La Unió Europea (UE) es troba avui en una cruïlla certament difícil: algunes de les economies més desenvolupades i de més grandària de la UE, en particular la francesa i l'alemanya, semblen atrapades en una situació d'incapacitat per superar els baixos ritmes de creixement i les persistents taxes de desocupació. La UE s'ha vist relegada a una posició en què predomina una certa sensació d'inferioritat quant a l'assoliment de persistents bons resultats macroeconòmics, enfront del creixement d'altres economies molt més dinàmiques del planeta, com la dels Estats Units d'Amèrica i bona part de les localitzades al sud-est asiàtic.

Com és ben sabut, la UE, des de l'1 de maig passat, ha d'afrontar el conjunt de reptes que comportarà la gran ampliació a l'est, amb l'ingrés de deu nous països membres del centre i de l'est d'Europa. Tot això succeeix en un entorn exterior en què la globalització i el ràpid canvi tecnològic, d'una banda, i una dinàmica demogràfica interna realment poc favorable, de l'altra, exerciran una pressió important sobre el característic model econòmic i social europeu, que sens dubte es vol preservar.

L'obertura de la Unió cap a l'est d'Europa tindrà, sens dubte, un impacte important en el món dels negocis, i també en el conjunt dels mecanismes polítics, econòmics i institucionals de la UE. El procés d'integració de deu nous estats membres dels països de l'Europa central i de l'est ampliarà el mercat únic i crearà unes perspectives certament més favorables, tant als països que formen la UE actual com en les economies dels nous països membres de l'est d'Europa. La creació d'un mercat únic europeu més ampli, amb prop de 480 milions de consumidors -enfront dels 375 milions que avui el formen-, permetrà una millor assignació dels recursos econòmics i el desenvolupament d'importants economies d'escala.

L'ampliació permetrà estendre arreu del continent el conjunt d'estàndards i pràctiques de bon govern que regeixen en l'actualitat en els països més desenvolupats que integren la UE, amb els efectes positius consegüents en moltes àrees de l'economia i de la societat dels països afectats. Aquests estàndards i bones pràctiques administratives inclouen, entre d'altres, millors sistemes d'organització administrativa i de funcionament dels sistemes judicials, i també el compliment de normes més exigents en matèria de medi ambient i de qualitat o seguretat dels aliments.

La preparació necessària per aconseguir una integració adequada obligarà a inversions realment massives en els diferents països candidats a l'adhesió, tant pel que fa a les infraestructures públiques (aigua, energia, residus, transports i xarxes de comunicació) com a les que tenen a veure amb l'activitat productiva de les empreses.

El costat esperançador de l'ampliació per al món empresarial cal buscar-lo en l'accés a mercats més amplis, amb un millor clima de regulacions i un entorn de més estabilitat política i macroeconòmica, a la qual cosa cal afegir un cert nombre d'oportunitats comercials provinents del mateix procés de l'ingrés a la UE. En el costat de la desesperança per al món empresarial, en canvi, se situarien, principalment, els aspectes relacionats amb l'escassa capacitat d'administració efectiva de les lleis de la UE per part dels governs dels nous països membres, una amenaça que podria entorpir seriosament tant la integritat com el bon funcionament efectiu del mercat únic.

La Comissió Europea està invertint importants sumes de diners per oferir un suport administratiu adequat que faci possible una integració apta dels deu nous països membres, si més no a mitjà termini. En aquest sentit, ha desenvolupat ja nombrosos programes de formació i d'intercanvi d'experiències amb el propòsit d'emparar els importants esforços que el conjunt de països del centre i de l'est d'Europa hauran de dur a terme en aquest camp.

L'entusiasme inicial per la tornada a Europa dels països del centre i de l'est que van pertànyer, de manera forçada, al bloc dependent de l'antiga Unió Soviètica s'ha anat transformant, gradualment, en una sensació creixent d'ansietat sobre els efectes potencialment perversos de l'ampliació. Això resulta visible sobretot en l'àmbit de l'assignació de fons pressupostaris per a les ajudes agrícoles i regionals, que l'ampliació imminent pot obligar a reduir per a una gran part dels actuals països membres de la UE-15 i les seves regions més pobres.

