L’àmplia literatura existent sobre xarxes i el comportament en xarxa en la teoria dels negocis i de l’organització ha contribuït de moltes maneres a entendre les xarxes organitzatives. No obstant això, com han tractat amb profunditat Provan, Fish i Sydow (2007), l’enfocament de la gran majoria de la recerca i la teoria sobre la matèria continguda en la literatura sobre organització empresarial ha estat diàdic, centrat en les relacions entre dues organitzacions (partenariats, aliances, etc.), o bé egocèntric, centrat principalment en la xarxa de relacions construïdes i mantingudes per una organització individual (v. Brass et al., 2004). Malauradament, aquest enfocament més estret, diàdic o egocèntric, senzillament no és suficient per explicar la majoria de les coses que fan les organitzacions en els sectors públic i no lucratiu. Les organitzacions públiques i no lucratives han de treballar juntes per afrontar problemes complexos que només es poden resoldre compartint col·lectivament recursos, expertesa i informació (O’Toole, 1997).

Només examinant tota la xarxa podrem entendre algunes qüestions com, per exemple, com evolucionen les xarxes, com són governades i, finalment, com se’n poden generar resultats col·lectius. Aquest darrer punt és especialment rellevant per als funcionaris públics, els planificadors de les polítiques i d’altres que tinguin una perspectiva que vagi més enllà de l’actuació de les organitzacions individuals. En intentar entendre com millorar el benestar de les víctimes d’un desastre, dels sense llar, de les persones amb malalties mentals greus, etc., és fonamental entendre com s’ha d’organitzar, governar i estructurar una xarxa completa (whole network), amb vista a planificar de manera que s’utilitzin els recursos de manera eficient i efectiva.  

Estudiar les xarxes completes també pot tenir conseqüències importants per a cada un dels membres de la xarxa, fins i tot per a les organitzacions que, primerament, poden estar preocupades per la seva pròpia supervivència i, només secundàriament, per l’èxit de la xarxa en conjunt. Per exemple, reconèixer la fase d’evolució de la xarxa probablement serà important per determinar com aquesta es pot estructurar millor per tal d’assolir tant els objectius dels seus membres individuals com els de la xarxa, en conjunt. Tanmateix, centrant-se només en els membres i les seves interaccions amb els altres, tendeix a exagerar-se la importància de les organitzacions individuals, i la importància del comportament col·lectiu queda menys emfasitzada, la qual cosa és un problema per als directius públics i els planificadors de xarxes.

Per tractar algunes d’aquestes qüestions importants, recentment he organitzat un simposi per a la Divisió Pública i No Lucrativa de l’Academy of Management (AoM), titulat “Pushing the Boundaries of Whole Network Research in the Public and Nonprofit Sectors” (Eixamplant els límits de la recerca en xarxes completes als sectors públic i no lucratiu). Aquest simposi es va desenvolupar a la reunió anual de l’AoM, que tingué lloc a Montreal, Canadà, l’agost de 2010. El tema central del simposi fou la nova recerca en les “xarxes completes”, en el context dels sectors públic i/o no lucratiu.

El simposi de l’Academy of Management va reunir un gran nombre d’experts en gestió pública per discutir sobre les seves recerques en xarxes completes, i també alguna de les qüestions més àmplies relacionades amb el tema, com les que s’han esmentat anteriorment. Aquests estudiosos van presentar ponències orientades a eixamplar els límits del que sabem sobre les xarxes completes, específicament als sectors públic i no lucratiu. Concretament, Donald Moynihan, de la Universitat de Wisconsin, va examinar el tema de l’evitació de la culpa (blame avoidance) a les xarxes, i es va centrar en la xarxa de resposta a l’huracà Katrina. L’evitació de la culpa pot ocasionar una falta de confiança i una coordinació limitada dels esforços, la qual cosa és especialment problemàtica en moments de desastre, quan es necessita més. Fins ara, hem sabut ben poca cosa d’aquest important punt feble de les xarxes, tot i que tradicionalment ens les han venudes com la solució a molts problemes públics de gran escala.

