El resultat d'aquesta avaluació és que, si bé s'han fet molts avenços, encara no tenim suficients coneixements per entendre plenament i ni tan sols predir l'eficàcia de les xarxes, la qual cosa és un requisit previ per fer unes recomanacions per al disseny de xarxes. Les raons d'aquesta avaluació són les següents:

1. En general, el nombre d'estudis empírics (comparatius) en xarxes senceres, enteses com a grups creats conscientment de tres o més organitzacions autònomes però interdependents que treballen per assolir un objectiu comú i produeixen conjuntament un output (Provan, Fish i Sydow, 2007) encara és relativament escàs.

2. Els estudis que combinen les característiques estructurals i els processos de gestió del funcionament de les xarxes són estranys. El mateix es pot dir pel que fa a combinar els factors interorganitzatius i interpersonals, malgrat que els estudiosos tinguin nombroses proves anecdòtiques que les persones, com a líders i com a facilitadors, sovint són importants en el fet que les xarxes tinguin èxit o no (Provan i Milward, 1995; Milward i Provan, 2006).

3. No hi ha cap tipologia generalment acceptada sobre les xarxes del sector públic que pugui ajudar a ponderar les conclusions obtingudes i a estendre'n sistemàticament la seva validesa externa.

4. Tot just comencem a entendre la qüestió de "En quines condicions treballen les xarxes públiques i quines són les diferents configuracions de factors que condueixen a l'èxit?'

En aquest breu paper, volem defensar que un "enfocament configuratiu" a l'eficàcia de les xarxes pot abordar alguns d'aquests temes. A més, l'enfocament configuratiu està guanyant força en aquest camp, com ho indica el nombre creixent de ponències que es presenten en congressos (Lemaire i Provan, 2010; Cristofoli et al., 2012).

Un enfocament configuratiu a l'eficàcia de les xarxes

La idea essencial és que la xarxa és concebuda com una configuració que inclou els components següents: objectius/estratègia, forma de governança, estructura, persones i processos (de gestió). L'eficàcia global de la xarxa depèn, llavors, de la qualitat de l'alineació interna entre aquests components, com també l'ajust entre la configuració general i el context de la xarxa (entorn).

Tal com fan els estudiosos tant en management (Fiss, 2007, 2011) com en ciències polítiques (Braumoeller et al., 2008), apliquem l'enfocament configuratiu a la gestió pública, concretament a l'estudi de les xarxes del sector públic. Implícitament, hi ha hagut alguns intents d'una teoria configurativa de l'eficàcia de la xarxa en aquest camp durant un cert temps. En el seu estudi sobre l'eficàcia de quatre xarxes d'atenció sanitària mental dels Estats Units en què van avançar una primera teoria de l'eficàcia de les xarxes, Provan i Milward (1995) van formular uns arguments teòrics que eren, de fet, de naturalesa configurativa; tanmateix, atès el desenvolupament metodològic de llavors, les relacions entre les variables es van tractar com a lineals. Per exemple, en una de les proposicions, se sosté que un determinat producte (l'eficàcia) es produirà/o no és probable que es materialitzi, si es configuren determinades condicions amb relació a la integració de la xarxa. En termes configuratius, es pot reformular així: la centralització acompanyada d'una baixa densitat, és a dir, la proporció de lligams realitzats, conduirà a l'eficàcia; la centralització acompanyada d'una alta densitat portarà a una baixa eficàcia. Per tant, no és un sol factor, en aquest cas la centralització, el que pot explicar l'eficàcia, sinó que aquell s'ha de donar juntament amb una alta densitat per assolir l'eficàcia de la xarxa.  

A més, si ens fixem en la recent metaanàlisi de Turrini et al. (2009) sobre els diferents factors que porten a l'eficàcia de les xarxes, podem observar que els factors del context de la xarxa són considerats generalment com a condicions que, juntament amb l'estructura de xarxa i el funcionament de la xarxa, porten al resultat.

Característiques i avantatges de l'enfocament configuratiu a l'eficàcia de les xarxes

1. És clau per al pensament configuratiu la idea de les condicions necessàries i suficients. Necessàries, perquè han de concórrer per tal que es produeixi un resultat determinat però per si soles no expliquen que aquest es produeixi. I suficients perquè són condicions que, si es donen, causen un determinat resultat, el qual, tanmateix, també es pot produir sense que eles hi siguin presents. Aquí ens centrem en l'article de Provan i Milward (1995), perquè és el més citat en aquest camp i és un bon exemple de les idees configuratives implícites que hi ha d'haver durant un temps.

