A causa de la seva naturalesa multidisciplinària, aquest camp d’estudi es desplega igualment per dos canals distints: els congressos del màxim nivell, com el track de Govern digital de la HICSS en primer lloc, i les revistes especialitzades, com Government Information Quarterly, que és líder en la matèria entre els journals. Aquest domini d’estudi està produint un nombre creixent d’articles arbitrats, que recentment ha assolit la xifra de gairebé 1.800 publicacions a l’any, cosa que demostra l’interès creixent en aquest camp d’estudi. Si bé paral·lelament també ha augmentat el nombre d’articles publicats, el track de Govern digital de la HICSS ha assolit i ha mantingut un rang molt destacat entre les publicacions acadèmiques, que sovint ha actuat de baròmetre de les noves tendències i temes d’interès. Com s’observa al recull esmentat de publicacions, aquest camp d’estudi presenta una gran diversitat de temes, assumptes i “narratives”, i el track de Govern digital de la HICSS ha contribuït a fomentar els intercanvis multidisciplinaris en aquest camp in situ i més enllà.

El govern digital (GD o, com l’anomenen encara alguns autors, l’e-government) està entrant en la seva tercera dècada com una pràctica administrativa i com un camp d’estudi acadèmic. A diferència d’altres àrees, el feedback bidireccional i de transferència de coneixements entre la recerca i la pràctica ha estat un tret distintiu del govern digital des de les seves primeres etapes. A més, moltes disciplines hi han contribuït i han informat tant la pràctica professional com la seva recerca, cosa que ha convertit el govern digital en una àrea fascinant, dinàmica i multidisciplinària.

Als darrers vint anys, el track acadèmic de Govern digital de la Hawaii International Conference on System Sciences (HICSS) ha acomplert un paper fonamental liderant els avenços en la comprensió de les potencialitats, els reptes i la singularitat d’aquest domini d’estudi i la seva aplicació, evolució i implementació als sectors públics d’arreu del món.

Des dels seus orígens humils com un únic “minitrack” l’any 2001, el track de Govern digital de la HICSS s’ha transformat des d’aleshores en la conferència acadèmica líder en la matèria a escala global. Cada any, s’accepten entre 50 i 60 treballs de recerca finalitzats per tal de presentar-los in situ i publicar-los en les actes del congrés, els quals, per ser-hi inclosos, abans han hagut de passar per un rigorós procés de selecció i per una estricta doble revisió cega a càrrec d’àrbitres. Al llarg d’aquestes dues darreres dècades, el track de Govern digital de la HICSS ha acumulat un ric corpus de coneixements acadèmics per aquesta via, que sovint ha anticipat i fins i tot ha facilitat el camí a nous desenvolupaments en la confluència entre la informació, les tecnologies de la informació i els seus diversos usos, les persones i les polítiques, junt amb els processos i les pràctiques de l’Administració pública.

L’any 2020, el track de Govern digital va acollir un total de catorze minitracks (MT) temàtics, alguns dels quals se solapaven en part de manera intencionada, per bé que tenien focus d’atenció diferents. Aquests minitracks es poden agrupar a l’entorn de quatre grans temes: a) la innovació, la transformació i el canvi administratiu; b) la ciberseguretat, la detecció d’amenaces i la seva mitigació; c) la preparació i la resposta davant dels desastres, i d) les noves tecnologies i altres reptes relacionats amb el govern digital. A continuació, introduïm algunes contribucions exemplars destacades del track de Govern digital del 2020 per a cadascuna de les quatre àrees temàtiques.

Innovació, transformació i canvi administratiu (àrea temàtica 1)