Una altra ponència, de Joaquín Herranz, de la Universitat de Washington, tractava de la capacitat de les xarxes per mantenir la seva resiliència. Normalment se suposa que les xarxes són formes flexibles i resilients, enfront de la jerarquia de les organitzacions. Tanmateix, sabem poc d’aquest tema i, fins i tot, si realment és cert i, en cas que ho sigui, com aconsegueixen les xarxes gestionar i recuperar-se de les diverses crisis, especialment la disminució dels recursos financers. Una tercera ponència, de Robin Lemaire, un estudiant de doctorat de la Universitat d’Arizona que treballa amb mi, estudiava la Southern Alberta Child and Youth Health Network (xarxa sanitària infantil i juvenil del sud d’Alberta). Aquesta xarxa és gestionada a través d’una organització administrativa en xarxa (network administrative organization, NAO) que intenta facilitar la coordinació i la col·laboració entre prop de cinquanta agències finançades pel govern. Lemaire va estudiar com una NAO (v. Provan i Kenis, 2008) pot gestionar eficaçment tants tipus diferents d’organitzacions escampades per una àrea geogràfica tan àmplia. La darrera ponència, de Denise van Raaij, de la Tilburg University dels Països Baixos, i de Patrick Kenis, de l’Antwerp Management School de Brussel·les, es va centrar directament en l’eficàcia de les xarxes. Aquesta qüestió ha estat molt debatuda en la literatura sobre xarxes, però ha estat molt poc entesa. Utilitzant l’enfocament de la teoria fonamentada (grounded theory) per estudiar set xarxes de salut holandeses amb finançament públic, els autors han trobat diferències en les formes en què aquestes xarxes avaluaven el seu acompliment.

Aquests papers que es van presentar al simposi, com també d’altres articles publicats recentment en algunes de les principals revistes de gestió pública (v. especialment el Journal of Public Administration Research and Theory, del qual sóc coeditor, centrat en els articles que es presenten amb relació a les xarxes públiques), són intents d’eixamplar els límits del que es coneix sobre les xarxes completes. Aquesta és una àrea de recerca especialment oportuna i fascinant per als estudiosos del sectors públic i no lucratiu, atès que les xarxes són molt crítiques per a l’eficàcia dels programes públics i que hi ha moltes coses que els estudiosos de la gestió pública i d’altres camps relacionats encara no coneixen.

Referències

Agranoff, R.; McGuire, M. 2001. “Big questions in public network management”. Journal of Public Administration Research and Theory, 11(3): 295-327.

Brass, D.J.; Galaskiewicz, J.; Greve, H.R.; Tsai, W. 2004. “Taking stock of networks and organizations: A multilevel perspective”. Academy of Management Journal, 47: 795- 817.

Herranz, Jr., J. 2008. “The multisectoral trilemma of network management”. Journal of Public Administration Research and Theory, 18:1-31.

Isett, K. R.; Provan, K. G. 2005. “The evolution of interorganizational network relationships over time: Does sector matter?” Journal of Public Administration Research and Theory, 15:149-165.

Moynihan, D. 2005. Leveraging Collaborative Networks in Infrequent Emergency Situations. Washington, DC: IBM Center for the Business of Government.

Moynihan, D. 2005. “The network governance of crisis response: Case studies of incident command systems”. Journal of Public Admin. Research and Theory, 19: 895-915.

O'Toole Jr., L.J. 1997. “Treating networks seriously: Practical and research-based agendas in public administration”. Public Administration Review, 57(1): 45-52.

Provan, K. G.; Fish, A.; Sydow, J. 2007. “Interorganizational networks at the

network level: A review of the empirical literature on whole networks”. Journal of

Management 33(3): 479-516.

Provan, K.G., Huang, K. and Milward, H.B. 2009. The Evolution of Structural Embeddedness and Organizational Social Outcomes in a Centrally Governed Health and Human Services Network. Journal of Public Administration Research and Theory, 19: 873-893.

Provan, K. G., & Kenis, P. 2008. Modes of Network Governance: Structure, Management, and Effectiveness. Journal of Public Administration Research & Theory, 18(2): 229-252.