El futur de la competitivitat europea radica en la innovació tecnològica autònoma. El professor Mario Draghi ho ha deixat ben clar al seu informe: només el lideratge tecnològic pot garantir que els valors comuns i els estàndards ètics europeus s’integrin per defecte en les noves tecnologies que configuraran les nostres societats. Concretament, l’Informe Draghi assenyala la importància crítica d’invertir en tecnologies innovadores per tal d’impulsar “les futures onades d’innovació digital”.

Aquesta aspiració ja era intrínseca de la Comissió Europea, que va presentar una estratègia [1] sobre la Web 4.0 i els Mons Virtuals l’any 2023, que perseguia el mateix objectiu: establir les bases per a la propera transició tecnològica de la qual formen part els mons virtuals, més enllà de l’enrenou suscitat pels metaversos. De fet, aquesta estratègia ha promogut la innovació amb l’ús més estès dels mons virtuals a diversos ecosistemes industrials i socials. Europa té tots els ingredients necessaris per fer-ho: actors destacats en tecnologies bàsiques dels mons virtuals, com la IA, les tecnologies de la realitat ampliada (com la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta) o l’òptica, empreses de categoria mundial, pimes i start-ups innovadores d’alt nivell. Tanmateix, la indústria de la UE està fragmentada i no té la capacitat inversora dels grans actors no europeus.

Aquesta és la raó per la qual la Comissió ha desenvolupat una ambiciosa estratègia integral, centrada en 4 elements facilitadors per promoure la innovació d’avantguarda, incloent-hi els serveis públics com a facilitadors i receptors d’innovació.

Els 4 pilars

El primer pilar pretén empoderar les persones i reforçar les capacitats treballant amb els estats membres per tal de fixar una cartera de talent. També dona suport al desenvolupament de competències per crear un pool d’especialistes en els mons virtuals. Al mateix temps, s’ofereixen activitats de sensibilització –inclosa una sèrie d’eines sobre els mons virtuals– al públic com a guia orientativa.

El segon pilar preveu formes per donar suport a les empreses europees. Els mons virtuals portaran nous models de negocis, productes i serveis innovadors i millores en l’eficiència, de moltes formes. El progrés significatiu de la IA –una de les principals tecnologies dels mons virtuals– també impulsarà nous avenços, com uns entorns virtuals més intel·ligents i receptius. Aquesta és la raó per la qual Europa aspira a convertir-se en un líder global en la creació i la utilització dels mons virtuals. Amb aquesta finalitat, la Comissió Europea està donant suport a l’aparició d’un ecosistema industrial intersectorial internacional, que inclogui el desenvolupament d’un mapa de ruta industrial i tecnològic per als mons virtuals.

El tercer pilar tracta d’obertura, interoperabilitat i inclusivitat. L’estratègia insisteix en la necessitat d’un procés de governança global multilateral global de la Web 4.0 i de més suport als codis oberts. L’objectiu és evitar el risc de domini per part de les grans empreses i garantir que els mons virtuals són fàcilment accessibles per a tothom, independentment dels coneixements tècnics o de la situació financera de cadascú.

L’últim pilar de l’estratègia fa referència al govern i als compromisos de la Comissió Europea per promoure la implementació de mons virtuals en el sector públic, per tal de maximitzar els beneficis de les tecnologies immersives en la prestació del servei públic.

L’impacte dels mons virtuals en el sector públic

Un dels àmbits dels serveis públics que es beneficiaran més del desenvolupament futur dels mons virtuals és la sanitat. Els mons virtuals ofereixen moltes oportunitats per al sistema sanitari. Per exemple, un ús més ampli de la telemedicina i de les consultes a distància pot millorar l’accés als serveis sanitaris en zones remotes o marginades. L’ús creixent dels bessons digitals –la representació d’estructures en 3D, com els teixits o els òrgans– ja fa que els procediments mèdics siguin més efectius i facilita la formació mèdica. Juntament amb els sistemes d’IA, aquests bessons digitals es poden fer servir també per fer prediccions més precises (p. ex., sobre el creixement d’un tumor) a fi d’adaptar-ne el tractament oportunament.