En aquest clúster temàtic, es podrien haver seleccionat com a representatius un bon nombre d’articles. Entre ells, destaca el de Daniel Rudmark, titulat “Open Data Standards: Vertical Industry Standards to Unlock Digital Ecosystems” (Rudmark, 2020), atès que se centra en una àrea molt oblidada, però essencial, relativa a la innovació, la transformació i el canvi en el sector públic, és a dir, en la manca d’estàndards de dades obertes. L’article de Rudmark estudia els motius que tenen els proveïdors de dades i els seus enfocaments a l’hora d’establir i implementar els estàndards de dades obertes, que posarien fi o almenys mitigarien les incompatibilitats dels formats actuals de dades obertes. L’estudi pren com a exemple la iniciativa de redisseny de les dades obertes del sistema de transport públic de Suècia de l’any 2016. Els planificadors suecs van avaluar diverses vies alternatives, com la General Transit Feed Specification (GTFS) de Google, el Nordic Public Transport Interface Standard (NOPTIS), que ja havien utilitzat, i NeTEx com a estàndard tècnic per intercanviar dades del transport públic a través de documents XML. Com que la Unió Europea (UE) ha consagrat NeTEx com l’estàndard de dades de trànsit, la principal agència sueca Samtrafiken ha optat per prescindir de l’estàndard NOPTIS i adoptar el perfil noruec de NeTEx, que ja havia utilitzat temps enrere i que té un component obert i flexible de planificació de viatges. Curiosament, fins i tot en l’especificació NeTEx, les aplicacions dels perfils nacionals poden diferir fins al punt de resultar incompatibles. Tanmateix, la conversió de NOPTIS a la variant noruega de NetEx no fou trivial, ja que alguns conceptes estaven més detallats en una implementació que en l’altra, i viceversa. Rudmark conclou que Samtrafiken va optar per la variant noruega de NeTEx per dos motius: la recomanació d’estandardització de la UE, acompanyada d’algunes pressions en aquest sentit, i la trajectòria acreditada d’implementació del perfil noruec, que era bastant similar al marc que s’havia utilitzat abans.

Si bé el marc de NeTEx encara admet una certa flexibilitat (i, en conseqüència, una certa incompatibilitat), l’adopció del perfil noruec per part de Samtrafiken a Suècia mostra que les ecologies digitals poden evolucionar i desenvolupar-se amb el temps, basant-se en un estàndard i un marc determinats, i suscitar possibles reutilitzacions, innovacions i noves aplicacions en geografies més àmplies, abans inimaginables. La conclusió principal de la contribució de Rudmark és que els marcs estandarditzats de dades obertes són essencials per generar, a la pràctica, unes ecologies digitals que permetin nous usos, a vegades imprevistos; aportar valor afegit, i crear nous serveis que beneficiïn els ciutadans, les empreses i els organismes del sector públic.

Ciberseguretat, detecció i mitigació de les amenaces (àrea temàtica 2)

Amb els anys, el track de Govern digital de la HICSS ha vist com s’han desenvolupat moltes àrees temàtiques, partint d’uns orígens humils, fins a presentar uns continguts sòlids, recurrents i importants en el debat acadèmic general sobre el GD. Per exemple, els minitracks en Cybersecurity (des del 2006) i Insider Threat (des del 2012) han presentat estudis sobre temes relacionats amb la ciberseguretat al sector públic. L’any 2020, a aquests dos minitracks consolidats se’n va afegir un de nou, el de Cyber Deception for Defense, que va atreure un total d’onze articles acceptats, un nombre anormalment alt per a un nou minitrack, cosa que indica que aquest tema específic s’ha convertit en una via urgent d’estudi dins el GD. Els ciberatacs cada vegada més sofisticats han estat una realitat en les operacions en xarxa, tant al sector públic com al privat, al llarg dels darrers vint anys, almenys. La sofisticació creixent d’aquests atacs ha justificat que s’hagi modificat l’objectiu de les mesures defensives, que han passat de ser mesures de protecció estàtiques, com els tallafocs, a mesures de seguiment del trànsit i dels actius en temps real, junt amb mecanismes de detecció i eliminació de virus, d’objectius falsos com els honey pots i els honey nets, i arquitectures dinàmiques d’autoprotecció. Entre aquests nous conceptes, el paper del ciberengany amb finalitats defensives ha anat guanyant terreny. La idea bàsica parteix de l’anàlisi que els atacs sofisticats a la ciberinfraestructura d’una organització i als seus actius són fets que s’esdevenen cada dia. La tàctica del ciberengany consisteix a fixar uns objectius falsos que resultin creïbles, de manera que els atacants els percebin com a prou atractius, amb la finalitat de dirigir-los cap a altres direccions lluny dels seus objectius reals, de manera que mantenir l’atac resulti cada vegada més costós i prolongat en el temps. D’aquesta manera, els defensors poden conèixer millor la naturalesa de l’atac i la tàctica de l’atacant, cosa que ajuda a dissenyar uns mecanismes defensius d’engany més efectius.

