Aquestes diferents formes de comunicar-nos es podrien assimilar al pensament ràpid i al pensament lent que el Nobel Daniel Kahneman va exposar al seu estudi Thinking, Fast and Slow. En aquesta investigació, Kahneman descriu el pensament ràpid com aquell funcionament neuronal que està essencialment lligat a la intuïció i l’experiència, al maneig de dades limitades que són interpretades de manera gairebé immediata, i que requereixen poca energia del nostre cervell. Serien les respostes típiques a situacions d’estrès o decisions davant d’un perill imminent, herència de les societats nòmades i caçadores que diàriament s’enfrontaven a un entorn hostil. En canvi, el pensament lent és el que trobem associat a l’anàlisi i la interpretació de la informació de què disposem, fins i tot a l’obtenció de més informació per tal d’arribar a conclusions més fiables i contrastades. Aquests processos requereixen molta més energia dels nostres circuits cerebrals. Serien les decisions vinculades a processos d’investigació o estudi, com ara el desenvolupament de nous medicaments o l’anàlisi de mercats, herència de societats sedentàries que es van anar especialitzant en l’intercanvi, el comerç i l’artesania.

Tant el pensament ràpid com el pensament lent poden conduir a decisions correctes o errònies. El més important és adoptar el tipus de pensament més adequat per a cada decisió. I, sobretot, ser conscients que la nostra tendència natural és estalviar energia i, per tant, prendre decisions basades en el pensament ràpid. Bona part del desenvolupament de les xarxes socials es basa en aquest esquema associat al mínim esforç. Però quan ens referim a les nostres comunicacions laborals, apareixen altres enfocaments que cal tenir en compte. Sovint utilitzem el pensament lent, però perdem la informació provinent del pensament ràpid.

En aquest sentit, escriure un missatge, ja sigui per correu electrònic o a través de les xarxes socials, és un mitjà que considero que fem servir en excés en les nostres relacions laborals. Es podria dir que el contingut del text ha estat estudiat, analitzat i pensat abastament abans de comunicar-lo. Fins i tot, que la forma del missatge ha estat elaborada amb cura per tal d’informar correctament, per no ofendre, per ser clar i explícit. Per tant, es pot defensar que estem davant d’un pensament lent i que és el més adequat per transmetre la informació. Però jo no em refereixo al contingut, sinó a la idoneïtat del mitjà que utilitzem per comunicar aquest contingut, ja que escriure textos probablement no és el més adequat en la majoria de les comunicacions importants.

En determinats projectes, conflictes, informacions rellevants, estratègies o processos que han de conduir a decisions o acords importants, és necessari que ens recolzem també en el contacte físic i en la presencialitat. Una reunió presencial, o una trucada telefònica si la primera no és possible, ens aportaran molta informació no verbal que és fonamental per entendre el context i el posicionament dels nostres interlocutors; i aquesta informació no verbal està associada al pensament ràpid. Amb un simple text enviat o rebut per correu electrònic o per les xarxes, perdrem tota aquesta informació i, per tant, limitarem la nostra capacitat de prendre decisions correctes i de transmetre la informació de manera adequada. En conseqüència, el pensament ràpid associat a la informació no verbal ens pot ser de gran utilitat per complementar el pensament lent associat a l’anàlisi i l’estudi de qualsevol problema.

Joan M. Bigas és director de Mobilitat i Transport de l’AMB. Conseller delegat d’AMB Informació i Serveis, empresa pública de noves tecnologies en el camp de la informació de mobilitat.