Aquest breu article contribueix a cobrir aquest buit de coneixement. Repassa breument la història intel·lectual de l’Administració pública a la Xina. Resumeix les conclusions dels estudis sobre l’Administració pública a la Xina continental publicats a les revistes en anglès (Kim et al., 2018; Kim et al., 2019), que complementa amb l’estudi d’unes quantes publicacions recents (p. ex., Chen, 2019; Lan, 2019; Liu, 2019; Zhang, 2019) de destacats estudiosos xinesos en aquesta àrea, de manera que aquesta contribució breu actualitza, tant per als acadèmics com per als professionals, les conclusions i les implicacions dels estudis sobre l’Administració pública a la Xina continental.

La rellevància d’estudiar l’Administració pública xinesa

La Xina és la segona economia més gran del món en PIB nominal, la primera economia productiva del planeta i la primera exportadora de béns a escala global (FMI, 2019). La Xina és la primera potencia comercial del món i acompleix un paper molt important en el comerç internacional. Igualment impressionant és el ràpid desenvolupament que ha fet el sector de l’Administració pública a la Xina. Així, alguns estudis comparatius significatius sobre l’Administració pública a escala global inclouen la República Popular de la Xina i en poden extreure conclusions importants. La visió comparativa de l’Administració pública és una dimensió inevitable per considerar de quina manera la globalització ha transformat els rols del govern (Holzer i Kasymova, 2012). En aquest sentit, Jreisat (2005) afirma que s’ha de considerar tant el context nacional com l’internacional a l’hora d’estudiar determinades reformes administratives.

La història intel·lectual de l’Administració pública a la Xina

La història de la civilització de la Xina se remunta a 5.000 anys enrere, en el període dels tres sobirans i dels cinc emperadors. En aquest sentit, la Xina és una de les civilitzacions més antigues del món que s’han mantingut amb el pas dels segles. Després que Qin Shi Huang va unificar el país l’any 221 aC, les dinasties successives de la història xinesa van anar desenvolupant contínuament uns sistemes burocràtics perquè l’emperador xinès pogués controlar un territori tan extens. La dinastia Qin (221-206 aC) va establir el primer sistema burocràtic xinès centralitzat i, d’aquesta manera, va crear la necessitat de dotar de personal la maquinària administrativa. La dinastia (581-618) va expandir aquest sistema Han, va adoptar un sistema d’Administració pública i el va aplicar de forma més sistemàtica com a mètode de reclutament oficial. L’essència d’aquest sistema d’Administració pública era reclutar “els millors i els més brillants” per al govern, en funció dels seus mèrits, acreditats amb les millors puntuacions obtingudes a les proves, més que per vincles de sang. 

L’antic sistema xinès d’Administració pública es va perpetuar al llarg de 1.300 anys, des que va sorgir l’any 605 durant la dinastia Sui fins que es va abolir l’any 1905, a l’última etapa de la dinastia Qing, abans que aquesta caigués el 1911 (Roberts, 1993). El Regne Unit va crear el seu propi sistema d’Administració pública a mitjan segle xix i els Estats Units en van implementar un de molt semblant a final de segle, basant-se en l’antic sistema xinès d’Administració pública.

L’any 2002, entre les persones reclutades per cursar el primer dels 24 programes MPA a la República Popular de la Xina, hi havia empleats públics i d’organitzacions no lucratives. Fins avui, 243 universitats han estat autoritzades a impartir programes MPA per al Govern xinès (National MPA Education Steering Committee, 2020). La ràpida expansió del programa MPA a la Xina reflecteix que hi ha una demanda urgent d’empleats públics amb talent per gestionar qüestions de govern cada vegada més complexes en una societat que s’està transformant molt ràpidament.

Conclusions dels estudis sobre Administració pública a la Xina continental

En un estudi recent (Kim et al., 2018), es resumeixen les conclusions dels estudis sobre Administració pública a la Xina continental publicades a journals en anglès. Els seus autors van analitzar 346 articles relacionats amb l’Administració pública xinesa apareguts a les 25 principals revistes especialitzades en Administració pública d’arreu del món que se publiquen en anglès, durant el període del 1996 al 2016. Aquestes conclusions són les següents:

• L’any 1996, només s’hi va publicar un article, mentre que el 2016 eren 43. Des del 2011, cada any s’han publicat almenys 20 articles relacionats amb la Xina. Aquest resultat assenyala un interès creixent en l’estudi de l’Administració pública xinesa.
• Pel que fa a la procedència dels seus autors: el 85 són dels Estats Units, 298 de la Xina continental, 127 de Hong Kong i 26 d’Austràlia. Aquests resultats indiquen que l’Administració pública xinesa s’ha convertit en un tema important i fascinant per a molts estudiosos de fora de la Xina.
• Amb relació als temes objecte d’estudi: 283 (81,8 %) se centraven en la Xina continental, mentre que els altres 63 (18,2 %) eren estudis comparatius. Una manera d’interpretar aquests resultats és que els acadèmics consideren interessant estudiar l’Administració pública xinesa en si perquè té repercussions significatives per als Estats Units i d’altres països.
• L’anàlisi dels temes de recerca mostra que 94 articles tracten de la teoria de l’organització, com ara la reforma administrativa, mentre que 47 parlen de finances i pressupostos, 46 de benestar social, 34 de polítiques públiques, 20 de gestió de l’acompliment i 19 del medi ambient. Els resultats també indiquen que els articles sobre l’Administració pública xinesa se centren principalment en les àrees tradicionals de la gestió pública.
• Aquest estudi també ha investigat els mètodes de recerca que han utilitzat els estudis sobre l’Administració pública xinesa. Uns 217 articles (62,7 %) utilitzaven mètodes qualitatius, mentre que 117 (33,8 %) van optar pels mètodes quantitatius. I només dotze estudis (3,5 %) van aplicar mètodes mixtos.

Implicacions per als acadèmics i per als professionals

La majoria dels estudis esmentats, publicats a les 25 principals revistes en llengua anglesa especialitzades en els afers públics, se centraven en la gestió de les organitzacions governamentals. Altres àrees (p. ex., la gestió de les organitzacions no lucratives) eren bastant ignorades o no eren objecte d’atenció suficient. Considerem que els camps següents requereixen més atenció acadèmica en el futur. La llista que proposem a continuació no és exhaustiva, però creiem que, com a mínim, aquests vuit camps serien fructífers per generar publicacions pertinents:

1. Gestió no lucrativa
2. Gestió de les emergències
3. Estudi comparatiu de l’Administració pública a escala global (inclosa la República Popular de la Xina)
4. Relacions intergovernamentals
5. Col·laboració publicoprivada (PPP)
6. Protecció del medi ambient
7. Canvi climàtic
8. Mesurament i millora de l’acompliment

Per exemple, quan una Administració es troba en una fase de transició del comunisme a l’economia de mercat, no tots els ciutadans estaran satisfets de la mateixa manera amb el tipus i la qualitat dels serveis públics que proporciona el govern. Els governs han de dependre cada vegada més del sector no lucratiu o dels ciutadans per coproduir serveis públics (Li, 2019). Per tant, és important entendre les implicacions del paper essencial de les organitzacions no lucratives en la satisfacció de les necessitats de la societat.

Conclusió i perspectives de futur

En aquest breu article, se subratlla la importància i la rellevància d’estudiar l’Administració pública xinesa. A mesura que la Xina va esdevenint un membre més important del veïnatge universal, cal fer més atenció a l’estudi de l’Administració pública xinesa. Si bé, d’una banda, moltes recerques se seguiran centrant a estudiar específicament l’Administració pública de la Xina, de l’altra és probable que apareguin també estudis comparatius entre la Xina i d’altres països.

Al seu estudi sobre l’Administració pública xinesa, Lan (2019) ha exposat una llista de temes de gran actualitat: algunes qüestions públiques sobre la gestió pública (teoria de l’administració pública), la reforma dels sistemes administratius d’aprovació, la reforma de les institucions públiques, la reforma dels sistemes d’assegurances de les pensions, la gestió de les emergències, les polítiques mèdiques i l’equiparació dels serveis públics, els afers comunitaris, el desenvolupament i els serveis comunitaris, la conflictivitat social (problemes de barri), la gestió de l’acompliment, la cooperació regional, la política territorial, la coordinació entre els àmbits urbà i rural, la reforma dels règims tributari i fiscal, la seguretat alimentària, la reforma pressupostària, les adquisicions públiques, l’ètica pública, els sistemes moderns de govern, el govern electrònic i les big data, etc. 

Altres estudiosos han indicat futures vies de desenvolupament de l’Administració pública a la Xina. Essent un camp acadèmic típicament interdisciplinari i d’aplicació global, l’Administració pública necessita disposar dels coneixements i els mètodes d’altres disciplines afins. La innovació i el desenvolupament dels estudis sobre l’Administració pública de la Xina han de seguir el mateix camí. Concretament, l’Administració pública xinesa ha d’introduir de manera proactiva els mètodes i els paradigmes de la recerca científica; ha d’integrar nous coneixements i noves tecnologies, i també nous mètodes procedents dels camps de la ciència cognitiva, la neuropsicologia, la teoria quàntica, la predicció, les tecnologies de la informació i la comunicació, la tecnologia intel·ligent i la virtual. Totes aquestes iniciatives contribuiran, sens dubte, a innovar en el desenvolupament de la disciplina de l’Administració pública xinesa (Chen, 2019). 