Cleotilde González et al. presenten un marc de recerca sota el títol “Design of Dynamic and Personalized Deception: A research framework and new insights for cyber defense” (Gonzalez et al., 2020), que analitza els beneficis de diverses estratègies dinàmiques de ciberdefensa. L’estudi utilitza jocs de defensa i atac cibernètics, basats en la teoria dels jocs, com els anomenats Stackelberg Security Games (SSG), amb la finalitat de dissenyar de manera dinàmica i maximitzar l’eficàcia dels senyals enganyosos. En el seu plantejament, els investigadors van utilitzar quatre SSG de complexitat creixent (el “joc de la caixa”, el “joc de l’atac de l’infiltrat”, “HackIT” i “CyberVAN”) i per als tres primers van desenvolupar models cognitius adaptatius d’“atacants humans”, representats informàticament, als quals anaven proporcionant senyals personalitzats enganyosos de la màxima credibilitat. Van utilitzar la tàctica de l’engany, com l’emmascarament (és a dir, ocultar els actius reals) i el cimbell (és a dir, atreure l’atacant cap a un entorn “parany” fals) i la tàctica d’assenyalar, junt amb mecanismes d’interacció, per tal que els quatre SSG juguessin amb atacants humans. Aquests experiments van informar l’estudi sobre l’eficàcia de diverses tàctiques d’engany i mecanismes d’interacció, amb vista a poder desenvolupar-ne els algorismes corresponents amb més sofisticació.

Preparació i resposta davant de desastres (àrea temàtica 3)

El segle xxi, malgrat ser encara relativament jove, ja ha estat descrit com el “segle dels desastres” per alguns autors (Marsella, 2012), i donar-hi resposta és una part important de la labor de qualsevol govern per mantenir protegits els seus ciutadans, les empreses i els actius. Les tecnologies de la informació i la comunicació, malgrat que introdueixen algunes servituds i vulnerabilitats, s’han convertit en unes eines essencials per gestionar la resposta davant de desastres. Durant molts anys, la recerca en matèria de govern digital ha reconegut la necessitat dels estudis sobre aquest tema i hi ha contribuït, i les seves publicacions en aquest sentit s’han convertit en una part integrant del track de Govern digital. L’any 2020, un article de Green i Blanford titulat “Refugee Camp Pollution Estimates Using Automated Feature Extraction” (Green i Blanford, 2020) va mostrar l’ús de metodologies algorítmiques avançades d’ajuda per als cooperants en la gestió de les crisis de refugiats que s’estaven esdevenint a escala mundial. Les migracions massives plantejaven grans reptes a l’organització de l’ajuda, per exemple, quan 671.000 rohingya van abandonar precipitadament Myanmar cap a Bangladesh l’any 2018 i es van construir uns campaments improvisats que van ser ocupats per un nombre desconegut de persones. Les organitzacions d’ajuda es van basar inicialment en les imatges per satèl·lit per comptar les estructures i estimar els índexs d’ocupació manualment, d’una manera molt lenta.

Els investigadors estaven interessats en la viabilitat d’analitzar de forma automatitzada el material cartogràfic, que s’actualitzava sovint a partir de les imatges per satèl·lit, per confirmar l’estimació quinzenal del recompte de refugiats, tant per a l’agència governamental de Bangladesh com per a l’ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats). El càlcul automàtic es basava en anàlisis espectrals i espacials i en la classificació de les característiques dels edificis. I, per bé que la precisió manual de les classificacions era més gran en el cas dels edificis, l’anàlisi automatitzada va resultar més precisa en el cas de les àrees sense construccions. Es va estimar un nombre mitjà de persones per tipus d’edifici basant-se en un espai de cobertura de 3,5 a 4,5 m2 per persona. I, malgrat que la precisió de les extraccions, les classificacions i els càlculs manuals potser hauria estat molt superior a la de les automatitzades, aquestes es van poder fer en 30 minuts, mentre que la versió manual hauria trigat hores a realitzar-se. Els autors esmenten diverses tècniques que poden contribuir a millorar el sistema automatitzat; tanmateix, ja van quedar satisfets amb la utilitat de l’enfocament general i amb l’eina que havien desenvolupat. 

Noves tecnologies i altres reptes relacionats amb el govern digital (àrea temàtica 4)

Als darrers anys, entre moltes altres noves tecnologies, les de llibre major distribuït (DLT), com blockchain (BC) i les criptomonedes basades en arquitectures de blockchain, com Bitcoin i Ethereum, han atret cada vegada més l’atenció acadèmica i pràctica. El volum de criptomonedes ha arribat als 270-282 mil milions de dòlars als darrers mesos, per bé que les dues principals criptomonedes esmentades representen prop del 70% de tota la capitalització borsària. I, mentre les criptomonedes, que garanteixen l’anonimat (en teoria), la seguretat i la protecció contra robatoris, constitueixen un exemple de nous productes i serveis a l’entorn de les tecnologies financeres emergents (fintech), també han proliferat altres usos de les DLT/BC, més enllà de l’àmbit de les fintech, com el registre infalsificable d’inscripcions en els registres públics, en el sector immobiliari, en l’assistència sanitària, en l’art, en el dret, en les cadenes de subministrament i en les votacions, entre d’altres àmbits. 

