Un estudi exploratori

El juny del 2019, els professors Aaron Miller, Eva M. Witesman, Robert K. Christensen i Brad Agle, tots de la Brigham Young University, vam presentar un estudi exploratori a la Public Management Research Conference que va tenir lloc a Chapel Hill, Carolina del Nord. Es titulava “Are ethical dilemmas in public service unique? A study in experimental decision-making” [“Són únics els dilemes ètics en la funció pública? Un estudi sobre la presa de decisions experimental”] i tenia per objecte observar si les persones processen els dilemes de manera diferent segons si aquests dilemes es presenten al sector públic o al sector privat. Per estudiar-ho, va, seleccionar un dilema en què suposàvem que la distinció entre sectors tindria poc impacte –una situació sobre el pagament d’uns treballadors contractats. 

En efecte, no vam trobar que el sector fos important, excepte en un aspecte: els enquestats feien servir més paraules a l’hora de respondre al dilema en el context del sector públic. Com vam arribar a aquesta conclusió? Vam dissenyar un experiment basat en una enquesta, que vam distribuir a estudiants de grau i de postgrau matriculats en una universitat privada religiosa dels Estats Units. Els subjectes optaven a participar a l’estudi a través d’un sistema informatitzat de gestió de la recerca. Els estudiants rebien un crèdit extra en les seves assignatures si prenien part en aquest estudi, i els participants van seleccionar ells mateixos prendre part en aquest estudi enfront –o a més– d’altres estudis, que també anunciaven que oferien crèdits addicionals.

L’enquesta va obtenir 133 respostes vàlides, un terç de les quals, aproximadament, corresponien al grup al qual li havia estat assignada aleatòriament la condició del sector públic i un altre terç, al del sector privat, respectivament. Al tercer terç li havia estat assignat el sector no lucratiu, però les seves respostes no van modificar les conclusions dels sectors públic i privat, que es reporten a continuació. L’edat mitjana dels enquestats era de 22 anys, el 26 % estaven casats i el 37 % eren dones. La majoria (prop del 72 %) deien que treballaven almenys a temps parcial, i el perfil mitjà de l’enquestat havia acabat els estudis a la universitat i es considerava més religiós i acomodat que els seus companys (amb unes puntuacions de 4,7 i 4,9 sobre 7, respectivament) i una mica conservador (un 3 en una escala de 7 punts). Les minories racials representaven el 14 % de la mostra.

A cada enquestat se li demanava que llegís un missatge electrònic d’un vell amic seu fictici, que s’enfrontava a un dilema a la feina i que buscava que l’enquestat l’orientés sobre com havia d’actuar. Aquest dilema s’havia adaptat d’un dilema real que s’havia reportat en un grup de debat anterior. El dilema plantejava si l’amic hauria de posar en risc el seu lloc de treball pagant a una persona subcontractada una suma correcta però superior a la que la seva organització havia subscrit per fer aquest treball, que per error era una suma inferior a la deguda. El cap d’aquest amic l’estava pressionant perquè pagués la quantitat més baixa, amb l’argument que era culpa de la persona subcontractada no haver-se llegit el contracte més detingudament. El dilema era idèntic en tots els casos i només canviava el sector en què es plantejava (públic o privat).

Al final del missatge, l’amic li demanava a l’enquestat que l’assessorés sobre aquest tema. “Una persona ètica posaria en risc el seu lloc de treball assumint una responsabilitat en aquest cas i defensaria pagar a la persona subcontractada la quantitat més alta, encara que això impliqués possiblement perdre la feina?” 

A continuació, es demana al subjecte que respongui per correu electrònic. Arran de la seva resposta, se li demana que enumeri i valori totes les consideracions sobre les quals han deliberat. Les nostres conclusions es basen en la regressió lineal utilitzant el sector –públic o privat– com a variable independent fonamental, i el nombre de consideracions identificades i el recompte de paraules del missatge de correu electrònic com a variables dependents. 

Conclusions

A través de la nostra enquesta experimental, hem obtingut dos resultats potencialment importants. En primer lloc, en general, hem constatat que el sector no influeix massa en si els enquestats fan uns càlculs més complexos per resoldre aquest dilema segons si operen en un entorn públic o privat. Per exemple, no s’han observat diferències substancials en el nombre de preguntes identificades pels enquestats per a cada entorn. 