2. Conjunció. En els models additius lineals, les variables són considerades majoritàriament de manera isolada. En la realitat empírica, però, sovint passa que un efecte només es produeix en conjunció amb un altre. Podem dir, per exemple, que la integració centralitzada com a mecanisme d'integració estructural (Provan i Milward, 1995) no té un efecte positiu sobre l'acompliment de la xarxa excepte en conjunció amb un model d'organització líder i una organització líder forta (Kenis i Provan, 2008). Si es teoritzen prèviament, aquests tipus d'efectes es poden provar amb els efectes d'interacció en les regressions lineals. Tanmateix, això usualment està limitat a dues variables i redueix ràpidament el grau de llibertat. Per als professionals, és molt valuós saber que determinats factors potser no tenen influència en si, i només tenen efecte si es donen conjuntament amb altres factors.

3. Equifinalitat. Significa que hi pot haver més d'una combinació de factors que porti a l'eficàcia de la xarxa i que la identificació de possibles alternatives i substituts si es donen determinades condicions és un objectiu fonamental de recerca. Per exemple, Provan i Kenis (2008) sostenen que les xarxes petites que estan governades pels seus participants i es caracteritzen per una alta densitat de confiança, un alt grau de consens en relació amb els objectius i una baixa necessitat de competències a nivell de xarxa poden ser eficaces. Tanmateix, si les xarxes són més grans i tenen un grau de confiança moderat, un grau de consens en relació amb els objectius també moderat i una alta necessitat de competències a nivell de xarxa, poden ser també efectives si estan associades a una forma de governança d'organització administrativa de la xarxa que contingui aquestes competències a nivell de xarxa. Per tant, un professional que hagi de dissenyar una xarxa disposarà de diferents alternatives per fer-ho, en funció de determinades contingències.

4. Asimetria. Significa que no es dóna per descomptat que un valor negatiu d'una variable que té un efecte positivo sobre l'eficàcia de la xarxa porta automàticament a xarxes ineficaces, com succeeix amb els models additius lineals. Per exemple, si suposem que l'eficàcia de la xarxa és la més alta quan els mecanismes de control extern són directes i no fragmentats, com proposaven Provan i Milward (1995), llavors la ineficàcia de la xarxa podria continuar, però no necessàriament, quan el control extern és indirecte i fragmentat. De fet, Provan i Milward argumentaven que és probable que les xarxes siguin ineficaces quan el control extern és indirecte i quan manquen mecanismes locals forts de supervisió i de control. Així, van associar el primer factor de "control indirecte" amb un segon factor diferent per tal d'explicar la ineficàcia de la xarxa. D'aquesta manera, el concepte d'asimetria en el pensament configuratiu també desplaçarà l'atenció cap a l'estudi de la ineficàcia de les xarxes.

5. Mètode. Avenços recents en l'àrea dels mètodes de la teoria de conjunts, principalment l'anàlisi quali-quantitativa comparada (en anglès, QCA) (Ragin, 2000, 2008; Rihoux i Ragin, 2008), i la seva aplicació en el camp de les organitzacions (Fiss, 2007, 2011) són ideals per a l'anàlisi de xarxes interorganitzatives i els seus resultats (vegeu, també, Raab, Lemaire i Provan, 2012). Amb la QCA no tan sols és possible analitzar de manera més sistemàtica les dades en casos de mostres de dimensió petita i mitjana, la qual cosa constitueix un problema estructural per al conjunt de la recerca sobre xarxes (Provan, Fish i Sydow, 2007), sinó que també és possible fer avançar la teoria analitzant sistemàticament les diferents configuracions de condicions causals que poden portar a un resultat determinat. La QCA també ofereix la possibilitat de detectar condicions necessàries i suficients per a determinats resultats, com també la causalitat equifinal i conjuntural.

Conclusió: Com beneficiarà un enfocament configuratiu a la investigació en les xarxes del sector públic?

Com que tot just ara comencem a entendre la interacció i els efectes simultanis entre diversos factors en la contribució a l'eficàcia de la xarxa, és important afrontar dues preguntes crítiques.

