Minnowbrook III estava organitzada en dues fases, i tractava sobre “El futur de l’administració pública, la gestió pública i del servei públic arreu del món”. La primera fase, un taller abans de la conferència en què van participar cinquanta-cinc persones a la seu original de Minnowbrook, Blue Mountain Lake (Nova York), anava adreçada a estudiosos que s’havien doctorat en els deu anys anteriors. La segona fase, que es va dur a terme immediatament després de l’acte per als nous estudiosos, va tenir lloc a Lake Placid (Nova York) i s’adreçava a estudiosos i professionals de totes les edats i els graus d’experiència. En el grup de Lake Placid hi havia, com a mínim, trenta veterans de Minnowbrook I o Minnowbrook II. A Minnowbrook III, hi van participar un total de 200 estudiosos i professionals de tretze països. La conferència Minnowbrook III va ser la que recollia una diversitat demogràfica i internacional més gran d’estudiosos de l’administració pública de les tres conferències durant els darrers quaranta anys. Gairebé cap dels assistents no dubta que la propera trobada, que es produirà el 2028, encara serà més diversa i representativa a escala internacional.

Els resultats de les dues fases de Minnowbrook III inclouen les anàlisis de la situació actual i de l’orientació futura en aquest camp. Entre els temes explorats i debatuts, hi ha la rellevància de l’estudi de l’administració pública; les relacions entre estudiosos i professionals; la governança col·laborativa; la gestió democràtica dels resultats; la gestió financera; les perspectives comparades sobre globalització; les tecnologies de la informació i la gestió; el dret, la política i l’administració pública; el lideratge; els mètodes de recerca; la recerca interdisciplinària; les xarxes; els valors i les teories de l’administració pública; l’equitat i la justícia socials; la transparència i la rendició de comptes, i la formació de la següent generació de funcionaris. Un exemple dels resultats de Minnowbrook III es pot trobar a la “Declaració de compromís per a estudiosos de la nova administració pública” (vegeu el requadre).           

Les dues fases de l’experiència de Minnowbrook III proporcionen una anàlisi heurística molt útil per entendre l’evolució de la part d’estudi d’aquest camp, a més d’un conjunt d’índexs de referència amb els quals mesurar la rellevància de l’estudi de l’administració pública en el futur. Els participants de Minnowbrook III van reconèixer la necessitat d’avaluar què funciona i què no abans de formular diverses teories i recomanacions generals i no provades. El futur, tal com el representaven els participants de Minnowbrook III, passa, clarament, per un enfocament global del pensament sobre les institucions i la feina dels administradors públics.

Cap a una administració pública global

El tema més important i prevalent que es va tractar a Minnowbrook III va ser l’impacte de la globalització en aquest camp. Aquest és el canvi més destacat des de Minnowbrook II i, evidentment, des de Minnowbrook I. L’administració pública, com a camp d’estudi acadèmic, ha passat per diverses fases des que es va crear; la globalització ha plantejat uns reptes sense precedents, i no resulta exagerat afirmar que la globalització ha provocat una revolució en l’administració pública pel que fa a l’augment del nombre d’estudis sobre la gestió pública comparada, de l’increment de les recerques sobre les polítiques públiques que creuen les fronteres internacionals i el paper emergent de les organitzacions internacionals en la governança.

Els participants de Minnowbrook III il·lustren exemples concrets de com la recerca i la pràctica sobre l’administració pública comparada han respòs, i continuen fent-ho, als reptes de la globalització. Alguns autors proposen la integració d’una perspectiva global en l’estudi de l’administració pública. Altres autors contribueixen al volum a partir de l’anàlisi d’un nombre creixent d’organitzacions internacionals i xarxes regionals de l’administració pública que influeixen en més estudis comparats sobre la bona governança, l’eficàcia del govern, la nova gestió pública, les reformes governamentals i la transparència en països desenvolupats i en vies de desenvolupament. I una sèrie d’estudiosos destaquen la demanda d’estudis que emfasitzin l’administració pública comparada amb una perspectiva global per al segle xxi.

Les idees i les anàlisis presentades per aquests acadèmics apel·len als estudiosos de l’administració pública a entaular un diàleg crític sobre temes relatius al desenvolupament de mètodes de recerca rigorosos per a la realització d’estudis comparatius amb una perspectiva global. Això, per descomptat, no és pas nou. El que sí que és nou és fins a quin punt s’ha generalitzat la perspectiva global en aquest camp. Avui dia, és difícil trobar un estudiós de l’administració pública a qualsevol lloc del món que no tingui cap mena d’experiència o de perspectiva comparada.

