La gestió pública s¿ha desenvolupat com una subdisciplina distinta dins de la disciplina més àmplia de la gestió en les últimes dècades. La gestió pública és diferent del que sovint s¿anomena l¿¿administració pública tradicional¿ ja que aquesta se centra més en el que succeeix a l¿interior dels governs i en l¿operativa de les funcions de línia del govern, mentre que la gestió pública presta més atenció al funcionament de les organitzacions governamentals des del punt de vista de la seva interacció amb els entorns en què actuen. La gestió pública tendeix a entendre els governs i els sistemes de govern de forma similar a la dels teòrics de l¿organització, que se centren en el comportament estratègic com a resposta a una contingència de l¿entorn. La gestió pública considera les organitzacions que proporcionen serveis al públic com a sistemes adaptatius, influïts per una sèrie de variables crítiques del seu entorn. A més, la gestió publica incorpora una perspectiva econòmica en el valor de la competència que s¿estableix entre organitzacions en els mercats, com també una concepció empresarial/de màrqueting pel que fa al posicionament estratègic dels productes/serveis en relació amb els atributs de les preferències del consumidor i la demanda del mercat.

La gestió pública és un àmbit cada vegada més internacional. Estudiosos de diversos països del món han fet diverses contribucions a aquest àmbit, que reflecteixen la interpretació que el que es pot aprendre de l¿experiència en un gran nombre de països pot resultar rellevant en determinats contextos nacionals i en altres escenaris del sector públic dins de cadascun dels països. La internacionalització del diàleg sobre la reforma i el canvi en el sector públic reconeix la importància d¿estudiar i comparar els acords institucionals i els mètodes de gestió entre països i entre grups de països per tal de contribuir al coneixement de ¿què és el que funciona i el que no¿ i ¿per què¿, en diversos contextos distints.

Els estudis de gestió pública se centren habitualment en els incentius i els desincentius que provoquen determinats tipus de comportament, relacions i decisions. La gestió pública se centra en el funcionament dels sistemes de gestió i l¿ús de tècniques de gestió, tecnologia i sistemes de control, és a dir, en l¿actuació de sistemes sencers, avaluats per criteris de rendiment, respecte de la manera com actua cada una de les parts del govern. La gestió pública també tendeix a centrar-se en els resultats dels sistemes més que en els inputs. La gestió pública comparteix gran part de les metodologies de benefici/cost i risc/benefici que es fan servir en l¿anàlisi de les polítiques públiques. Els estudiosos de la gestió pública i política afronten l¿anàlisi i la resolució de problemes de manera distinta dels mètodes de l¿administració pública tradicional, que tendeixen a centrar-se més en la jerarquia i en els procediments i les normes burocràtiques.

La gestió pública comparteix amb l¿administració pública els mètodes d¿entrevista i enquesta, observació dels participants i anàlisi de casos. Tanmateix, la gestió pública tendeix a portar aquests mètodes més enllà de les formes en què els administradors públics i els experts en ciència política sovint els utilitzen Per exemple, els investigadors en administració pública sovint tracten de mesurar el poder d¿una agència governamental per la força dels seus vincles amb el poder dels funcionaris elegits i amb interessos especials. Els investigadors en gestió pública prefereixen utilitzar les enquestes de satisfacció ciutadana per als serveis, basant-se en el desig de configurar la política de prestació de serveis d¿acord amb els models de necessitats i preferències dels ciutadans, amb la finalitat de determinar mètodes apropiats de provisió de serveis, i amb els arranjaments institucionals millors per prestar aquests serveis ¿inclosa la prestació per part dels sectors privat i no lucratiu. La gestió pública ha agafat molts conceptes metodològics i instruments del sector privat, per exemple, la reenginyeria, la reestructuració, les noves tecnologies de la informació, les anàlisis de mercat del ciutadà/consumidor, la fixació de preus diferencials per tal d¿influir en els patrons de demanda.

Els estudis en matèria de gestió pública tendeixen a centrar-se en els incentius i els desincentius al govern i a la governança, i en els resultats o la producció i les conseqüències que les xarxes de les agències governamentals i altres entitats produeixen. La recerca en gestió pública se centra en el funcionament dels agents, les agències, les relacions entre agents i els ens governamentals quan actuen dins les xarxes i amb els stakeholders a dintre i a fora del govern. La recerca en gestió pública parteix de la base que els agents individuals, les agències i els governs sovint no poden resoldre problemes de forma unilateral. Si els problemes s¿han de resoldre d¿alguna manera, les vies per avançar han de consistir més aviat en la cooperació o d¿altres formes de relació entre un determinat nombre d¿ens (p. ex., els stakeholders) de l¿entorn del problema.

