Tenint en compte que cal considerar cada vegada més els interessos d’un gran nombre de stakeholders interns i externs, les institucions educatives superiors s’han vist obligades a canviar els seus models de gestió participativa tradicionals per uns altres de gestió més executiva, més relacionats amb l’economia, l’eficiència i l’efectivitat, augmentant l’interès per la transferència de pràctiques de gestió del sector privat al sector públic.

En aquest context, algunes universitats s’han començat a replantejar les seves formes tradicionals de governança i gestió. A més, la preocupació creixent per implementar mecanismes efectius de coordinació i control han portat a introduir sistemes de mesurament i gestió de l’acompliment en algunes d’aquestes institucions.

Sens dubte, perquè un sistema de mesurament i gestió de l’acompliment funcioni adequadament, hi ha d’haver una relació entre mesurar, informar i gestionar, és a dir, el sistema ha de facilitar informació sobre les qüestions adequades i crear mecanismes per a la intervenció i l’aprenentatge. Tanmateix, en el sector públic, com suggereix un estudi de Hood (2006), sembla que hi ha més preocupació per disposar de mesures i informes d’acompliment que per la necessitat d’utilitzar les dades per millorar els serveis. Aquests resultats han augmentat l’interès per veure si passava el mateix a les universitats i quins òrgans de presa de decisions poden haver influït en la manera com es mesura l’acompliment i l’ús que es fa de les dades recopilades. És per això que s’ha decidit analitzar la influència que les estructures de governança –enteses com la manera en què les universitats divideixen i integren la responsabilitat i l’autoritat– exerceixen sobre els sistemes de mesurament i gestió de l’acompliment, en un context en què és important concebre formes d’integrar la informació sobre l’acompliment en la presa de decisions de forma efectiva, per tal d’assolir un èxit organitzacional més gran.

Per tal d’analitzar la relació entre les estructures de governança i els sistemes de mesurament i gestió de l’acompliment a les universitats, el marc que s’ha utilitzat en aquesta recerca integra, d’una banda, la bibliografia sobre els sistemes de gestió de l’acompliment, i, de l’altra, la bibliografia sobre la governança i les estructures de gestió. El mesurament de l’acompliment, els seus informes i gestió es presenten mitjançant una visió de sistemes (Bouckaert i Halligan, 2008), que introdueix alguns elements genèrics de bones pràctiques, relatius a la recopilació i a l’ús de la informació sobre l’acompliment. La governança i les estructures de gestió s’analitzen mitjançant un nou marc conceptual que incorpora mecanismes de coordinació interns i externs. Els mecanismes de coordinació externs inclouen el mercat i l’estat, i els mecanismes interns comprenen els constituents dels òrgans de govern de cada universitat.

Atès que no tots els països han implementat les reformes de la mateixa manera, s’ha decidit dur a terme un estudi comparatiu entre dos sistemes educatius superiors que, sens dubte, han seguit camins distints: el portuguès i el britànic. De fet, mentre que el Regne Unit ha implementat reformes profundes en el sector públic, primer durant el mandat de Thatcher, a la dècada dels vuitanta, i més recentment durant el “tercer camí” de Blair, el Govern portuguès tot just ha començat a preparar una profunda reestructuració del sector educatiu superior.

Les diferents etapes de reforma en què es troben els sistemes educatius superiors britànic i portuguès sembla que han portat a importants diferències en les estructures de governança de les institucions educatives superiors de cada país. I, com ja s’ha argumentat anteriorment, aquestes diferències afectaran sens dubte la manera de mesurar i gestionar l’acompliment en aquestes institucions. La recerca s’ha dividit en dues etapes. La primera ha consistit en una anàlisi documental dels dos sistemes educatius superiors. Els documents analitzats han estat la legislació nacional, documentació sobre les polítiques, informes externs relatius a l’avaluació dels sistemes educatius superiors d’ambdós països, documents organitzacionals i estadístiques oficials. A la segona etapa, s’analitzaran a fons dos casos: la Universitade de Aveiro (Portugal) i la University of Warwick (Regne Unit). En aquest sentit, se’n recopilaran dades quantitatives i qualitatives. Els mètodes que s’utilitzaran per reunir la informació seran entrevistes semiestructurades a actors clau (rectors, vicerectors, administradors, presidents dels òrgans de govern, directors de departament), i una enquesta a tots els membres dels òrgans de govern de cada institució.

Acabada la primera etapa de la recerca, sembla clar que mentre que les universitats britàniques han implementat sistemes de mesurament de l’acompliment des de la dècada dels vuitanta, les universitats portugueses estan començant a fer-ho tot just ara.

Les anàlisis de les estructures de governança d’ambdós sistemes han mostrat que sembla que hi ha diferències considerables en les tradicions de presa de decisions en l’educació superior d’ambdós països, amb diferents graus d’autoritat entre l’estat i la institució, en què les universitats portugueses són més dependents de l’estat que les britàniques.

També hi ha la percepció que el lideratge de les universitats portugueses és més feble que el de les britàniques, cosa que es podria atribuir, en gran mesura, al mètode de selecció del rector (elecció en comptes de nomenament, com al Regne Unit). A més, en el cas de les portugueses, s’observa una falta de membres externs en la majoria dels òrgans de govern actuals, cosa que sembla que complica el procés de presa de decisions.

Totes aquestes característiques dels sistemes educatius superiors portuguès i britànic sembla que reforcen la nostra idea que les estructures de governança poden influir en els sistemes de mesurament i gestió de l’acompliment.

En acabar la segona etapa de la recerca, serà possible entendre millor de quins mecanismes interns disposen les universitats per millorar l’acompliment, com fer-ho i qui influeix en aquest procés.

Referències

Bouckaert, G.; Halligan, J. (2008). Managing Performance: International Comparisons, Nova

York, Routledge.

Hood, C. (2006). “Gaming in the Targetworld: The Targets Approach to Managing British Public

Services”. Public Administration Review, 66, p. 515-521.