Evolucionar del govern a la governança

Les discussions i els debats realitzats a Minnowbrook III es van centrar en el fet que, en molts països, la governança deixa de tenir orientacions jeràrquiques i aïllades amb el govern com a actor dominant per passar a adquirir formes de governança en xarxa. En aquesta darrera forma, el govern és un actor institucional important, però no l’únic ni el més important. Les formes i les funcions es manifesten a través de xarxes, contractes i un seguit d’innovacions en l’àmbit de les tecnologies de la informació. Alhora, els estudiosos de l’administració pública examinen noves qüestions complexes sobre l’autoritat, la responsabilitat, l’estat de dret i la participació ciutadana. Aquestes qüestions són representatives de la recerca actual. El que suggereixen aquestes noves formes de governança és que la col·laboració és la norma requerida, i que el poder es dilueix cada vegada més a través d’un conjunt de mecanismes institucionals i d’instruments polítics. Com a resultat, les “noves” eines de gestió ―com la facilitació, la negociació, la resolució corporativa de problemes i la resolució de conflictes― adquireixen més importància.

En conseqüència, caldran una formació professional i una educació diferents per preparar els administradors públics de manera que puguin treballar amb una sèrie d’actors institucionals i individuals, en els diversos àmbits de governança i més enllà dels límits sectorials. D’aquests canvis en la governança sorgeix un camp de la pràctica de l’administració pública que cada vegada està més professionalitzat pel que fa a sistemes, processos i eines. La professionalització no implica, això no obstant, més democratització. Ans al contrari, la governança penetra en les diverses formes polítiques, filosofies, cultures i ciutadanies. Algunes d’aquestes formes cerquen un compromís i una participació més activa dels ciutadans, mentre que altres evolucionen cap a aquest estat només en els passos més elementals. Això indica que, si bé la governança ha passat a ser més global i més diversa i a estar més representada per normes i valors de govern complexos, s’ha allunyat, alhora, de les normes dominants inherents des de fa temps a les nocions occidentals de governança democràtica. Aquests canvis requeriran més recerques i un compromís més gran entre els estudiosos i amb els professionals, com també canvis fonamentals per formar la propera generació de líders. Aquests podrien molt ben ser temes per a l’agenda de la Conferència Minnowbrook IV, que se celebrarà el 2028.

Mirant cap al futur

El llibre The Future of Public Administration around the World: The Minnowbrook Perspective està dividit en sis parts que contenen 27 capítols escrits per disset investigadors experimentats i vint estudiosos nous. Els capítols de la part I se centren en les organitzacions públiques del futur. En els capítols de la part II es tracta la possibilitat d’un paradigma global. Els capítols de la part III es refereixen a la governança col·laborativa del segle xxi. Els capítols de la part IV analitzen les tendències en la democràcia deliberativa i la participació pública. Els reptes de formar la propera generació de líders es tracten en la part V. A l’últim, els capítols de la part VI tornen a un tema perdurable de Minnowbrook: el repte de continuar essent rellevants. La conclusió del llibre es tanca amb un assaig que reflexiona sobre el camp de l’administració pública, teixint les crítiques dels ponents de la conferència plenària i analitzant la combinació de qüestions perdurables a les quals torna el camp una vegada i una altra, juntament amb les noves qüestions i els reptes emergents.

En conjunt, les idees d’aquest llibre empenyen els lectors a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de l’administració pública. L’emplaçament, la tradició, les idees, l’esperit, les reunions i els reptes de Minnowbrook són històrics i únics en el seu gènere. El que fa que aquest llibre sigui diferent ―i, segons el nostre punt de vista, pertinent― per als qui treballen a l’administració pública i per als que es dediquen a estudiar-la és que és, a la vegada, històric i amb visió de futur, amb contribucions d’alguns dels líders més prestigiosos i destacats del camp i d’un seguit de nous estudiosos que són, o es convertiran, en líders de la disciplina. Per tant, les diverses perspectives fan servir la història com un conjunt de criteris d’avaluació, es basen en l’experiència, proposen idees noves i exposen, també, preguntes i proposicions sobre on podria estar ―i, en molts casos, on hauria d’estar― el camp a curt termini. Aquestes perspectives ajuden a emmarcar el futur d’un camp que ha aconseguit molt però que encara té una distància considerable per recórrer.