Convocants: Gerhard Hammerschmid (Wirtschaftsuniversität Wien, Àustria), Per Lægreid
(University of Bergen, Noruega) i Tamyko Ysa (ESADE, Espanya).

Tradicionalment, el sector públic i les organitzacions governamentals no s’associen a la creativitat o a la innovació. Per contra, la burocràcia racional-legal tradicional del govern es caracteritza per la inèrcia i el que Max Weber ha descrit com la “gàbia de ferro” (iron cage) del control racional basat en regles. Per a la majoria dels experts, com també per als professionals del sector públic, sembla que la creativitat i la innovació són més un oxímoron, amb un fort component retòric, que part de la cultura de l’organització.

Tanmateix, el tema de la innovació també ha adquirit rellevància dintre del sector públic al llarg de l’última dècada, en què s’han fet nous intents per aconseguir que les organitzacions del sector públic siguin més innovadores, sensibles i flexibles, i estiguin més orientades a l’acompliment. Una visió emprenedora del lideratge se centra en els comportaments innovadors dels líders a les organitzacions del sector públic. Fa cada vegada més atenció a les demandes de l’entorn i a les preferències dels stakeholders externs. La creativitat, l’inconformisme, la propensió al risc, el compromís amb el sector públic i el dinamisme dels grans líders que no se senten restringits pel pes de la tradició i les normes formals es consideren trets essencials.

Gran part de la recerca actual té com una de les idees clau que s’haurien d’aplicar les noves estructures i els nous mecanismes de la governança –especialment les formes col·laboratives d’organització menys jeràrquiques, més autònomes i similars a un partenariat– per tal de promoure solucions innovadores per a les polítiques públiques i per a la gestió pública. En especial, s’han promogut les agències i els partenariats publicoprivats (PPP) com a estímul a la innovació en nombrosos països. Però també observem una tendència a “tornar a la burocràcia”, a “redescobrir la burocràcia”, a una burocràcia neoweberiana que combina les característiques tradicionals weberianes amb estructures i processos organitzatius més moderns. Aquest model organitzatiu híbrid i més complex pot tenir també un fort potencial innovador.

També se sosté que els models de governança participatius i deliberatius, que traspassen els límits del que és públic i no públic, són més efectius a l’hora de tractar amb la complexitat perquè incrementen la interacció dins dels sistemes i, d’aquesta manera, la diversitat i la creativitat del sistema. Llavors, es planteja la qüestió interessant de quin tipus d’innovació fomenten aquestes desenvolupaments si cada vegada més béns i serveis es produeixen en unitats autònomes segregades del sector públic bàsic o es produeixen conjuntament amb ONG i empreses privades, i a les dues se’ls atribueix sovint un alt grau de flexibilitat inherent i d’innovació.

La tasca que ens plantegem és estudiar fins a quin punt les institucions del sector públic permeten que es desenvolupin aquestes innovacions organitzatives i relacionades amb les polítiques i quins canvis en els atributs del lloc de treball, les estructures, els procediments i el lideratge de les organitzacions governamentals es poden observar per oferir nous espais a les solucions innovadores i creatives. Acceptem tots els papers conceptuals, teòrics i empírics que tractin una o diverses de les preguntes de recerca següents:

§  Com es poden organitzar la creativitat i la innovació en i sobre les organitzacions públiques? Està relacionada la creativitat amb unes estructures ad hoc o bé es pot integrar dins la jerarquia establerta?

§  L’establiment de noves estructures de governança i formes de col·laboració i participació permeten el desenvolupament de nous patrons d’interacció i noves solucions pel que fa a les polítiques?

§  Les agències i els partenariats publicoprivats són manifestacions de la innovació en la mesura que proporcionen més llibertat i autonomia. Quins canvis per que fa a l’autonomia, la responsabilització (accountability) i la coordinació de les organitzacions del sector públic es poden observar, i quin impacte i quines conseqüències tenen aquestes noves formes organitzatives?

§  Els canvis que es proposen en les organitzacions governamentals a favor d’una “governança pública innovadora” són pura retòrica o podem parlar realment que hi ha proves d’un canvi de paradigma?

§  Quins reptes de fragmentació, coordinació i govern “reunit” es poden observar en el període de més autonomia i col·laboració amb el sector privat? Quines són les noves formes de regulació, control i auditoría que sorgeixen?

§  Quins són els riscos d’introduir aquesta gestió relacional en determinats dominis institucionals?

§  Quin és el rol dels grups creatius i emprenedors a l’hora d’establir noves formes de governança o solucions innovadores en el sector públic? De quina manera transposen i combinen les diferents lògiques sectorials o professionals?

§  Quines assumpcions tàcites compartides (per exemple, normes, valors, creences) hi ha en el comportament administratiu i com es relacionen amb la innovació, la flexibilitat i la creativitat? Aquestes assumpcions difereixen dins el sector públic? En quins casos ho fan (per exemple, segons els diferents tipus d’organitzacions de govern) i en quines condicions podem observar un clima d’innovació i de creativitat?

§  Com influeixen el lideratge i les noves tecnologies (de la informació) en la innovació i la creativitat del sector públic?

§  Quines polítiques poden promoure i fomentar el desenvolupament i l’èxit de noves aventures en aquest sentit? Quins són els models d’actuacions per ajudar els dissenyadors de les polítiques a desenvolupar nous projectes?

§  Quina relació hi ha entre el sector públic i les indústries creatives en el context de les polítiques públiques centrades en aquesta àrea? Podem observar tensions entre diferents lògiques sectorials i com es poden superar?