Els serveis es presenten com el camp principal d'aplicació del codisseny, però aquest és només el punt de partida per debatre sobre el codisseny com un procés capaç de suscitar i aprofitar al màxim la contribució creativa dels ciutadans i d'altres actors de la societat per millorar l'estat de les coses en l'àmbit públic, és a dir, per apoderar les persones i regenerar les pràctiques democràtiques.

Aquestes reflexions tenen l'origen en l'observació d'un fenomen emergent: l'activació de les persones en diversos àmbits de la societat per organitzar i gestionar nous serveis i solucions; grups de ciutadans que s'autoorganitzen per resoldre els seus problemes i que comencen a transformar la realitat existent sense esperar que els canvis vinguin de més amunt. S'anomenen 'comunitats creatives', 'ciutadania activa' o 'innovadors socials' i, juntament amb altres formes d'activisme col·laboratiu, contribueixen avui a desenvolupar un sistema alternatiu de serveis, que es caracteritzen perquè són unes organitzacions entre amateurs i professionals, entre el sector públic i el privat, que segueixen unes regles a mig camí entre les de mercat i les de la societat i impulsen iniciatives tant amb ànim de lucre com sense fins lucratius.

Operen en l'àrea dels serveis d'interès públic, la finalitat dels quals és donar suport al benestar dels ciutadans i generar beneficis per a la comunitat. Essencialment, es tracta de crear serveis que puguin considerar-se 'públics' encara que, de fet, no siguin públics, perquè no són proporcionats pel sector públic, sinó per una configuració d'actors en què l'estat és un més i no necessàriament l'actor principal.

Com a investigadors, ens vàrem preguntar quin disseny podria ser el més adequat per a aquests serveis, i per a això vam analitzar una sèrie de casos, basant-nos concretament en l'àmplia experimentació que s'ha portat a terme a la ciutat de Milà amb la denominació 'Ciutadans creatius'.

Aquesta experimentació va néixer al POLIMI DESIS Lab del Politècnic de Milà i consistia en una sèrie de sessions creatives intensives per codissenyar serveis amb els ciutadans d'un barri en concret. El resultat fou un conjunt de sis serveis diaris que actualment estan evolucionant de diferents formes, que preveuen una intersecció amb el sector públic i estan impulsant noves start-ups socials.

'Ciutadans creatius' és semblant a moltes altres activitats de recerca que han desplegat tres laboratoris més de recerca en el marc de la xarxa internacional DESIS (Design for Social Innovation and Sustainability): comparteixen la voluntat de crear uns espais experimentals en què els ciutadans i representants del sector públic, del privat i del tercer sector poden trobar-se i col·laborar profitosament, al costat de diversos experts i, més concretament, experts en disseny.

Aquests espais experimentals es poden considerar unes estructures col·laboratives que habiliten unes plataformes que han de poder establir unes 'mínimes condicions marc' que impulsin la realització d'activitats, fomentant la participació dels ciutadans i donant suport a la innovació en l'àmbit públic.

A partir d'aquestes activitats de recerca, va sorgir un possible 'procés de creació d'infraestructures', consistent en deu passos que no segueixen un ordre cronològic, sinó que són iteratius; cada fase es pot considerar independent però, alhora, una part d'una estructura més gran. Són aquests:

1. Trobar una comunitat ¿ eixamplar els interessos individuals com a interès públic
2. Seleccionar els temes del servei ¿ reunir el temes locals més importants
3. Identificar els stakeholders locals ¿ organitzar trobades significatives
4. Identificar un lloc simbòlic ¿ establir un espai per conversar i debatre
5. Desenvolupar un programa ¿ alinear agendes i interessos
6. Codissenyar ¿ aprofitar al màxim la imaginació pública
7. Fer prototipus ¿ assajar nous serveis
8. Coproduir ¿ prestar serveis junts
9. Cogestionar - definir rols i regles
10. Implementar ¿ el llegat i la legitimitat del servei

Aquest 'procés de creació d'infraestructures' és un intent d'explorar els temes relacionats amb la incubació i la replicació de solucions i serveis i, més àmpliament, es pot veure com un intent de descobrir de quina manera es pot ampliar la innovació en el sector públic amb l'adopció del codisseny.