Els coautors Scholl, Pomeshchikov i Rodríguez Bolívar han estudiat l’aparició de regulacions públiques en aquest camp en procés de desenvolupament. Sota el títol “Early Regulations of Distributed Ledger Technology/Blockchain Providers: A comparative study” (Scholl et al., 2020), els autors presenten i comparen els casos de tres petites jurisdiccions: Gibraltar, Malta i Liechtenstein, i els seus diferents enfocaments a l’hora de regular aquests nous serveis. A diferència d’alguns dels primers protagonistes de les criptomonedes, que propugnaven l’anonimat més absolut i l’autoregulació, aquestes petites jurisdiccions compartien la idea que la regulació aportaria protecció tant als proveïdors d’aquests serveis com als seus clients enfront dels abusos i del frau, així com un entorn normatiu i econòmic fiable, en què es poguessin oferir aquests nous serveis i es complissin els estàndards de seguretat i protecció, com les legislacions nacionals i internacionals contra el blanqueig de capitals i la lluita contra el finançament de xarxes terroristes. Les tres jurisdiccions bàsicament contemplaven les normes reguladores dels serveis DLT/BC com una gran oportunitat per atreure nous models de negoci i noves fonts d’ingressos. Com assenyala l’estudi, les tres jurisdiccions van adoptar enfocaments bastant diferents. Mentre Gibraltar i Liechtenstein es van abstenir de regular a fons les implementacions tecnològiques, Malta va crear una agència per inspeccionar la tecnologia i va crear la funció dels agents de certificació, que certificaven el procés d’una manera molt directa. Les dues primeres jurisdiccions van dissenyar una normativa no específicament tecnològica, basada en principis i mesures de seguretat, així com un sistema de seguiment de les operacions en curs. Liechtenstein va anar més enllà i va preveure tota una nova “economia dels tokens”, que transcendia els tokens de seguretat i utilitat. Els autors conclouen que potser caldrà la implicació i el lideratge de grans jurisdiccions, com les dels Estats Units i la Unió Europea, en la formulació d’uns marcs normatius harmonitzats a escala internacional, per tal que aquesta nova indústria de serveis s’obri camí.

Hans J. Scholl és professor titular de la Information School de la Universitat de Washington a Seattle, WA. Ha creat i presidit el track de Govern digital de la HICSS durant prop de vint anys. Als darrers anys, s’hi van incorporar els copresidentes Lemuria Carter (2017-2018) i John Bertot (2019-2020).

Referències

González, C.; Aggarwal, P.; Lebiere, C.; Cranford, E. (2020): “Design of Dynamic and Personalized Deception: A Research Framework and New Insights”. Proceedings of the 53rd Hawaii International Conference on System Science (HICSS-53). Maui, HI, 7-10 de gener.

Green, B.; Blanford, J. (2020): “Refugee Camp Population Estimates Using Automated Feature Extraction”. Proceedings of the 53rd Hawaii International Conference on System Science (HICSS-53). Maui, HI, 7-10 de gener.

Marsella, A. J. (2012): “Getting Prepared for a Century of Disasters”. PsycCRITIQUES, 57(40), EId 2. https://doi.org/10.1037/a0029704 

Rudmark, D. (2020): “Open Data Standards: Vertical Industry Standards to Unlock Digital Ecosystems”. Proceedings of the 53rd Hawaii International Conference on System Science (HICSS-53). Maui, HI, 7-10 de gener.

Scholl, H. J. (2020): “The Digital Government Reference Library (DGRL)”. University of Washington, The Information School. Disponible a: http://faculty.washington.edu/jscholl/dgrl/ (data de consulta: 15 de juny de 2020)

Scholl, H. J.; Pomeshchikov, R.; Rodríguez Bolívar, M. P. (2020): “Early Regulations of Distributed Ledger Technology/Blockchain Providers: A Comparative Case Study”. Proceedings of the 53rd Hawaii International Conference on System Science (HICSS-53). Maui, HI, 7-10 de gener.