En aquest context, val la pena esmentar també la Iniciativa europea de bessons humans virtuals, finançada per la UE [2], que vol treure profit de les capacitats avançades de la supercomputació, la IA i les tecnologies immersives per desenvolupar, executar i simular millor la propera generació de models de bessons humans virtuals, incentivant la innovació en la salut i l’assistència sanitària.

La gestió urbanística és un altre àmbit que probablement també millorarà: els mons virtuals poden ajudar a promoure un urbanisme digitalitzat i intel·ligent. Desenvolupant models i simulacions interactius en 3D, els urbanistes poden oferir als ciutadans una millor comprensió de la situació i implicar-los en projectes futurs: així, els ciutadans poden visualitzar millor els canvis en el seu entorn i reaccionar-hi abans que s’executin. Aquest enfocament fomenta la presa de decisions col·laborativa i augmenta la participació de la comunitat.

Un bon exemple d’aprofitament de la tecnologia dels mons virtuals per a la gestió urbanística és Citiverse [3], una iniciativa europea que connecta les ciutats de tota la UE en un ecosistema digital dinàmic. Explotant el poder de les dades, els bessons digitals, la intel·ligència artificial i la realitat augmentada/virtual (RA/RV), Citiverse empodera les ciutats per codesenvolupar, compartir i reutilitzar tecnologies avançades per millorar la vida a les ciutats i la sostenibilitat de les comunitats locals.

En el sector de l’educació i de les competències, les tecnologies dels mons virtuals es comencen a desplegar per oferir una experiència personalitzada, atractiva i ajustable, també en el model d’aprenentatge a distància. Els assistents virtuals i els avatars poden ajudar els estudiants a preparar els exàmens d’una manera més interactiva, mentre que les aules virtuals ofereixen un lloc segur per dur a terme experiments científics o practicar les habilitats lingüístiques. En el camp de la formació professional, els entorns immersius ofereixen la possibilitat de reduir costos i millorar la seguretat quan s’utilitzen per simular situacions de la vida real en activitats d’alt risc (p. ex., el manteniment o el pilotatge d’avions).

En la gestió de crisis i de desastres, els mons virtuals poden facilitar la formació i ajudar a mantenir la capacitat de resposta. Els primers intervinents poden prendre part en simulacions realistes de desastres o emergències naturals de gran escala, per millorar les seves capacitats i el grau de preparació sense incórrer en els riscos que es deriven dels exercicis reals. Això pot portar a intervenir d’una manera més efectiva en les situacions reals, protegir vides i estalviar recursos.

Finalment, els mons virtuals poden ajudar també a millorar el compromís cívic i reduir la burocràcia. L’ús de les tecnologies dels mons virtuals en la provisió dels serveis públics pot facilitar als ciutadans la interacció amb els representants del govern. Les oficines virtuals ofereixen un accés més directe als funcionaris, la qual cosa contribueix a reduir la càrrega burocràtica i a millorar els procediments. Les primeres experiències d’ús de les tecnologies immersives en entorns de govern han mostrat uns resultats prometedors en termes d’una major participació ciutadana, especialment en l’àmbit local, i han millorat l’eficiència global de la prestació del servei públic.

I si un servei públic millorat i optimitzat digitalment suposa un benefici important en relació amb els mons virtuals, el seu impacte està cridat a transformar tota l’economia i tota la nostra societat. Per tant, els responsables polítics tenen la responsabilitat i el deure d’ajudar a aquesta transició de manera proactiva. En aquestes primeres fases de desenvolupament dels mons virtuals, cal atendre especialment els tres elements essencials que faciliten la innovació digital: les infraestructures, el marc jurídic de suport i les competències necessàries.

Recomanacions de política pública

• Invertir en infraestructures i en recerca. La manca de disponibilitat d’internet d’alta velocitat, els auriculars aparatosos i els continguts poc atractius són alguns dels obstacles que frenen el desenvolupament dels mons virtuals. Els responsables polítics han de garantir una inversió suficient en infraestructures que permeti la transferència de grans conjunts de dades i el seu processament amb baixa latència. A més, han de finançar la recerca que ajudi a millorar la qualitat i l’assequibilitat dels components de hardware i de software.

