Per què serveix una xarxa interorganitzativa? Per què es creen i quins factors influeixen en la seva creació? Quins tipus de xarxa hi ha? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals s'intenta donar resposta en aquest breu escrit. L'objectiu és establir els conceptes bàsics per entendre les xarxes d'organitzacions.

El govern de les relacions interorganitzatives 

Tradicionalment i segons la classificació de l'economista Williamson de l'any 1975, en les ciències socials hi ha hagut dos models antagònics de govern de les relacions: la jerarquia i el mercat. El mercat governa les relacions de manera automàtica, mitjançant els mecanismes de mercat. Tanmateix, algunes relacions no es poden governar de manera espontània, de forma que requereixen un comandament vertical i jeràrquic. Aquest segon model és la jerarquia. Per exemple, un ministeri és una jerarquia en l'àmbit intern, és a dir, les relacions internes es governen conscientment per mitjà del comandament. En canvi, la relació que té aquest ministeri amb alguns proveïdors (per exemple, amb els proveïdors informàtics) es governa mitjançant el mercat.

El mercat governa les relacions a partir del principi de competència. En una primera fase, un conjunt d'actors independents -compradors i venedors, principalment- interactuen de manera competitiva i negocien, mitjançant el canal de comunicació bàsic, el preu o la possibilitat d'intercanviar recursos. En una segona etapa, els actors acorden les condicions d'intercanvi basant-se en contractes i drets de propietat. El marc legal és el principal mecanisme de resolució de conflictes. En canvi, en una jerarquia, els actors (departaments interns, filials, persones, etc.) són clarament dependents i la interacció es basa en contractes d'ocupació i en l'autoritat.

Què és una xarxa?

Fins al final dels anys vuitanta, els models de govern de les relacions es definien únicament com a jerarquies, mercats o una combinació de tots dos. Però a la fi d'aquesta dècada Ouchi, al seu article ¿Markets, Bureaucracies and Clans¿, i Powell, a ¿Neither market nor hierarchy: network forms of organization¿, proposen un tercer model de govern: les xarxes.

Una xarxa es compon d'actors dependents entre si i es caracteritza per unes relacions basades en la complementarietat i l'ajustament mutu. Així mateix, els mecanismes de resolució de conflictes propis d'una xarxa són la reputació i la reciprocitat.

Així doncs, les propietats d'una xarxa són les següents:

• Els actors comparteixen molta informació entre si i la interacció és altament relacional.
• Els actors negocien entre si i s'ajusten mútuament sobre la base de la reputació i el control social.
• Els actors tenen mecanismes de decisió independents entre si.
• Els actors són interdependents en recursos.
• Les relacions entre els actors són contínues però finites en el temps.

Ara bé, els models que s¿han exposat són models conceptuals que no es troben en estat pur en la pràctica diària. De fet, aquests models no són totalment excloents entre si, de manera que en la realitat trobem un model principal de govern que incorpora característiques dels altres dos. Així, en la pràctica no trobem el mercat en estat pur ni tampoc una jerarquia pura que funcioni solament mitjançant el comandament directe. Tampoc no trobarem una xarxa sense alguna característica dels altres dos models, com ara un contracte, una unitat de coordinació central, etc.

Diferents tipus de xarxes

No totes les xarxes són iguals: poden variar segons les relacions internes entre els diferents actors de la xarxa; al seu torn, aquestes relacions poden variar depenent del seu contingut i la seva forma.

Segons Huxham i McDonald, tenint en compte els continguts de les relacions internes de la xarxa, aquesta pot ser una xarxa de coordinació, de cooperació o de col·laboració. En el primer cas hi ha solament flux d'informació. En les xarxes de cooperació es donen també fluxos d'altres recursos. Finalment, en les xarxes de col·laboració els diferents actors comparteixen un objectiu comú.

Grandori i Soda també proposen una classificació segons la forma de les relacions internes de la xarxa. Una xarxa social es dóna quan les relacions entre els actors són personals i informals. En canvi, en una xarxa burocràtica les relacions internes no tan sols són personals i informals, sinó que també són institucionals i mínimament formalitzades. Finalment, la xarxa propietària es caracteritza perquè té una unitat central de coordinació.

En definitiva, les xarxes es poden definir a partir del contingut de les relacions internes (xarxa de coordinació, de cooperació i de col·laboració) i de la seva forma (xarxa social, burocràtica i propietària).

Què determina la creació d'una xarxa?

La creació de xarxes s¿ha estudiat des de diferents perspectives: des de l'economia de costos de transacció, la teoria de jocs o la teoria de la dependència de recursos.

La creació d'una xarxa depèn de molts factors, que podem agrupar en tres categories: les motivacions dels actors, les relacions preexistents i el context institucional. Les dues darreres categories són clarament contingents.

Un actor decideix integrar-se en una xarxa per motius d'eficàcia, eficiència, increment de legitimitat i també per a la reducció de la incertesa. Les motivacions per si soles no expliquen íntegrament per què es creen les xarxes. Hi ha factors institucionals que fomenten la creació de xarxes: l'existència de cambres de comerç, universitats, etc.; el marc legal i de regulació, i, dins el sector, la incertesa i les zones industrials. També les relacions existents (per exemple, la interdependència de recursos, les relacions de poder asimètriques i les posicions estratègiques vulnerables) influeixen positivament en la creació de xarxes.

De tota manera, la creació de xarxes és una qüestió relativament coneguda i que ha perdut terreny com a tema d'investigació en favor de l'estudi del funcionament de la xarxa una vegada formada. Actualment, centres d'ensenyament i recerca -com és l'IDGP- se centren en les dinàmiques internes d'una xarxa, en la causa del seu triomf o fracàs i, sobretot, en el seu mode de gestió. 

Referències

Grandori, Anna; Soda, Giuseppe. ¿Inter-firm Networks: Antecedents, Mechanisms and Forms¿. A: Organization Studies, vol. 16, núm. 2 (1995).

Huxham, Chris; McDonald, David. ¿Introducing Collaborative Advantage: Achieving Inter-organisational Effectiveness through Meta-strategy¿. A: Management Decision, vol. 30, núm. 2 (1992).

Ouchi, William. ¿Markets, Bureaucracies and Clans¿. A: Thompson, Graham; Frances, Jennifer; Levacic, Rosalind; Mitchell, Jeremy. Markets, Hierarchies and Networks: the Coordination of Social Life. Londres: Sage Publications, 1991.

Powell, Walter. ¿Neither market nor hierarchy: network forms of organization¿. A: Thompson, Graham; Frances, Jennifer; Levacic, Rosalind; Mitchell, Jeremy. Markets, Hierarchies and Networks: the Coordination of Social Life. Londres: Sage Publications, 1991.

Williamson, Oliver. Markets and Hierarchies: Analysis and Anti-trust Implications. Nova York: Free Press, 1975.