El codisseny es pot entendre no només en relació amb la creació de serveis d'interès públic, sinó també en relació amb el codisseny de realitats més complexes, com les polítiques i els programes d'innovació. El procés de codisseny en benefici de l'interès públic s'ha descrit bàsicament com una forma d'aprofitar al màxim l'esperança i la imaginació pública dels ciutadans, però també es pot entendre des d'altres perspectives:

• El codisseny com una forma d'apoderar els ciutadans
• El codisseny com una reflexió col·lectiva i activa
• El codisseny com una condició prèvia per a la coproducció
• El codisseny com un servei públic (i una competència bàsica per al sector públic)
• El codisseny com una forma de participació ciutadana i de democràcia
• El procés de codisseny com un procés d'innovació (social)

D'entre aquestes reflexions, ara voldríem destacar la idea de considerar el codisseny com una competència bàsica del sector públic, capaç de gestionar els processos col·laboratius a diferents nivells. El codisseny en si s'hauria de convertir en un 'servei públic' que proporcionen els governs als ciutadans, als representants del sector privat i del tercer sector, i als servidors públics de les administracions públiques. Això requereix que els actors dels serveis públics siguin instruïts en el codisseny de serveis, tractant tots els mètodes i eines que s'adopten en els processos de codisseny, i implicar els diversos stakeholders i desenvolupar un servei des de la seva concepció inicial fins a la fase de producció i prestació. 

Aquesta idea es refermada amb les diverses crides que ha fet la UE per demanar clarament que els governs introdueixin l'expertesa en codisseny, per tal d'estudiar com poden actuar com a plataformes obertes de col·laboració que permeten a terceres persones dissenyar, agregar, produir i prestar nous serveis públics, prenent les decisions tots junts.

Això implica que el codisseny s'està convertint en una pràctica habitual en la funció pública, que pot implicar diversos actors d'àmbits molt diferents, i no tan sols per codissenyar serveis, sinó també plans i polítiques.

La nostra hipòtesi principal és que, si els governs inculquen una 'cultura del codisseny', és més fàcil incrementar els processos col·laboratius i oferir-ne més, perquè es converteixen en una pràctica estàndard que es pot millorar i implementar constantment.

Finalment, el codisseny es pot concebre com una gran oportunitat per regenerar les pràctiques democràtiques, participant en el debat públic i en una acció comuna. En aquest escenari, sostenim que els processos de codisseny d'interès públic poden ajudar a prevenir el col·lapse de la democràcia: es tracta de superar la sensació de compromís artificial que sovint es pot desprendre de la participació ciutadana, i elaborar una reflexió més profunda sobre el poder transformador del disseny com a font d'innovació per als governs. Es tracta, en definitiva, d'activar una reflexió ètica més àmplia sobre els processos de codisseny, abordant també les especulacions 'polítiques' relacionades amb aquestes activitats, que poden reduir-les a programes o actes artificials, organitzats amb l''argument de la participació', que corren el risc de ser explotats per la 'propaganda'.

Sobre aquest tema, el llibre conclou amb una sèrie de preguntes obertes: si el codisseny en benefici de l'interès públic és una forma de participació ciutadana en les estructures i en els processos democràtics, es pot considerar també una forma possible de desafiar les estructures actuals de poder social i polític? En altres paraules, es pot considerar una forma de redistribuir el poder? I, en conseqüència, es pot veure el codisseny com una forma de disseny per a la democràcia? Considerem que aquest punt és essencial especialment en els temps actuals, en què estem vivint una crisi de confiança en les elits polítiques, en els partits polítics, en els parlaments i en els governs, combinada amb un descontentament general dels ciutadans a escala global.

En aquest escenari, els processos de codisseny per a l'interès públic poden contribuir a superar la sensació que la democràcia s'està afeblint i obren tot un camp per a recerques futures.

Daniela Selloni és dissenyadora de serveis, investigadora i professora adjunta de l'Escola de Disseny del Politècnic de Milà, on fa classes al Màster en Disseny de Sistemes de Serveis de Productes.

És membre del POLIMI DESIS Lab (que forma part de la xarxa DESIS¿Design for Social Innovation and Sustainability) del Departament de Disseny del Politècnic de Milà, on col·labora en programes de recerca internacionals i italians. Els seus interessos investigadors són el disseny de serveis i la innovació social, i se centren en l'activisme ciutadà, els mètodes i les eines per al codisseny, les polítiques i els serveis públics, el disseny per al desenvolupament local i la sostenibilitat, l'economia col·laborativa i el disseny per a la democràcia.

Referències

Selloni, D. (2017): Codesign for Public-Interest Services. Springer. Research for Development Series. http://www.springer.com/it/book/9783319532424