“El camí que cal seguir depèn de nosaltres; la ciutadania comença a la ciutat"
El professor Javier Solana, director del Center for Global Economy and Geopolitics d'ESADE (ESADEgeo), va obrir el debat recordant als participants que estem vivint en un"món desigual, incert i insostenible", un món que ha experimentat canvis dràstics que no hauríem previst ni tan sols el gener d'enguany, en què el creixement és generat per les ciutats.

Els partenariats publicoprivats i la innovació són essencials per trobar solucions per a unes ciutats millors
En el seu discurs d'obertura, Francisco Belil, CEO de Siemens SA, va analitzar l'impacte de les ciutats i va assenyalar que, malgrat que representen tan sols l'1 % de la superfície del planeta, consumeixen el 75 % de l'energia mundial i generen el 85 % dels gasos d'efecte hivernacle del món. Belil opina que la seva importància econòmica tampoc no s'hauria de subestimar, ja que la producció de tan sols deu ciutats representa el 20 % del PIB mundial. Belil va examinar també el paper de les tecnologies energètiques eficients en l'atracció de talent innovador mitjançant l'increment de la qualitat de vida a les ciutats."El consum d'energia està relacionat directament amb la qualitat de vida", va afirmar; "hem de ser capaços de construir estructures energètics eficients; moltes de les tecnologies necessàries per fer-ho ja existeixen, però les hem de posar en pràctica com més aviat possible".

“Hem de tornar al que és bàsic"
El Dr. Joan Clos, d'ONU-Habitat, va centrar la seva intervenció en la paradoxa que suposa la gran quantitat de persones que viuen en els barris marginals de les ciutats i la discordança provocada per la desigualtat, ja que els veïns gaudeixen de terrasses amb piscina o d'avantatges semblants. Clos va assenyalar que aquestes situacions són causades per la urbanització sense industrialització, una tendència que és particularment evident en els països que depenen de les indústries extractives i de l'agricultura, i va destacar que, malgrat que estan sorgint megalòpolis enormes, no hi ha transport públic i existeix una gran divisió entre la ciutat formal i els barris marginals.

“Hem de construir l'economia deixant que funcionin els motors metropolitans dels Estats Units"
El ponent següent, Bruce Katz, del Brookings Institute, va analitzar els problemes que afronten les ciutats dels Estats Units i va destacar la necessitat que "redescobreixin de nou la fórmula màgica de la innovació". Katz va descriure com els Estats Units encara es consideren un país de ciutats petites, malgrat que és sobretot metropolità. Les tres quartes parts del PIB dels Estats Units es genera a les ciutats, i els 47 estats generen més de la meitat del seu PIB a les ciutats. "Hem de passar d'un punt de vista macro a un punt de vista metro", va afirmar. Katz va fer una crida a redefinir l'economia nord-americana sobre la base dels pilars de les exportacions, les baixes emissions de carboni i la innovació.

“Hem de repensar la nostra manera de mirar el món"

El professor Javier Santiso, director acadèmic d'ESADEgeo, va situar aquests canvis en un context macro de la riquesa canviant de les nacions, en què els països de l'OCDE ja no tenen en exclusiva els recursos financers, de talent o d'innovació d'arreu del món i en què les relacions sud-sud cada vegada són més intenses. En aquest panorama multipolar, les ciutats, com a motors econòmics clau, han de fer grans esforços per atraure inversió i talent.

“Europa ha de passar d'una infraestructura de transport centrada en el nord a opcions del sud més sostenibles"

Santiago García Milá, director general adjunt d'Estratègia i Desenvolupament de l'Autoritat Portuària de Barcelona, va analitzar els canvis que s'han produït en el transport marítim els darrers cinquanta anys, que evidencien aquest canvi de paradigma en el comerç per la reducció massiva de la navegació transatlàntica i l'augment de la producció de la Xina. García Milá va assenyalar que Europa encara no està preparada per fer aquest canvi, perquè els seus ports més importants estan situats en ciutats del nord (com Rotterdam i Hamburg) i, si bé estan preparats per rebre mercaderies des de l'Atlàntic, no estan ben posicionats per abordar el comerç amb l'orient. García Milá va destacar el rol dels ports del Mediterrani (com el de Barcelona), com l'alternativa més sostenible per al comerç amb l'orient i, de manera molt destacada, com la ruta més curta entre el Brasil i la Xina.
 
En el debat –en què van participar Vincent Gollain, director de Desenvolupament Econòmic de l'Agència per al Desenvolupament Econòmic de la Regió de París; Christophe Koellreutter, fundador i director gerent de Metro-Basel; Hakan Kodal, president i CEO del grup Krea; Andrew Boraine, director executiu del Cape Town Partnership, i Chris Coleman, alcalde de la ciutat de St. Paul (Minnesota)– es va discutir animadament sobre les semblances i les diferències entre els reptes que afronten les tan diverses ciutats seleccionades. Vincent Gollain, de París, va assenyalar que els reptes més importants per a la seva ciutat sorgeixen de la necessitat de reforçar la competitivitat, de compensar el gran nombre de llocs de treball que s'han perdut en la indústria donant suport als empresaris, de la competència amb les ciutats dels mercats emergents i de la necessitat de ser més sostenibles. En canvi, Andrew Boraine, de la Ciutat del Cap, va afirmar que la seva ciutat afronta reptes molt diferents: la urbanització sense industrialització (ja esmentada pel Dr. Clos); un dels pitjors coeficients de Gini del món, que provoca que la ciutat estigui infestada de drogues i tingui molts problemes de salut, mentre alguns membres de la classe mitjana ni tan sols han notat la crisi; la inexistència d'una agenda política comuna, i un èmfasi excessiu en els esdeveniments concrets i no en una estratègia econòmica adequada.

Chris Coleman, alcalde de St. Paul, va esmentar el retard en la cursa per la competitivitat com un dels problemes clau de la seva ciutat, que havia estat molt innovadora en el passat:"Arribem a pensar que el nostre competidor era Dakota del Sud, en comptes de Corea del Sud". Per la seva banda, Hakan Kodal va enumerar tres raons principals per al canvi a Istanbul: una raó física –un gran terratrèmol i el creixement exponencial de la població–; una raó econòmica –els esforços de Turquia per obrir-se al món han provocat un canvi en la manera com es tractada Istanbul–, i la visió de la ciutat –Istanbul s'ha convertit en el centre de la regió, no tan sols en una destinació turística. En canvi, Christophe Koellreutter va comentar que a Basilea el motor del canvi va ser l'èxit: "Som una ciutat molt petita, però som un gran centre de talent", va afirmar, i va afegir que"el 10 % del PIB metropolità es gasta en R+D i el nostre objectiu és esdevenir la primera destinació en l'àmbit de les ciències de la vida".