La meva idea bàsica subjacent a aquest concepte és que la governabilitat de tot sistema o entitat societaris es concep com la propensió a la seva governança reeixida. Els governants, els governats i les interaccions entre governants i governats contribueixen tots ells a la governabilitat, igual que ho fan tots els tipus d¿influències externes. Per tant, la governabilitat pot definir-se com: 

la capacitat global per a la governança de tota entitat o sistema societaris.

La governança interactiva considera, mantenint els seus supòsits bàsics, que la governabilitat és una propietat dels sistemes com a conjunts, és a dir, sistemes que són definits com la totalitat de les interrelacions entre unes entitats donades. Els sistemes societaris impliquen interaccions, i les interaccions són condicions per a l¿existència d¿aquests sistemes. En la governança interactiva, les interaccions i els sistemes estan fets l¿un per a l¿altre. L¿aparença d¿un sistema, la manera en què pot descompondre¿s i quins poden ser els seus límits i altres qualitats depenen de les perspectives dels seus observadors. El concepte dels sistemes en el present treball ha de considerar-se una eina heurística, sense cap connotació teleològica, funcional o de cosificació. Tot sistema ¿societari, natural o combinació de tots dos¿ forma part d¿una jerarquia de sistemes imbricats. El lloc de la jerarquia en què es vulgui situar un sistema concret és una cosa que també existeix en els ulls dels seus observadors. Com més observadors hi hagi amb idees comparables sobre un sistema, més fort serà el concepte, tant a efectes d¿estudi com a efectes pràctics (vegeu la figura 1).

Figura 1: Marc integrat per a la governabilitat

Per tant, el seu punt de partida conceptual és considerar els tres principals conjunts de variables que contribueixen a la governabilitat de les entitats societàries, incloent-hi els recursos naturals valorats per aquestes societats: les mateixes entitats considerades com a sistema que cal governar (SG), els qui governen les entitats etiquetades com a sistema de governança (GS), i la interrelació existent entre tots dos, calculada en termes de relacions o interaccions de govern (GI). Aquests tres elements s¿afegeixen en graus diversos a la governabilitat.

La governabilitat és sempre canviant, en funció dels factors interns i externs. El que en un moment donat pot ser una alta governabilitat pot convertir-se en una baixa governabilitat en un altre moment. De manera semblant, el que pot ser una governança efectiva en un lloc pot resultar una governança inefectiva en un altre lloc. La governabilitat en el seu conjunt o qualsevol dels seus components poden veure¿s influïts pels actes de governança. Això no obstant, molts factors externs influeixen així mateix sobre la governabilitat, i alguns d¿ells només poden gestionar-se escassament ¿o gens en absolut¿ en la governança, la qual cosa incrementa sovint la incertesa respecte a la governabilitat d¿un sistema o d¿una entitat societaris.

La governabilitat és un tot integrat, mentre s¿explica que cadascun dels seus components (SG, GS i GI) té una base conceptual per si mateix. Pot sostenir-se que només les persones (i no la natura) ¿governen¿. No obstant això, també pot afirmar-se que, a causa de la jerarquia imbricada dels sistemes, al final és la natura qui governa tota governança societària. Aquestes són qüestions fonamentals que només un estudi de la governabilitat plenament compromès pot abordar de manera rigorosa. S¿esmenta aquí perquè, en termes operatius, determinar què és el que pertany al GS i què és el que pertany a l¿SG podria resultar en una anàlisi real de la governabilitat d¿un sistema societari-natural concret, com per exemple una indústria pesquera, o de fet qualsevol altra entitat societària.

Per comprendre la governança i la governabilitat interactives, en concret sobre els límits entre les seves facetes socials, polítiques i naturals, cal reconèixer-ne i confrontar-ne la diversitat, la complexitat, la dinàmica i l¿escala. La diversitat crida l¿atenció sobre les qualitats específiques i diverses dels actors i altres entitats en un SG, el seu GS i la GI existent entre ells. És una font de creació i innovació, però també comporta el perill de la desintegració. La complexitat convida a examinar les estructures societàries, les interdependències i les interrelacions, i és una condició per combinar les interdependències. La dificultat consisteix en com reduir-la d¿una manera efectiva i responsable. Introduint la dinàmica de sistemes cridem l¿atenció sobre la regularitat o la irregularitat amb què es produeixen els desenvolupaments dins els sistemes i al voltant d¿aquests. La dinàmica crea el potencial per al canvi, però pot tenir conseqüències disruptives. L¿escala afecta les seves dimensions espacials o temporals per a un objectiu analític o aplicat, i representa el nivell en què els efectes combinats de la diversitat, la complexitat i la dinàmica poden observar-se i analitzar-se millor. La governabilitat com a component dels sistemes societaris també és diversa, complexa i dinàmica en ella mateixa. Es tracta de característiques que emergeixen a diferents escales d¿aquests sistemes. En l¿exemple següent es mostra el rol de l¿escala de la diversitat, la complexitat i la dinàmica per a la governabilitat en aqüicultura. 

Box 1: La diversitat, la complexitat i la dinàmica en aqüicultura 

Les explotacions d¿aqüicultura varien de cases i granges de menys de 100 m² a granges de gàbies, corrals i llacunes que cobreixen centenars d¿hectàrees. L¿aqüicultura a petita escala, de vegades com a ocupació a temps parcial, representa una gran contribució a la mitigació de la pobresa a l¿Àsia. L¿aqüicultura d¿aigua freda (com per exemple la cria de la truita i el salmó) i l¿aqüicultura d¿aigua calenta (com per exemple la cria de la tilàpia) reflecteixen les grans diferències existents entre l¿agricultura temperada i l¿agricultura tropical. L¿aqüicultura ecològica també s¿està desenvolupant ràpidament.

 

L¿aqüicultura també té una complexitat considerable, en gran mesura a causa de les històries de vida complexa dels organismes aquàtics i dels complexos requisits tècnics necessaris perquè es donin en captivitat. Els peixos de piscifactoria es crien en programes de reproducció, que s¿esforcen per aconseguir una millora genètica dels trets comercials. Els vivers de peixos produeixen llavors, que els planters fan créixer fins a convertir-les en individus joves d¿una grandària més viable. Els piscicultors procedeixen aleshores a fer créixer aquests individus joves fins que assoleixen una grandària comercialitzable. Els acords entre els vivers, els planters, els piscicultors i les operacions posteriors a la collita són complexos, a causa dels canvis estacionals i d¿altra mena en l¿oferta i la demanda i de la irrupció de noves tecnologies i productes. Les interrelacions entre l¿aqüicultura i altres sectors són molt dinàmiques, especialment les relatives a la utilització de la terra i de l¿aigua, als impactes mediambientals, a la salut i la seguretat dels treballadors de les granges, i a la salut i la qualitat del peix de granja i a la seguretat per als consumidors. Sovint l¿aqüicultura comporta riscos. Unes condicions climàtiques imprevisibles, els errors dels operaris, les fallades dels equips i fets en gran manera incontrolables, com ara la floració d¿algues tòxiques, la propagació de malalties aquàtiques i la pol·lució, causen tots ells una mortalitat massiva entre els peixos de granja. (Font: Pullin, 2005).

Referències:

Kooiman J. Governing as governance. Londres: Sage, 2003.

Kooiman, J. ¿Exploring the concept of governability¿. De pròxima publicació a: Journal of Comparative Policy Analysis 2007.

Pullin, R. ¿Aquaculture¿. A: Kooiman J.; Bavinck, M.; Jentoft, S.; Pullin, R., editors. Fish for life: Interactive governance for fisheries. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2005, pàg. 93-108.