Malgrat la gran avidesa de dades que té el sector públic, l’ús efectiu de l’analítica de les big data per part de les organitzacions governamentals continua essent relativament limitat. Com expliquem en un estudi recent que hem publicat al Government Information Quarterly [1], creiem que el motiu de posposar la decisió d’invertir en big data i d’introduir la seva analítica al sector públic és sovint només la incertesa… sobre què són realment les big data, què esperar d’aquest fenomen, quines capacitats es requereixen a l’organització per gestionar-les i fer-ne ús i, cosa més important, quina utilitat i quines conseqüències tenen per a la gestió i per a la governança públiques. 

S’han fet molts intents de definir la naturalesa i l’abast de les big data, però els gestors públics semblen que tenen opinions, expectatives, conjectures i concepcions divergents sobre el tema. Però, per què preocupar-se del que pensin els gestors públics?, ens podríem preguntar. 

La implementació de l’analítica de les big data a les administracions públiques no sempre és una qüestió de viabilitat tecnològica, sinó d’acceptació i de voluntat. És essencial conèixer i entendre els “marcs tecnològics” que els gestors públics elaboren per interpretar i entendre el concepte de big data i aconseguir una implementació àmplia i fluida del govern digital, que no tan sols inclogui les big data. Conèixer els factors que poden promoure o inhibir la seva aplicació, així com preveure el valor que pot aportar l’analítica de les big data, constitueix un avantatge tàctic essencial tant abans, com durant i després de la implementació d’aquesta tecnologia. Unes expectatives inicials massa altes o més aviat baixes sobre el seu potencial real poden influir en els “interessos comuns”, en funció de si aquesta analítica és percebuda en general com un instrument útil o no per a l’Administració pública.

Així doncs, durant dècades, els investigadors han procurat cercar i desenvolupar instruments per copsar la cognició sobre la gestió [2] [3]. En la literatura científica, s’han emprat molts termes per descriure les estructures cognitives dels gestors, entre ells el “marc de referència” (frame of reference), les “percepcions directives” (managerial perceptions), “els sistemes interpretatius” (interpretive schemes), les “estructures de pensament directiu” (managerial thought structures), les “lents de gestió” (managerial lenses) o les “representacions subjectives dels gestors” (managers’ subjective representations) [4]. En el nostre estudi, quan parlem de marcs tecnològics, ens referim, doncs, a les conjectures, els coneixements i les expectatives dels gestors sobre els impactes culturals i ètics, tant a escala individual com de l’organització, que es deriven de la introducció i l’ús de les big data. 

Les nostres conclusions avalen l’argument acadèmic que hi ha nou diferents marcs tecnològics sobre les big data al sector públic. A més dels diferents nivells d’entusiasme o d’escepticisme tecnològic, un factor clau de diferenciació que hem observat és el grau en què els gestors públics se centren en els impactes interns o socials de l’analítica de les big data. Curiosament, el nostre estudi mostra que un marc tecnològic no es deriva necessàriament d’una sèrie de característiques demogràfiques compartides, sinó que més aviat evoluciona en funció de la variabilitat de demandes, necessitats i condicions de l’entorn a què està exposat el gestor públic. 

Val a dir que els diferents marcs que els directius desenvolupen al llarg del temps per comprendre i abordar la qüestió de les big data no són coherents, ni de bon tros. Hi hem observat moltes inconsistències que, si no s’acaben articulant o legitimant, poden provocar, sense voler i sense saber-ho, actuacions contradictòries per part dels gestors públics, o iniciatives governamentals o projectes de digitalització descoordinats. A més, les inconsistències plantegen el repte de definir els estàndards organitzatius i tècnics, i fan difícil establir una visió, una estratègia o un mapa de ruta per al futur que siguin compartits. En el cas pitjor, les visions i les opinions divergents, si no s’aborden, poden arribar a bloquejar l’Administració i impedir-li explotar noves possibilitats tecnològiques.

Per acabar, els marcs tecnològics identificats poden servir com a punt de partida per analitzar si s’accepta o es rebutja aquest nou ús més extens i integrador de les big data… Dit d’una altra manera: Tenim a la nostra organització més persones que senten pànic davant de l’anàlisi i la reconversió de les dades oficials o, per contra, ho veuen com la panacea per resoldre la majoria dels mals de l’organització?

Tobias Mettler és professor de la Unitat de Recerca de Gestió de la Informació del Institut de hautes études en administration publique (IDHEAP) de la Swiss Graduate School of Public Administration de la Universitat de Lausana. Ali A. Guenduez és professor adjunt de Govern Digital del Leiter Smart Government Lab de l’Institute for Systemic Management and Public Governance de la Universität St. Gallen. Kuno Schedler és vicerector i professor ordinari d’Administració d’Empreses, dedicat especialment a la gestió pública, de l’Institute for Systemic Management and Public Governance de la Universität St. Gallen.

Referències

[1] Guenduez, A. A.; Mettler, T.; Schedler, K. (2020): “Technological Frames in Public Administration: What Do Public Managers Think of Big Data?” Government Information Quarterly, 37(1): 101406.

[2] Walsh, J. P. (1995): “Managerial and Organizational Cognition: Notes from a Trip Down Memory Lane”. Organization Science, 6(3): 280-321.

[3] Narayanan, V. K.; Zane, L. J.; Kemmerer, B. (2011): “The Cognitive Perspective in Strategy: An Integrative Review”. Journal of Management, 37(1): 305-351.

[4] Nadkarni, S.; Barr, P. S. (2008): “Environmental Context, Managerial Cognition, and Strategic Action: An Integrated View”. Strategic Management Journal, 29(13): 1395-1427.