La recerca en gestió pública intenta valorar l¿actuació dels ens públics i dissenyar mesures per avaluar el seu acompliment al llarg del temps. L¿objecte d¿aquesta avaluació és, en definitiva, trobar formes de prestació de serveis que siguin més efectives i eficients per als ciutadans. Si, com a conseqüència d¿això, la prestació de serveis als ciutadans no millora, els criteris d¿èxit de la gestió pública no es compleixen. La realització de les tasques de mesurament del rendiment, de gestió del rendiment, de reenginyeria i de realineament no són fins en si mateixos per als estudiosos de la gestió pública. Els objectius del canvi de sistema des de la perspectiva de la gestió pública són la reducció del temps del cicle, l¿increment de la qualitat i la reducció dels costos per als ciutadans.

La majoria dels estudis publicats sobre gestió pública es mostren partidaris de delegar autoritat de gestió i responsabilitat a gestors (persones individuals) i a tenir aquests administradors com a responsables de l¿acompliment dels ens que gestionen. Un principi de la gestió pública és ¿deixar que els gestors gestionin¿ i que aquests s¿han de responsabilitzar més dels èxits i dels fracassos de les unitats que gestionen. S¿espera dels gestors públics que assumeixin el risc i la incertesa i que es responsabilitzin de la seva forma de gestionar en aquestes condicions.

Els estudis sobre gestió pública realitzats en els últims deu anys han fet especial èmfasi en el concepte de valor, és a dir, en els canvis en la gestió que aporten més valor o menys als ciutadans, als ens governamentals, a les agències, als gestors i als empleats. El concepte de creació de valor és essencial a l¿hora d¿avaluar els processos de gestió, el rendiment i la reforma. Els estudis de gestió pública tendeixen a veure la producció de valor des de la perspectiva de l¿anàlisi de la cadena de valor i d¿altres enfocaments similars. El concepte de suprimir les normes, els procediments i els processos que no aportin valor afegit a la producció de resultats que satisfacin la missió de l¿organització o del govern és bàsic per al paradigma de la gestió pública.

La majoria dels estudis sobre gestió pública treuen importància a les diferències entre la gestió en el sector públic i en el privat. La idea que ¿una bona gestió és una bona gestió, independentment del sector¿, il·lustra en essència aquest punt de vista. Això no vol dir que els objectius del govern i de l¿empresa siguin idèntics. Tanmateix, molts objectius sembla que no difereixen tant entre sectors; per exemple, les organitzacions i els directius d¿ambdós sectors estan interessats i motivats per ¿incrementar el valor¿ de les seves organitzacions i dels resultats.

La concepció de l¿organització que aprèn (learning organization), que reestructura, reorganitza, reinventa, realinea i reconsidera constantment els seus mètodes i les seves polítiques és bàsica segons el parer de gran part del pensament de la gestió pública. Des d¿aquesta perspectiva, les organitzacions que se saben moure més veloçment al llarg del cicle d¿observació, orientació, decisió i acció aprenen més ràpidament de les seves accions relatives a les claus atribuïdes en els seus entorns i, per tant, tenen més possibilitats de sobreviure i prosperar que les organitzacions que no actuen ni aprenen tan ràpid.

Lawrence R. Jones és George F. A. Wagner Professor de Gestió Pública a la Graduate School of Business and Public Policy, Naval Postgraduate School de Monterey, Califòrnia, Estats Units, i president de la International Public Management Network. dukedmb@aol.com o lrjones@nps.edu.

La missió de la International Public Management Network (IPMN) és oferir un fòrum per compartir idees, conceptes i resultats de la recerca i la pràctica en l¿àrea de la gestió pública, com també fomentar el pensament crític de plantejaments alternatius a la resolució de problemes i la presa de decisions en el sector públic.

Per acomplir aquesta missió, la IPMN convoca els seus membres a conferències i workshops anuals i després publica papers, seleccionats d¿entre els que s¿han presentat en aquells actes, en una col·lecció (Information Age Publishing, Inc.), a l¿International Public Management Journal i a la International Public Management Review en línia. La IPMN també disposa d¿un lloc web que inclou el directori de membres, als quals ofereix una sèrie de serveis, com també un servidor de llistes que permet un ràpid flux d¿informació entre els membres.

IPMN, www.inpuma.net