En aquest sentit, atesa la important descentralització de la presa de les decisions sobre despesa pública existent a països com ara Espanya, el risc d'una reducció de les ajudes europees a les regions emmarcades en l'objectiu 1 és important, igual que els seus possibles efectes sobre la suficiència financera d'algunes de les comunitats autònomes. Les conseqüències de l'ampliació de la UE sobre la trajectòria futura de les regions mediterrànies més pobres es manifestaran, així mateix, en alguns aspectes clau per al seu desenvolupament econòmic.

Per això, segurament, hi ha una pressió política creixent que tracta de forçar, per al conjunt dels nous països membres, l'establiment de períodes d'accés més llargs (o de retards) als principals fons i polítiques d'ajuda en matèria regional i agrícola (no arribar a disposar del 4 % del seu PIB fins a l'horitzó de l'any 2006), una pressió que, pel que sembla, vindria alimentada per la forta preocupació dels governs davant de les eventuals conseqüències pressupostàries directes i indirectes derivades d'una pressió creixent de finançament enfront d'uns recursos limitats.

Convé tenir molt present que la inversió en capital públic i el suport a la reforma dels sistemes educatius i a la modernització de les administracions públiques dels nous països són del tot indispensables, i que constitueixen l'únic camí pel qual aquest conjunt de països pot esperar rebre l'impuls necessari que els ha de permetre accelerar la seva integració i el seu procés de convergència real cap al nivell mitjà de la renda per habitant de la UE. Tractar de posposar de manera sistemàtica l'accés d'aquests països a la plena disponibilitat dels fons estructurals que necessiten pot acabar sent una mesura clarament contraproduent, en la mesura que no permetria guanyar el temps necessari per poder col·locar les economies d'aquests països en una situació real de modernització i de desenvolupament que faciliti la seva plena integració en el conjunt de la nova UE.

Del que es tracta, en definitiva, és que Europa s'ajusti de nou al que van ser en el passat les seves fronteres històriques i culturals més estables, i que sigui capaç, alhora, d'explotar els beneficis econòmics que li proporcionarà a mitjà termini la constitució efectiva d'un gran mercat únic de 500 milions d'habitants. Els riscos que afrontem en aquest gran projecte d'ampliació són, sens dubte, elevats. El que cal fer és tractar de començar a aplicar les mesures per minimitzar-los, mesures entre les quals figuren algunes de les importants reformes, tant en l'àmbit polític (cimera de Maastricht) com econòmic (acords de Lisboa) que la mateixa UE té plantejades des de fa algun temps.

Les oportunitats i els beneficis que poden arribar a obtenir-se a mitjà termini són, sens dubte, molt elevats. Tanmateix, les conseqüències d'un fracàs serien realment importants, sobretot a mitjà i llarg termini, per al mateix procés de construcció europea.

BIBLIOGRAFIA

AA. VV. (2002). ¿Who¿s Afraid of the Big Enlargement? Economic and Social Implications of the EU Prospective Eastern Expansion¿. A: CEPR Policy, paper núm. 7, juny de 2002.

Alesina, Alberto; Perotti, Roberto (2004). ¿The European Union: A Politically Incorrect View¿. A: NBER Working Paper Series, 10342, març de 2004.

Blanchard, Oliver (2004). ¿The Economic Future of Europe¿. A: Working Paper Series, Massachusetts Institute of Technology, Department of Economics, 4 de febrer de 2004.

Buck, Tobias; Dombey, Daniel (2004). ¿Missed targets: Why has the European Union failed in its efforts to match the economic strides of the US?¿. A: Financial Times (Comment and Analysis), 25 de març de 2004.

Martín, Carmela; Turrión, Jaime (2003). ¿El impacto de la ampliación de la UE en el comercio y en los flujos migratorios y de inversión directa de España¿ (document de treball). Madrid: Academia Europea de Ciencias y Artes, Delegación Española.

Munchau, Wolfgang (2004). ¿Ground: Why Germany¿s once soaring economy is failing to take off¿. A: Financial Times (Comment and Analysis), 1 d'abril de 2004.

Munchau, Wolfgang (2004). ¿Why the Lisbon process is very much alive¿. A: Financial Times (Comment and Analysis), 1 d'abril de 2004.

Viñals, José (2003). ¿La economía europea en la encrucijada¿, III Conferencia Anual sobre Política Económica, Empresa y Sociedad. Madrid: Círculo de Empresarios, novembre de 2003.

Zubiri, Ignacio (2004). ¿Los retos presupuestarios de la ampliación de la Unión Europea¿ (document de treball). Madrid: Academia Europea de Ciencias y Artes, Delegación Española, 2003.