Aquest treball, precisament, vol contribuir al coneixement i l'anàlisi de la privatització local a Espanya. A més, vol proporcionar als responsables dels governs locals ¿polítics i tècnics¿ una reflexió útil i il·lustrativa sobre l'ús de la privatització com a instrument de reforma del sector públic local i, en general, com a instrument de reforma en qualsevol àmbit de govern, ja que en tots és possible recórrer als sistemes de concessió per a la producció de serveis públics.

El contingut del llibre s'articula al voltant de l'estudi de quatre qüestions bàsiques: 1) Què és la privatització local? 2) Quina extensió ha assolit? 3) Per què s'ha privatitzat? i 4) Quins efectes econòmics ha tingut la privatització?

En els primers capítols de l'obra es tracta de les qüestions conceptuals, teòriques i històriques relacionades amb la privatització local. És especialment recomanable la lectura del capítol ¿Què és la privatització?¿, de contingut indispensable per navegar per la resta de l'obra. S'hi especifica l'ús del concepte, les seves modalitats i aplicacions en els serveis públics locals. També s'hi analitzen algunes confusions i qüestions controvertides, entre les quals destaca la següent: la contractació externa, és o no és una forma de privatització? Certament, amb la contractació externa no es transfereixen actius físics, però s'hi està transferint un actiu econòmic: un contracte de servei o un acord de franquícia. Els drets sobre qualsevol excedent financer que resulti d'aquesta activitat es traslladen al contractista extern, i el dret als guanys residuals és un element central d'allò que s'entén per propietat; d'aquí la pertinència de l'ús del terme privatització referit a la contractació externa. Finalment, s'hi delimiten els conceptes de provisió, producció i finançament d'un servei. Sense una distinció clara i precisa d'aquests conceptes no és possible entendre l'essència dels sistemes de concessió, en general, i de la privatització local, en particular. La qual cosa ajuda a comprendre per què la contractació externa de serveis locals es pot entendre com una privatització en sentit estricte.

En els capítols centrals es revisa la bibliografia empírica. En particular, l'estudi s'ocupa dels serveis de residus sòlids i de subministrament d'aigua, que es caracteritzen perquè figuren entre els serveis locals de més rellevància econòmica i perquè són objecte de més atenció empírica internacional que qualsevol altre servei local. Finalment, els darrers capítols del llibre es dediquen a analitzar la privatització local a Espanya, a partir de l'explotació de les dades d'una àmplia enquesta als municipis espanyols dirigida per l'autor i duta a terme expressament per a aquesta recerca.

El propòsit de fer economies d'escala pot haver estat un factor d'estímul de la privatització. A més, també hi ha tingut una influència notable el balanç entre els costos de transacció (administració, supervisió) derivats de la contractació externa i els seus beneficis potencials. No hi ha una associació significativa entre la ideologia dels polítics locals i la decisió de privatitzar: els polítics són molt més pragmàtics que ideològics. És probable que s'hi combinin, d'una banda, motivacions relacionades amb els costos i el funcionament del servei i, de l'altra, interessos de tipus polític pràctic, que poden jugar tant a favor com en contra de la decisió de privatitzar, segons el tipus de servei considerat i de la força relativa dels interessos particulars en presència.

La relació entre estalvi de costos i privatització és molt complexa, i singular en cada servei. En general, la competència per la producció del servei va associada a una millora de les condicions de costos. Per tant, la competència sembla que és més rellevant que la propietat. Pel que fa específicament al servei d'aigua, l'evidència internacional acumulada és clara i contundent: no hi ha diferències sistemàtiques quant a productivitat i eficiència entre producció pública i producció privada.

A partir de l'anàlisi de la teoria i l'evidència empírica disponible, és possible esbossar algunes de les condicions genèriques que farien recomanable la privatització. Primerament, hi ha d'haver una necessitat real de reforma, perquè el servei és deficient o bé excessivament costós. Reformar és complicat i car, i no és aconsellable seguir modes. Si el servei realment necessita una reforma, la privatització és una opció possible, però no l'única. Cal analitzar la possibilitat d'emprendre una reforma interna de l'organització del servei, o d'establir fórmules més graduals de cooperació entre els sectors públic i privat. Si la reforma interna no és viable o és massa complexa, privatitzar pot ser la solució.

A més, la privatització pot ser especialment indicada quan les condicions del servei permetin establir contractes tan complets com sigui possible, que governin adequadament la relació entre el govern i el contractista extern. Finalment, els governants que hagin privatitzat un servei han de comprendre que no es poden desentendre del funcionament. Els serveis locals tendeixen a ser, per la seva naturalesa, monopolis. Per aquest motiu, l'absència de supervisió del servei privatitzat és la recepta més segura per al fracàs de la reforma.

És possible que un dels beneficis més clars i permanents de la privatització hagi estat, paradoxalment, el que hagi induït la reforma del servei en municipis que han conservat la producció pública. En aquest sentit, l'extensió de la privatització ha pogut tenir un efecte equivalent al de l'amenaça de bancarrota per als gestors de serveis públics, ja que ha emergit una alternativa important davant d'un funcionament molt deficient de la producció pública: recórrer a una empresa privada. Evitar la privatització és un bon estímul per a la millora organitzativa interna en el sector públic.

Així mateix, els municipis que han reformat i preservat la producció pública estan beneficiant, al seu torn, els municipis que l'han privatitzada. Un dels principals problemes detectats en relació amb la privatització és la tendència a generar estructures de mercat molt concentrades, que fan extremadament difícil la competència pel contracte, cosa que confereix un fort poder a l'empresa ja instal·lada. Com a conseqüència, el manteniment de la producció pública en l'entorn preserva una alternativa potencial a la producció privada, és a dir, pot actuar com a element de disciplina competitiva, obstaculitzant les tendències a la monopolització del sector privat.

En resum, l'existència d'un cert equilibri entre producció pública i producció privada pot ser desitjable, ja que estimula la reforma interna dels municipis que mantenen la producció pública i preserva una possible alternativa enfront d'un funcionament deficient de la producció privada. Es tracta, en definitiva, d'una nova mostra que l'àmbit públic i el privat es poden ajudar mútuament.