La regulació és una característica important i distintiva de com regeixen els estats moderns la seva economia i la seva societat per mitjà de l'elaboració de normes i la seva aplicació. En efecte, mentre que la 'governança' es pot utilitzar per a una varietat d'ordres institucionals diferents en múltiples nivells, la regulació està més estretament relacionada amb el paper decisiu de l'Estat com a regulador en relació amb els actors socials i el gran públic. No obstant això, les crisis recurrents, com la del sector financer, indiquen que no n'hi ha prou amb definir i implantar solucions normatives estatals, ja que presenten debilitats. Són retrospectives i no impedeixen que es desenvolupin futures crisis. De fet, els mercats s'anticipen a les intervencions de l'Estat i a la seva adopció de mesures reglamentàries o correctives. Desenvolupen les seves xarxes i els seus propis règims normatius privats transnacionals. Aquesta situació es pot atribuir a la dificultat de dominar les complexes qüestions polítiques per part dels estats, així com a la presència d'un buit institucional.

No obstant això, els estats també adopten enfocaments alternatius per afrontar les qüestions en joc. Han creat els seus propis canals. Apliquen els seus propis tipus de governança i operen per mitjà de comunitats i de xarxes epistèmiques. Vegem-ne un exemple: els objectius i els estàndards generals definits pel G-20 són posteriorment elaborats per xarxes d'experts estatals, com el Consell d'Estabilitat Financera. Els estàndards establerts són finalment adoptats i implementats pels estats. En general, la governança reguladora es caracteritza per un enfocament a la regulació determinat tant pel paper creixent dels organismes especialitzats com per la seva orientació funcional. 

Juntament amb aquest enfocament a la governança reguladora orientat a l'actor, hi ha altres maneres d'abordar la regulació, com ara el concepte bàsic subjacent a les mesures reguladores. Un exemple ben conegut és el concepte de la regulació basada en principis. Aquest enfocament de la regulació es basa en el resultat que cal assolir sobre la base de la definició de principis. Evita dictar normes detallades i prescriptives i supervisar. La definició i l'aplicació d'una regulació detallada es deleguen a organismes especialitzats. Aquest enfocament es basa, en gran part, en la responsabilitat que han d'assumir les empreses implicades. 

Un altre concepte és la regulació basada en la gestió. Requereix que les empreses s'organitzin i es regulin a si mateixes amb l'objectiu de satisfer les expectatives i els objectius imposats pel sector públic. La regulació basada en la gestió pot ser aplicada en la fase de definició d'una estratègia, al nivell operatiu o en relació amb la producció o els resultats esperats. El seu èxit depèn, en gran manera, que funcioni la cooperació entre l'Estat i l'economia. Es basa sobretot en la confiança. 

Així doncs, la regulació basada en l'acompliment es basa en els resultats que s'obtinguin o, en tot el contrari, en els efectes que cal evitar. També en aquest cas les empreses són autoresponsables. Són lliures a l'hora d'escollir les mesures reguladores que implementen per tal d'obtenir els resultats esperats. 

Hi ha un darrer enfocament, la regulació basada en el risc, que és el més comú. En qualsevol moment poden sorgir diversos riscos i riscos nous. La definició del risc és subjectiva i depèn de l'apreciació de l'entorn d'acord amb les perspectives tècniques i econòmiques, així com els aspectes psicològics o sociològics. Per quantificar els riscos o per calcular-ne la probabilitat, s'utilitzen eines tècniques i anàlisis de cost-benefici. La regulació basada en el risc no evita que els riscos apareguin, però els limita. S'han de gestionar. Cal complir els límits fixats i supervisar-los. La regulació basada en el risc comporta tant anticipar-se als riscos com evitar que es concretin. Això suposa, alhora, un element retrospectiu i prospectiu. 

A la pràctica, però, en el sector financer, per exemple, tenint en compte que els estudis han documentat que en el passat s'han produït més de cent crisis financeres en períodes de prop de 25 anys en diferents parts del món, es pot suposar que les mesures reguladores adoptades arran de la darrera crisi greu de 2007-2009 tampoc no impediran que n'hi hagi de noves. La qüestió que es planteja fa referència als paràmetres de governança reguladora que cal aplicar. De fet, després d'una crisi, els reguladors es concentren en les debilitats o els riscos que han identificat en el règim normatiu vigent. I, a continuació, introdueixen determinades mesures reguladores ad hoc no tan sols per corregir aquestes debilitats o gestionar aquests riscos, sinó per examinar els nous desenvolupaments actuals i futurs. De fet, aquesta actitud envers la regulació és bàsicament retrospectiva. Les regles s'estableixen sobre la base de les experiències del passat i no anticipen l'evolució futura. A penes es fan projeccions. Sorgeixen oportunitats per a la regulació transnacional, perquè els mercats s'avancen i s'anticipen a les mesures reguladores de l'Estat i desenvolupen les pròpies normes reguladores. Aquest enfocament retrospectiu a la regulació es caracteritza pels elements següents: l'enfocament és heurístic (1), es considera un mitjà per evitar els perills (2); es considera un mitjà per evitar futures crisis (3), i no hi ha un procediment adequat per comprovar si la regulació existent encara és vàlida i adequada (4). 

De fet, caldria aplicar un concepte de governança reguladora que inclogués paràmetres prospectius. Els possibles criteris per a un enfocament prospectiu a la regulació o a la governança reguladora són: l'enfocament ha de ser analític i no s'ha de basar a adoptar mesures puntuals o ad hoc després d'identificar els riscos o els fracassos passats (1). S'ha de basar a reconèixer que els mercats són dinàmics per definició. Hi ha una inestabilitat immanent i la regulació no ha d'aspirar a eliminar-la, sinó a gestionar-la (2). Un concepte prospectiu de la regulació s'hauria de centrar en els aspectes de procediment de la regulació (3). Finalment, s'ha de posar èmfasi en un sistema elaborat de delegació que inclogui tant els actors estatals com els no-estatals (4). 

Encara s'ha d'elaborar i perfeccionar un concepte de regulació que inclogui els paràmetres prospectius com a forma innovadora de governança reguladora. Suposa que, en lloc de donar només respostes puntuals a problemes específics, caldria aplicar un enfocament sistemàtic a la regulació.

Referències 

Hutter Bridget, M. Anticipating Risks and Organising Risk Regulation. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.

OCDE. Recommendation of the Council on Regulatory Policy and Governance, març de 2012.

Senn, M. Non-State Regulatory Regimes, Understanding Institutional Transformation. Heidelberg, Nova York, primavera de 2011.