta realitzada als funcionaris explorava les percepcions, les experiències i les opinions d’aquests actors clau, implicats tant de prop en la concepció i la implementació de les reformes. Per a la nostra anàlisi, prenem com a referència un índex del compromís amb l’organització basat en unes preguntes contrastades que tractaven del compromís de l’empleat, la durada mitjana de l’experiència laboral al sector públic i altres qüestions en què els enquestats havien d’indicar la seva antiguitat en la posició que ocupaven actualment i en l’organització. 

El percentatge d’experiència al sector públic respecte al privat normalment era més alta als països del nord d’Europa, com Estònia i el Regne Unit –però també a Portugal–, i més baixa entre els enquestats de França, Alemanya i Irlanda. Per tal d’analitzar les dades amb més profunditat, vam controlar algunes característiques del lloc de treball, com l’autonomia en la presa de decisions i el nivell directiu, i informació demogràfica com el gènere, l’edat, el nivell educatiu i la formació, i també aspectes relacionats amb l’organització, com la mida, el tipus i l’àmbit d’actuació. També vam tenir en compte els indicadors econòmics del país, com l’índex d’atur i el nivell de la despesa pública com a percentatge del PIB. 

La nostra anàlisi estadística indicava que els directius amb més experiència al sector privat estaven, en general, menys compromesos amb l’organització pública on treballaven. Tanmateix, quan en els nostres models hi introduíem la garantia de permanència el lloc, el percentatge d’experiència al sector privat deixava de ser un factor estadísticament significatiu del compromís amb l’organització. Això indica que la permanència garantida a l’organització pot tenir una influència més important en el compromís dels directius amb l’organització en què treballen que el fet que hagin tingut una experiència més llarga al sector privat, que fins i tot pot neutralitzar la relació negativa entre aquesta experiència i el compromís amb l’organització. I, significativament, els nostres resultats es van repetir quan vam prendre en consideració les múltiples dimensions del compromís amb l’organització: el percentatge d’experiència en l’àmbit privat correlacionava negativament amb el compromís afectiu, normatiu i de permanència, però aquest efecte quedava neutralitzat amb la garantia de permanència a l’organització pública.

Anàlisis posteriors han revelar que la permanència en la posició només neutralitza en part l’impacte de l’experiència al sector privat en el compromís dels alts directius públics amb les organitzacions on treballen. En general, doncs, sembla que és bàsicament a través d’aquesta relació inversa amb la permanència a l’organització que el percentatge d’experiència laboral al sector privat influeix en el compromís amb l’organització. De fet, la permanència garantida a l’organització pública es mostra com el factor determinant més important del compromís dels alts directius públics europeus amb les seves organitzacions. 

La nostra recerca assenyala que, pel que fa al compromís, els problemes per motivar els funcionaris de carrera potser han estat sobredimensionats pels partidaris de la reforma de la gestió pública, mentre que la permanència assegurada a l’organització pot ser la clau del compromís dels alts directius públics, cosa que pot beneficiar tant les organitzacions públiques com els ciutadans. Malgrat això, les nostres conclusions no són necessàriament un argument a favor de mantenir els alts directius públics en la mateixa organització o de suposar que la socialització dels directius privats a través de la funció pública reportarà inevitablement beneficis. Per bé que una permanència més dilatada en el temps influeix positivament en el compromís envers l’organització, no hi ha cap garantia que el compromís que es dedueix d’un llarg període de servei estigui relacionat amb el fet que tant els qui canvien de sector com els qui sempre han treballat en el sector públic acompleixin millor la seva feina. Per tant, els futurs estudis sobre la matèria haurien d’intentar esclarir la relació entre la permanència a l’organització, el compromís cap a aquesta organització i l’acompliment dels directius públics. Dit això, les nostres conclusions insinuen efectivament que la dinàmica de l’empremta organitzacional pot ser més decisiva a l’hora comprendre la naturalesa del compromís dels directius públics amb la seva organització que la dinàmica de l’empremta sectorial –i això haurien de tenir-ho en compte els investigadors i els dissenyadors de les polítiques quan busquen entendre com les diferències interorganitzatives repercuteixen en els resultats de la gestió pública.

Rhys Andrews és professor de Gestió Pública de la Cardiff Business School. Ha publicat molts articles en revistes arbitrades i és coeditor de l’International Public Management Journal i membre del Comitè Editorial del Journal of Public Administration Research and Theory, Public Administration, Policy & Politics i Local Government Studies. És coautor de Strategic Management and Public Service Performance (Palgrave, 2011) i de Public Service Efficiency: Reframing the Debate (Routledge, 2013). Jesper Rosenberg Hansen és professor del Departament de Gestió de la Universitat d’Aarhus. Ha publicat els seus articles en revistes especialitzades, com Administration & Society, el British Journal of Management, Industrial Marketing Management, l’International Public Management Journal i la Public Management Review. Ha treballat per al Districte d’Aarhus. Katy Huxley és investigadora associada de la Universitat de Cardiff i de WISERD (col·laboració entre cinc universitats gal·leses que ha estat reconeguda pel Govern gal·lès com a Centre de Recerca Nacional). Treballa amb sèries de dades administratives molt àmplies i complexes, i està especialitzada en l’educació i l’estudi de les competències; també fa recerca primària qualitativa i quantitativa sobre les relacions laborals.