Es presenta l'informe "Situació dels sistemes i les tecnologies de la informació a la sanitat catalana"  

La sanitat pública catalana presenta mancances considerables pel que fa a la implementació i la utilització dels serveis i les tecnologies de la informació i la comunicació (STIC), segons un estudi elaborat per ESADE i el Fòrum Català d'Informació i Salut (CIS). Aquest informe és el resultat de les reflexions de 60 representants de les diverses sensibilitats que integren el sistema sanitari català i que es van reunir a ESADE el passat mes de juny.

D'entre les principals mancances que pateix actualment la sanitat catalana en matèria de STIC, l'informe destaca el gran nombre de llocs de treball ¿sense recursos informàtics bàsics¿ (com ara un simple ordinador connectat en xarxa), principalment en els centres d'atenció primària i els consultoris hospitalaris. La falta d'integració no permet l'intercanvi de dades entre els agents del sistema, i això comporta que la informació estigui dividida.

Segons l'estudi coordinat per Enric Colet, professor de l¿IDGP d¿ESADE, i el Fòrum CIS, "polítics, gestors i professionals del sistema sanitari no tenen cultura ni experiència" en temes relacionats amb les tecnologies de la informació, cosa que provoca "manca de lideratge i incapacitat per a la presa de decisions". El resultat de tot plegat és que no hi ha "uns criteris adequats per a la gestió dels STIC".

El secretari general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Joan Cornet, va participar com a ponent en la presentació de l'estudi i va assegurar que l'Administració catalana "ha fet seu aquest treball". Cornet va reconèixer "la complexitat del sistema sanitari català", amb un 70 % de centres concertats, però va afirmar que era possible desenvolupar la integració de la informació sanitària en un termini de dos o tres anys.

Segons Cornet, "no partim de zero, perquè disposem de molta informació, però hem de crear ponts per intercanviar-la entre els professionals de la sanitat i per transmetre-la als ciutadans". En aquest sentit, va destacar la utilitat de la targeta sanitària, i va apuntar com a altres objectius de la Generalitat la creació de la recepta electrònica i d'un fons d'historials mèdics compartits dels pacients.

Propostes de millora:

El grup de treball reunit a ESADE va dur a terme un diagnòstic de la situació i va formular algunes propostes de millora, que es tradueixen en cinc recomanacions:

§          Conscienciar els agents del sistema sanitari que els STIC són un element bàsic per millorar el sistema sanitari.

§          Reforçar l'aprenentatge, tant individual com organitzatiu. Per a això, cal incidir en la formació individual i fer un seguiment adequat de l'evolució del sector.

§          Establir un pla director dels STIC que marqui uns objectius clars i factibles.

§          Aconseguir uns estàndards en els intercanvis d'informació.

Facilitar les condicions que permetin la governabilitat dels STIC, per exemple, mitjançant la creació d'una Agència d'Informació de la Salut i el reforç del paper que actualment tenen els responsables dels STIC de les organitzacions sanitàries.

Primer estudi sobre la comunicació a l'entorn hospitalari 

Inforpress Comunicació de Salut, divisió especialitzada del Grup Inforpress, i ESADE presenten l¿estudi ¿La Comunicación en el Entorno Hospitalario¿, el primer que tracta sobre la comunicació en els centres hospitalaris espanyols i que dóna a conèixer la situació i el tractament de la comunicació en el sector hospitalari, com també les necessitats emergents i els reptes. Se¿n desprèn que la prioritat és l'atenció al pacient, a la qual segueixen la comunicació interna i les relacions amb els mitjans de comunicació. L¿acte de presentació va ser conduit per Manel Peiró, professor de l¿IDGP d¿ESADE i director del programa Direcció de Serveis Integrats de Salut (DSIS).

Les organitzacions tenen estructures cada cop més obertes i participatives, i la formació és clau per potenciar la motivació i millorar el servei assistencial. No obstant això, l'estudi també destaca que la responsabilitat social corporativa i mediambiental són assignatures pendents i que cal explotar més i millor les oportunitats que ofereix la comunicació mitjançant estratègies planificades.