Tanmateix, els consells que donen els enquestats difereix significativament en extensió (recompte de paraules) per sector: els enquestats que assessoraven amics que treballaven al sector privat van escriure, de mitjana, 31 paraules menys que els del sector públic.

Per què això pot ser important?

Si bé alguns autors han suggerit la idea que els funcionaris públics s’han d’ajustar a unes normes ètiques més exigents perquè hi ha més interessos en joc (Rohr, 1998), més enllà d’utilitzar més paraules per respondre els dilemes en el context del sector públic, els nostres enquestats no han identificat més preguntes en aquest entorn que en el privat. Tanmateix, atès que els enquestats han escrit uns consells més extensos als seus amics del sector públic, potser existeixen uns processos cognitius importants que mereixen ser objecte d’atenció en futurs estudis. Per exemple, Stevenson, Lytle, Baumholser i McCracken (2017) expliquen que el fet d’utilitzar menys paraules pot respondre a uns nivells més alts d’autocontrol o d’inquietud social. Si això és així en el nostre entorn, podem interpretar que les nostres conclusions indiquen que els enquestats se senten menys inquiets o menys necessitats d’autocontrol quan els consells s’han d’aplicar al sector públic. Potser tenen un sentit més alt de pertinença o un coneixement més gran d’aquests entorns públics. El recompte de paraules pot tenir també una correlació positiva amb la deliberació (Riboni i Ruge-Murcia, 2018) o amb la intensitat de la participació (Clark, Bordwell i Avery, 2015). Les nostres conclusions sobre el recompte de paraules plantegen l’oportunitat de continuar estudiant de quina manera els ciutadans processen els dilemes ètics al sector públic i com ho fan al sector privat. En el nostre estudi, vam seleccionar un dilema que esperàvem que suscités pràcticament les mateixes qüestions ètiques, independentment del sector. En futurs estudis, també ens interessarà analitzar com poden raonar de manera diferent les persones quan se’ls plantegin dilemes en què el fet de tractar-se d’un context públic o privat pugui tenir més impacte en el procés de presa de decisions.

You Yeong Oh és ajudant de recerca del Public Service Lab de la Brigham Young University (BYU). Robert K. Christensen és professor i investigador amb la beca “George Romney” del GW Romney Institute of Public Service and Ethics de la Marriott School of Management de la BYU. Eva M. Witesman és professora titular i investigadora amb la beca “Stewart L. Grow” del GW Romney Institute of Public Service and Ethics del Marriott School of Management de la BYU.

Referències

Christensen, R. K.; Wright, B. E. (2018): “Public service motivation and ethical behavior: Evidence from three experiments”. Journal of Behavioral Public Administration, 1(1).

Clark, C. H.; Bordwell, D. T.; Avery, P. G. (2015): “Gender and public issues deliberations in named and anonymous online environments”. Journal of Public Deliberation, 11(2): 2.

Clerkin, Richard; Christensen, Robert K.; Woo, Harin (2017): “A Quasi-experimental Design Testing Public Administration’s Separation of Powers Theory: Values, Motives and Sector”. Public Performance and Management Review, 40(3): 581-600.

Riboni, A.; Ruge-Murcia, F. (2018): Deliberation in Committees: Theory and Evidence from the FOMC. No. 01-2018.

Stevenson, M. C.; Lytle, B. L.; Baumholser, B. J.; McCracken, E. W. (2017): “Racially diverse juries promote self-monitoring efforts during jury deliberation”. Translational Issues in Psychological Science, 3(2): 187.

Wright, B. E.; Christensen, R. K.; Pandey, S. K. (2013): “Measuring public service motivation: Exploring the equivalence of existing global measures”. International Public Management Journal, 16(2): 197-223.

Wright, B. E.; Hassan, S.; Park, J. (2016): “Does a public service ethic encourage ethical behaviour? Public service motivation, ethical leadership and the willingness to report ethical problems”. Public Administration, 94(3): 647-663.