Si bé és cert que la situació tampoc no és per “llançar coets” —i és que la professionalització de les funcions públiques a l’Amèrica Llatina és encara un àmbit en el qual les experiències consolidades són escasses i excepcionals—, un espectre important que cal considerar i explorar són les experiències especialitzades o provinents d’organismes particulars en comparació amb les burocràcies de caràcter central o federal. Estem convençuts que, si s’analitza aquest horitzó en tots els països de la regió, ens trobarem amb agradables sorpreses.

En el cas de Mèxic, el Servicio Profesional Electoral de l’Instituto Federal Electoral n’és una. Amb una llarga història de 18 anys, gairebé paral·lela a l’existència de l’institut, que en té 20, aquest servei civil té, ni més ni menys, la comesa de realitzar per mandat constitucional el que li correspon a l’institut i la d’organitzar les eleccions federals a Mèxic. Ja han estat set les eleccions que ha hagut d’organitzar aquest cos d’elit de funcionaris (2.246, d’un total de 15.000). La seva propera missió serà organitzar les eleccions federals del juliol d’enguany, amb les quals no tan sols es renova la Presidència de la República, sinó tot el Congrés de la Unió (senadors i diputats), alhora que se celebren quinze eleccions concurrents en altres estats de la República.

Com ja sap l’opinió pública internacional, la qüestió de les eleccions en un país com Mèxic no ha estat un assumpte senzill, ja que sempre hi ha hagut la percepció que, després del domini d’un sol partit en el poder durant molt anys (el Partit Revolucionari Institucional), l’òrgan competent d’organitzar les eleccions estava sota sospita i suscitava una desconfiança enorme per part dels partits i de la ciutadania. Això va fer que el 1990 es creés l’Instituto Federal Electoral, com a organisme públic constitucionalment autònom encarregat d’organitzar les eleccions, de manera que la columna vertebral per poder acomplir aquesta tasca correspon a aquest cos de professionals.

Ara bé, com està estructurat el Servicio Profesional Electoral? Amb l’objectiu de seguir una lògica sistèmica i de gestió de recursos humans, existeixen set processos: planificació i avaluació; incorporació, formació i desenvolupament professional; avaluació de l’acompliment; incentius i promocions, i separació. D’aquesta manera, es pretén que qualsevol vacant es pugui cobrir amb un professional aliè als interessos dels partits polítics i, en sotmetre’s als processos subsegüents, poder disposar d’una plantilla de professionals sòlida pel que fa a coneixements i comportaments adequats, que portin a l’organització d’unes eleccions fiables. Fins ara, els resultats han tingut força èxit, fins i tot en comparació amb els d’anys anteriors.

Cal assenyalar que, a causa de la controvertida i ajustada elecció de l’any 2006, es va dur a terme una profunda reforma electoral el 2007, fet pel qual ara l’Instituto Federal Electoral té més atribucions. Per tant, els funcionaris han d’acomplir noves activitats, que cada vegada són més sofisticades des del punt de vista electoral. I, en aquest àmbit, també ha estat necessari actualitzar el Servicio Profesional Electoral. Per cert, cal afegir que el Servicio Profesional Electoral va ser la institució menys qüestionada de les eleccions del 2006. Per exemple, si es revisa el procés des d’una perspectiva tècnica (això es pot comprovar documentalment), es pot afirmar que han estat unes de les millors eleccions que s’han fet mai. Els analistes o experts consideren que l’errada que hi va haver fou un problema de comunicació a l’hora de declarar els resultats.

A l’últim, cal dir que el Servicio Profesional Electoral, a diferència d’altres experiències a Mèxic, començant per la de caràcter federal, és una experiència sòlida i fins i tot podríem dir que reeixida, que els propers anys es pot transformar en un referent de què és i què representa un servei civil al país. A més, cal afegir que és una experiència inèdita entre els instituts i tribunals electorals dels països de la regió llatinoamericana, i que es podria consolidar com a model per tal de mitigar molts dels problemes de desconfiança i d’incertesa que continuen generant els processos electorals.