1. En quines condicions funcionen les xarxes del sector públic?

2. Quines són les diferents configuracions de factors que fan que les xarxes siguin eficaces o ineficaces?

Avenços metodològics recents en l'anàlisi quali-quantitativa comparada proporcionen ara les eines necessàries per desenvolupar i provar propostes en aquest context i resoldre el problema de la mostra reduïda d'objectes de recerca que caracteritza els estudis sobre xarxes en el sector públic. Aquest enfocament també és adequat per combinar característiques estructurals i de procés, com també dades quantitatives i qualitatives. A més, podria ajudar a desenvolupar tipologies de xarxes del sector públic basades en configuracions empíriques verificades, i també a centrar-se en la ineficàcia de la xarxa.

Som conscients que, malgrat que un enfocament configuratiu i la QCA incrementen els límits de la complexitat en comparació de l'estat actual, només la recerca empírica al llarg del temps mostrarà quins d'aquests factors seran finalment els més importants i quines configuracions aportaran solucions austeres però no excessivament simplistes per explicar l'eficàcia de les xarxes del sector públic. Creiem que una teoria configurativa de l'eficàcia de la xarxa ajudarà a centrar la recerca i a generar coneixement útil tant per als estudiosos como per als professionals, a fi de millorar la nostra comprensió de les xarxes del sector públic i la seva gestió.

Referències

Braumoeller, Bear F.; Goertz, Gary. 2000. 'The Methodology of Necessary Conditions'. American Journal of Political Science, 44: 844-858.

Cristofoli, Daniela; Maccio', Laura; Markovic, Josip. 2012. ''Una, nessuna, centomila' recipes for a good network performance'. Paper presentat al track 32: 'Predicting the performance of public networks', XVI IRSPM Conference. Roma, abril de 2012.

Fiss, Peer C. 2007. 'A Set-Theoretic Approach to Organizational Configurations'. Academy of Management Review, 32: 1180-1198.

Fiss, Peer C. 2011. 'Building Better Causal Theories: A Fuzzy Set Approach to Typologies in Organization Research.' Academy of Management Journal, 54: 393-420.

Isett, Kimberley R.; Mergel, Ines A.; LeRoux, Kelly; Mischen, Pamela A.; Rethemeyer, R. Karl. 2011, 'Networks in Public Administration Scholarship: Understanding where we are and where we need to go'. Journal of Public Administration Research and Theory, 21: i157-i173.

Lemaire, Robin H.; Provan, Keith G. 2010. 'Network Governance, Structure, and Performance in a Publicly Funded Child and Youth Health Network'. Paper presentat al 2010 Academy of Management Annual Meeting. Mont-real, 6-10 d'agost de 2010.

Milward, H. Brinton; Provan, Keith G. 2006. 'A Manager's Guide to Choosing and Using Collaborative Networks'. Informe de l'IBM Center for The Business of Government.

O'Leary, Rosemary; Nidhi Vij. 2012. "Collaborative Public Management: Where Have We Been and Where Are We Going? The American Review of Public Administration, 42: 507-522.

Provan, Keith G.; Fish, Amy; Sydow, Jörg. 2007. 'Interorganizational Networks at the Network Level: A Review of the Empirical Literature on Whole Networks'. Journal of Management, 33: 479-516.

Provan, Keith G.; Kenis, Patrick N. 2008. 'Modes of Network Governance: Structure, Management, and Effectiveness'. Journal of Public Administration Research and Theory, 18: 229-252.

Provan, Keith G.; Milward, H. Brinton. 1995. 'A Preliminary Theory of Interorganizational Network Effectiveness: A comparative study of four community mental health systems'. Administrative Science Quarterly, 40: 1-33.

Raab, J.; Lemaire, R.; Provan, K.G. (2012). 'The Configurational Approach in Organizational Network Research'. A: Fiss, P.; Marx, A.; Cambrè, B. (ed.) Configurational Theory and Methods in Organizational Research. Research in the Sociology of Organizations. En premsa.

Ragin, Charles C. 2000. Fuzzy-Set. Social Science. Chicago: The University of Chicago Press.

Ragin, Charles C. 2008. Redesigning Social Inquiry: Fuzzy Sets and Beyond. Chicago: University of Chicago Press.

Rihoux, Benoit; Ragin, Charles C. 2008. Configurational Comparative Methods: Qualitative Comparative Analysis (QCA) and Related Techniques. Los Angeles: Sage.

Turrini, Alex; Cristofoli, Daniela; Frosini, Francesca; Greta Nasi. 2009. 'Networking Literature about Determinants of Network Effectiveness'. Public Administration, 88: 528-550.