Es tracta d'un informe pioner, perquè s¿ocupa d¿un problema que pràcticament no s¿havia investigat. S'ha dut a terme a partir d'enquestes a centres sanitaris i entrevistes qualitatives a directius d'hospitals. Els comitès de direcció se senten cada cop més interessats per la comunicació, que es considera un punt estratègic per millorar la gestió hospitalària i el servei assistencial.

L'estudi destaca que el sector hospitalari evoluciona cap a una clara orientació al pacient, la principal prioritat dels comitès de direcció i la qüestió a la qual es dediquen més recursos, tant humans com econòmics. L'organització s'estructura al voltant del pacient, i el binomi metge-infermera es presenta com un element clau per millorar el servei, de manera que les eines utilitzades en la comunicació amb el pacient es consideren complementàries a la labor de l'equip assistencial. Aquestes eines són, principalment, les que agiliten els processos d'atenció i resposta directa. En són exemples els circuits de respostes a reclamacions, els fullets, els fulls de benvinguda o la bústia de suggeriments, recursos que utilitzen pràcticament tots els centres. La pàgina web constitueix una eina de comunicació amb el pacient en el 66 % dels casos.

La comunicació interna neix de la Direcció i es basa en el tracte directe

La comunicació interna es considera clau no tan sols per millorar l'orgull de pertinença, sinó també per contribuir a la millora del servei assistencial. A pesar de la seva importància creixent, encara es duu a terme de manera informal, mitjançant el tracte directe, i neix de la Direcció. Els directius són conscients que no tan sols cal atreure bons professionals, sinó també, retenir-los. El fet que en el 82 % dels casos no es facin auditories confirma que falta una planificació estratègica de l'àrea. Quant a les eines emprades, les revistes o el portal del treballador, consolidats a gairebé tots els sectors, només s'utilitzen en el 43% i el 32% dels casos, respectivament. Les eines més utilitzades són el pla i el manual d'acollida (al voltant del 80 % dels centres en disposen).

Per a les relacions amb els mitjans de comunicació s'utilitzen les eines tradicionals: al voltant del 70 % dels centres faciliten informació mitjançant notes de premsa, divulgació de campanyes i gestió de reportatges i entrevistes. Pel que fa a l'opinió pública, s'han consolidat la memòria anual (75 %), el web i la col·laboració amb associacions ciutadanes (72 %).

La formació és decisiva per potenciar la motivació del professional i millorar la qualitat assistencial. Està vinculada, sobretot, a la comunicació i el tracte amb el pacient i la seva família, no tan sols des de la perspectiva mèdica, sinó també des de l'administrativa. Els cursos més impartits són els d'atenció al client per al personal d'administració (85 %) i de comunicació amb pacients per als metges (77 %). Tan sols el 38 % dels professionals reben formació sobre la comunicació de notícies negatives i el 23 % sobre gestió de crisis, en un sector sensible i que hi està molt exposat. Així mateix, el 75 % dels centres no forma els seus professionals en la millora de les seves habilitats com a portaveus davant dels mitjans ni en la comunicació amb el públic en general.

El compromís social corporatiu i mediambiental és l'aspecte de la comunicació menys desenvolupat. Tot i que moltes activitats d'acció social es duen a terme en col·laboració amb hospitals, encara no s'observa un canvi de mentalitat que demostri un compromís real amb iniciatives concretes. El 76 % dels centres no disposen de programes de responsabilitat social corporativa, només el 37 % fan campanyes d'acció social i el 27 %, d'acció mediambiental. Quant a les relacions institucionals, es recorre principalment als informes periòdics (67 %), i tan sols el 38 % dels centres duen a terme trobades programades.

En definitiva, els directius dels centres hospitalaris sostenen que el sector ha avançat molt pel que fa a comunicació, però que encara hi ha molta feina per fer. Cal planificar i sistematitzar els processos i millorar les eines que s'utilitzen, a fi que esdevinguin més avançades i efectives. La recerca sobre necessitats i oportunitats, la formació en habilitats i un canvi en les actituds són tres aspectes clau de progrés.