La perspectiva de la gestió de xarxes concep el gestor com un mediador o un gestor de processos, de manera que dista molt de la perspectiva clàssica de l¿enfocament intraorganitzacional, que concep el gestor com un controlador de sistema. La gestió de xarxes assumeix definicions canviants, apoderament per via de la informació i una estructura d¿autoritat fragmentada en la qual no és possible un pilotatge des de dalt cap a baix, ja que les xarxes solen ser planes, com assenyalen els holandesos Kickert, Klijn i Koopenjan i els nord-americans Agranoff i McGuire.  

Els models més representatius de gestió de la col·laboració i de xarxes que hi ha en les diverses línies ontològiques són la gestió de jocs i l¿estructuració de la xarxa (game management and network constitution) de Kickert, Klijn i Koopenjan, que pertanyen a la bibliografia sobre xarxes polítiques; el model de l¿avantatge de la col·laboració (collaborative advantage) de Huxham; el model dinàmic de les aliances empresarials de Ring i Van de Ven; la teoria de les xarxes interorganizacionales d¿Ebers, i el model de la generació de capacitat per col·laborar (interagency collaborative capacity) de Bardach. 

Aquests models contribueixen de dues maneres al desenvolupament de l¿àmbit de la gestió de xarxes. D¿una banda, alguns autors se centren en les activitats necessàries per gestionar la xarxa (Kickert, Klijn i Koppenjan, i Huxham i Vangen). De l¿altra, alguns autors es dediquen a proporcionar eines conceptuals per facilitar la comprensió de la col·laboració o xarxa i a pensar la xarxa de manera sistèmica (Ebers, Bardach, i Ring i Van de Veuen).  

A continuació, ens centrem en el primer grup, és a dir, en les activitats per gestionar la xarxa, i les descrivim a partir de tres dimensions: el nivell d¿influència de l¿activitat (estructura o interacció), la naturalesa de l¿activitat (idealista o pragmàtica) i el punt d¿implementació (percepcions, actors i regles).

El nivell d¿influència de les activitats: la xarxa o el joc 

Segons Kickert, Klijn i Koppenjan, i Agranoff i McGuire, una dimensió de les activitats és el nivell al qual pretenen influir. El primer nivell és el de l¿estructura de la xarxa, i el segon és el de la interacció dels actors, que anomenen ¿joc¿. De tota manera, tots dos nivells es retroalimenten de manera contínua. Mentre estan influïts i limitats per l¿estructura de la xarxa (les regles, els mecanismes i els membres de la xarxa), els jocs en modifiquen l¿estructura. Els jocs s¿emmarquen en la xarxa, que els serveix de plataforma. Per això, la gestió de xarxes es pot dividir en l¿estructuració de la xarxa i en la gestió del joc.  

Quan definim les regles d¿accés a la xarxa (qui hi entra, qui no ho fa i com s¿hi accedeix) o bé l¿objectiu de la xarxa (per exemple, si serà una xarxa de coordinació i d¿intercanvi d¿informació o una xarxa que oferirà alguna mena de servei), estem influint en l¿estructura de la xarxa. En canvi, quan moderem una reunió entre membres de la xarxa o decidim l¿ordre del dia de la reunió, estem influint en el nivell d¿interacció.

La naturalesa de les activitats: idealistes o pragmàtiques 

Huxham i Vangen identifiquen la naturalesa de les activitats com una dimensió ulterior. Les activitats poden ser de dos tipus: les activitats idealistes que són absolutament explícites i incloents, i les activitats pragmàtiques, que utilitzen els desequilibris de poder i d¿informació per avançar en l¿assoliment de l¿objectiu de la xarxa.  

En la primera categoria, trobem les activitats que donen suport als actors que volen pertànyer a la xarxa; les que apoderen els actors posant a la seva disposició una infraestructura adequada per a la participació; les que intenten reequilibrar les diferències internes de la xarxa, i les que la mobilitzen mitjançant la motivació dels actors i la supervisió del bon funcionament de la xarxa. En canvi, les activitats pragmàtiques són, per exemple, les que manipulen l¿agenda per imposar temes o les que exclouen participants en moments determinats de presa de decisió.

Nivells d¿implementació de les activitats: percepcions, actors i regles 

Finalment, i tenint en compte la categorització presentada pels autors Kickert, Klijn i Koppenjan, podem identificar una dimensió ulterior: el punt d¿implementació o d¿aplicació de l¿activitat. Tal com hem dit, una activitat pot ser de naturalesa idealista o de naturalesa pragmàtica, i pot intentar influir en l¿àmbit de xarxa o d¿interacció. Ara bé, a més, l¿objecte sobre el qual s¿aplica l¿activitat, o el punt d¿implementació, constitueix una altra dimensió que determina sobre què actua una activitat. 

Una activitat es pot adreçar als actors, a les institucions o a les percepcions, de manera que es pot influir en els jocs o en l¿estructura actuant sobre els actors, sobre les seves percepcions o sobre les regles institucionalitzades. Igual que en el cas de la xarxa i el joc, aquests tres punts d¿intervenció també estan fortament interrelacionats. Hi ha activitats que pretenen influir sobre la percepció que tenen els actors de la xarxa o d¿un joc. Unes altres inclouen o exclouen actors d¿un joc o de la xarxa. També hi ha activitats que tenen com a objectiu modificar les regles d¿un joc o de la xarxa. 

Per tant, una activitat duta a terme per un coordinador a fi de gestionar una xarxa sempre incorporarà aquestes tres dimensions. Qualsevol activitat pretendrà influir o bé sobre l¿estructura o bé sobre el joc; actuarà sobre les percepcions, les regles o els actors, i serà de naturalesa pragmàtica o idealista.

Referències: 

Agranoff, Robert; McGuire, Michael. 2001. ¿Big questions in public network management¿. A: Journal of Public Administration Research and Theory 11 (núm. 3).

Bardach, Eugene. 1998. Getting agencies to work together. The practice and theory of managerial craftsmanship. Washington: Brookings Institution Press.

Ebers, Mark. 1997. The formation of inter-organisational networks. Oxford: Oxford University Press.

Huxham, Chris; Vangen, Siv. 2000. ¿Leadership in the shaping and implementation of collaboration agendas: how things happen in a (not quite) joined-up world¿. A: Academy of Management Journal 43 (núm. 4).

Kickert, Walter; Klijn, Erik-Hans; Koopenjan, Joop. 1997. Managing complex networks. London: Sage.

Ring, Peter; Van de Ven, Andrew. 1994. ¿Developmental processes of cooperative inter-organisational relationships¿. A: Academy Management Review 19 (núm. 1). 

Àngel Saz-Carranza és investigador associat de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE i del Research Center for Leadership in Action, Wagner School of Public Service, New York University.