El debat sobre la dicotomia entre la política i l’Administració pública mai no és obsolet. L’Administració pública està molt relacionada o entrellaçada amb la política. I l’Administració pública xinesa no n’és l’excepció. Recentment, el professor Puqu Wang, degà de l’Institut Nacional per a la Governança de la Universitat de Pequín, va pronunciar una conferència magistral a la Universitat d’Oxford. Hi va explicar que la modernització de la sistema de govern de la nació sota la direcció centralitzada del Partit Comunista xinès ha donat un impuls reformista que ha propiciat la modernització del sistema de govern nacional amb característiques xineses arran del 18è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès (Liu, 2019). El discurs de Wang reflecteix l’èmfasi que han fet darrerament els màxims dirigents xinesos en els sistemes de govern nacionals i en la modernització de les capacitats de gestió.

Un gran interrogant relacionat amb l’Administració pública fa referència a quins han de ser els seus eixos prioritaris. La preocupació sobre el futur de la nació i sobre el destí de la humanitat i la resposta als reptes del nostre temps són les qüestions més urgents que afronta l’Administració pública. El canvi i la innovació són les úniques vies per resoldre els problemes que van sorgint. I la clau per al canvi i la innovació és transformar la revolució interna, és a dir, desenvolupar la nostra consciència. La revolució interna exigeix replantejar-nos quines són les relacions essencials més importants per al destí humà (Zhang, 2019). 

Min-Hyu Kim és professor adjunt de la School of Public Affairs de l’Arizona State University-Hainan, Haikou City, Hainan, Xina. Huafang Li és professor adjunt de la School of Public, Nonprofit and Health Administration de la Grand Valley State University, Grand Rapids, MI, Estats Units. Marc Holzer és professor distingit de l’Institute for Public Service de la Suffolk University, Boston, MA, Estats Units. Menghong Zhang és professor titular del programa Master of Public Administration de la Gannon University, Erie, PA, Estats Units.

Referències

Chen, Z. (2019): “Historic Mission of Public Administration Research”. Renmin Ribao, 25 de novembre del 2019. Data de accés: 28 de desembre del 2019.

Holzer, M.; Kasymova, J. (2012): “Restating the Relevance of Comparative Public Administration”. Public Administration Review, 72(1): 162-164. 

FMI (2019): World Economic Outlook Database. Data de accés: 8 de gener del 2020. https://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2019/02/weodata/index.aspx 

Jreisat, J. E. (2005): “Comparative Public Administration is Back in, Prudently”. Public Administration Review, 65(2): 231-242. 

Kim, M.; Li, H.; Holzer, M.; Zhang, M. (2018): “Public Administration Research in Mainland China: A Systematic Review of Chinese Public Administration in English Language Journals (1996-2016)”. International Journal of Public Administration. https://doi.org/10.1080/01900692.2018.1506936

Kim, M.-H.; Li, H.; Holzer, M.; Zhang, M. (2019): “Public Administration Research in Mainland China”. A: Farazmand, A. (ed.), Global Encyclopaedia of Public Administration, Public Policy, and Governance. Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-31816-5_3717-1

Lan, Z. (2019): “Public Management”. Data de accés: 27 de desembre del 2019. https://mp.weixin.qq.com/s/4iT74xmbatGxITWU68PO_g 

Li, H. (2019): “Communication for coproduction: A systematic review and research agenda”. Journal of Chinese Governance. https://doi.org/10.1080/23812346.2019.1695711

Liu, S. (2019): “Dean of National Institute of Governance Wang Puqu was invited to speak at Oxford University”, 13 de novembre del 2019. Data de accés: 24 de desembre del 2019. https://mp.weixin.qq.com/s/TN_VwrYxMSdsrSY8zGd5gw 

National MPA Education Steering Committee (2020): “Universities and Colleges”. Data de accés: 14 de gener del 2020. http://www.mpa.org.cn/school-list 

Roberts, J. M. (1993): A Short History of the World: Oxford University Press.

Zhang, C. (2019): “The Transformation of Consciousness and the Internal Revolution -- a Dialogue on the Big Issues of Public Administration in Our Time”. Data de accés: 25 de desembre del 2019. https://mp.weixin.qq.com/s/ck7gYnhtjIEL4BnWtnOaTg 

Zhang, M. (2006): “Administration Reforms in China: Globalization or Localization?” A: Farazmand, A.; Pinkowski, J. (eds.), Handbook of Globalization, Governance, and Public Administration, p. 553-584. Marcel Dekker.