La desafecció preocupant dels ciutadans respecte dels assumptes públics, alimentada per diferents casos de corrupció que afecten tant alguns partits polítics com diferents institucions, ha estat posada de manifest en enquestes recents del CIS, en què ha aparegut com la tercera preocupació ciutadana —després de l’atur i de la situació econòmica. Els assumptes relacionats amb l’ètica pública i els models necessaris per al bon govern i la bona administració a les societats democràtiques han arribat, per tant, a la primera línia del debat ciutadà.

Des del punt de vista d’una gestió pública intel·ligent, cal desenvolupar tant les òptiques i els models teòrics com els mecanismes i les eines pràctiques que tenim a l’abast. Tot això ens permetrà millorar la qualitat democràtica de les institucions principals i construir models de governança més transparents i de confiança per als ciutadans.

Van intervenir-hi:

• Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE.
• Jordi Sevilla, assessor sènior a PricewaterhouseCoopers i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).
• José Antonio Marina, filòsof, assagista i pedagog.
• Antonio Díaz (FGAP 93), director d’Estudis, Estratègia i Formació de la FEMP.
• Óscar Cortés (FGAP 07), vicepresident del Club Direcció Pública ESADE Alumni.

Jordi Sevilla i José Antonio Marina. Dos punts de vista controvertits i constructius sobre l’ètica pública en el primer diàleg sobre l’Administració intel·ligent. Un espai creat per a la reflexió, el debat i l’acció per al canvi a l’Administració.

"El preu de la grandesa és la responsabilitat". Amb aquesta frase de Winston Churchill, Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, va iniciar el primer debat del cicle de diàlegs sobre l’Administració intel·ligent que organitza el Club Direcció Pública ESADE Alumni.

Castiñeira va destacar que aquesta responsabilitat hauria de ser proporcional a la mida del nostre poder, com també que el bon govern ens fa grans com a país i com a poble. A Espanya, "l’estat d’ànim de la ciutadania s’ha deteriorat", va destacar. "Desgraciadament, costarà recuperar la grandesa econòmica del país, però, en canvi, la grandesa qualitativa del nostre poder només depèn de nosaltres i de la nostra manera d’actuar". Per Castiñeira, ens hauríem de preguntar sobre l’estat de la nostra riquesa ètica, atès que "el capital ètic és fonamental per poder parlar d’un país amb èxit".

Posteriorment, Óscar Cortés, vicepresident del Club Direcció Pública ESADE Alumni, va ser l’encarregat de presentar els dos ponents de prestigi: Jordi Sevilla, assessor sènior de PricewaterhouseCoopers i exministre d’Administracions Públiques, i José Antonio Marina, filòsof, assagista i pedagog. Així mateix, Antonio Díaz, director d’Estudis, Estratègia i Formació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), va ser el moderador d’aquest debat a dues bandes, amb un format de pregunta-resposta dels ponents. Les preguntes les feien tant el moderador com els assistents a l’acte.

Desconfiança dels ciutadans

Per començar, Jordi Sevilla va felicitar ESADE per ser "atrevits" en reunir, en una mateixa frase, "Administració" i "intel·ligent". Tot i que és audaç, "aquest és el repte, i crec que és possible", va afirmar.

"Jo vaig poder aprovar l’Estatut de l’Empleat Públic perquè no sabia que era impossible". D’aquesta manera, l’exministre va exemplificar una actitud molt poc freqüent per a ell: "assumir que és responsabilitat de qui governa adequar l’Administració". Una actitud que s’uneix a l’acord tàcit, a l’Administració, segons el qual "jo faig veure que no m’adono de com funciones i tu fas veure que treballes amb les directrius que et passo", va afirmar. Si ho apliquem a les lleis, el problema principal, segons Sevilla, no és que s’aprovin, sinó que després s’apliquin, com ara la Llei de dependència, i es tracta d’un problema d’adequació de l’Administració.

"La política és confiança, perquè demanes que es fiïn de tu, però la confiança s’ha de guanyar i, a Espanya, aquest aspecte és manifestament millorable", va destacar. Com a exemple, el cas de Marbella, on tothom es va preguntar per què no s’havia fet abans. "Aquesta sensació que hi ha alguna cosa més al darrere, de desconfiança". Afegit a tot això, hi ha una "resistència al sentit comú" en els polítics. Assistim a un allunyament entre els desitjos dels ciutadans i la resposta que en reben per part dels polítics, i això en fa disminuir la credibilitat, va dir. Per exemple, els polítics es desentenen de la voluntat dels ciutadans que es posin d’acord per tirar endavant el país en aquests moments, va concloure.

Ètica i corrupció

"Quan parlem d’ètica, no parlem d’un ornament: parlem de la nostra única solució", va afirmar José Antonio Marina. Així, tot el nostre sistema està construït de manera que el marc ètic resulta fonamental per funcionar. Per Marina, les societats fracassen perquè, a curt termini, es pot viure sense ètica, però, a llarg termini, és impossible. Així, l’ètica només funciona si és per a tota la societat i a llarg termini, i quan algú se salta l’ètica, sempre hi ha algú altre que ho ha de pagar, va destacar.

"En aquests moments, hi ha una desconfiança generalitzada cap als polítics en tots els sistemes democràtics del món, no és una característica espanyola", perquè s’ha desacreditat completament tot el sistema de poder, va explicar el filòsof. La confiança es guanya quan jo compleixo les meves promeses; en el moment en què hi ha una tolerància generalitzada cap al no-compliment de les promeses, aquesta tolerància ens porta a la corrupció, va afegir. "La tolerància espanyola pel que fa a la corrupció és realment greu, i el que és dolent és que tots en som col·laboracionistes, uns més i d’altres menys", va dir. "Les democràcies fomenten una mena de conformabilitat política".

"L’ètica és la col·laboració en un projecte de la vida ideal que volem", va assegurar l’assagista i pedagog. Durant segles, vam relacionar l’ètica amb la religió; quan la religió perd vigència, arrossega darrere seu tots els criteris ètics. "Hem de reconstruir d’alguna manera un discurs ètic laic, perquè és l’únic que es pot fundar sobre la unitat bàsica de convivència", va afirmar.

Administració professional, sí o no?

Els mecanismes de control i de sanció, el codi de bon govern, les fronteres entre la política i l’Administració, els sistemes de representació, l’eficàcia i l’eficiència, entre d’altres, van ser alguns dels molts temes que van desenvolupar tots dos ponents, amb la participació activa dels assistents amb les seves preguntes.

Un dels temes que més debat va generar va ser el de la professionalització de l’Administració pública. "Jo no crec en l’Administració professional", va sentenciar Sevilla. Perquè això seria com pensar que els funcionaris són "ximples i no tenen idees pròpies", va prosseguir. Va assegurar que això no l’espanta, "sempre que tinguem molt clars quins són els nivells on es prenen les decisions i, sobretot, els mecanismes de control democràtic d’aquestes decisions".

Per la seva banda, Marina va apel·lar a l’eficàcia i l’eficiència per redimensionar l’Administració pública a la mida necessària. "La decisió sobre els llocs d’una Administració no es pot prendre políticament, s’ha de prendre tècnicament", va assegurar. "Crec que hi ha d’haver una Administració professional en aquest sentit, que es regeixi per criteris d’eficàcia i eficiència". Sobre aquest aspecte, Sevilla va assegurar que és "impossible separar rotundament els tècnics dels polítics".