• Garantir la confiança en els mons virtuals. Només les tecnologies fiables i segures tindran una àmplia acceptació social. Els responsables polítics han de garantir la vigència d’un marc regulador sòlid per protegir els ciutadans, com a consumidors de serveis dels mons virtuals i com a subjectes de dades que són recollides i processades. Per moure’s amb seguretat en els entorns dels mons virtuals, també caldrà una identificació digital fiable. A la UE, es garantirà amb la Cartera Europea d’Identitat Digital, una iniciativa clau per millorar la confiança de les empreses i dels ciutadans.

• Millorar les competències digitals. Per poder desenvolupar, adoptar i utilitzar àmpliament les tecnologies immersives en els sectors privat i públic, és essencial que la força laboral disposi de les competències necessàries –això significa modernitzar els currículums educatius i millorar les oportunitats de reciclatge. Els responsables polítics han d’ajudar a educar els ciutadans informant-los dels beneficis i dels riscos associats als mons virtuals –les iniciatives d’alfabetització digital s’han d’adreçar especialment als grups més vulnerables (infants, persones grans o amb necessitats especials).

Implicacions per als professionals del sector públic

A mesura que els escenaris dels mons virtuals van evolucionant, els esforços conjunts dels governs, les empreses i els ciutadans seran essencials per configurar un futur en què la tecnologia estigui al servei del bé comú. Per als professionals del sector públic, això té una sèrie d’implicacions.

• La importància de la col·laboració intersectorial. El sector públic es troba en una corba empinada d’aprenentatge. Mentre adquireix l’expertesa necessària, nodrint la col·laboració entre els organismes públics, el món acadèmic i el sector industrial, serà essencial codesenvolupar solucions innovadores adaptades a les necessitats del sector públic. Això es pot traduir en tallers, fòrums o taules rodones en què experts, responsables polítics i executius puguin compartir les seves recerques i idees pràctiques.

• Una oportunitat d’aprenentatge i experimentació controlats. Un mecanisme a través del qual els professionals del sector públic poden obtenir uns coneixements valuosos de les implicacions pràctiques del desenvolupament dels mons virtuals és l’anomenat “banc de proves controlat” (regulatory sandbox), que permet a les empreses innovadores provar de manera segura les tecnologies immersives sota la direcció de les autoritats competents. Els camps de proves fomenten el diàleg entre els reguladors i els innovadors, augmenten els coneixements dels innovadors i faciliten el compliment dels marcs reguladors, i promouen l’aprenentatge controlat dels reguladors i els innovadors.

• Ús de fons públics per escalar els casos d’ús més efectius. El sector públic pot acomplir el paper d’accelerador de la innovació donant suport a programes pilot de petita escala i gran impacte en qualsevol dels àmbits d’alt potencial indicats més amunt (p. ex., la formació per respondre a emergències, l’educació immersiva, la gestió urbanística). Les beques a la recerca o la contractació també poden actuar de trampolí per a les start-ups tecnològiques més innovadores. Després de valorar totes les propostes, la més reeixida de desplegament de mons virtuals es podrà escalar a diverses àrees del servei públic.

Conclusió

El desenvolupament dels mons virtuals, junt amb l’avanç cap a la Web 4.0, té un potencial immens per al progrés social i econòmic. Un dels principals beneficis associats a l’evolució de les tecnologies immersives és que milloren els serveis públics a tot Europa. Adoptant un rol proactiu, la Unió Europea té l’oportunitat d’erigir-se en una força líder en els mercats emergents, vinculada als nous entorns virtuals. Perquè això passi, és essencial comptar amb un servei públic modern i tecnològic, preparat per defensar els valors i els drets fonamentals de la UE, disposat a arribar a la comunitat empresarial i decidit a garantir l’empoderament i la protecció dels ciutadans.

Roberto Viola és director general de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies de la Comissió Europea.

[1] https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/eu-initiative-virtual-worlds-head-start-next-technological-transition

[2] https://www.virtualhumantwins.eu/

[3] https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/factpages/citiverse