A continuació, oferim una visió general de les reflexions que es van exposar en aquest panel, tant per part dels panelistes com en el debat subsegüent amb el públic. Si bé hi ha algunes àrees en què hi ha acord o punts de coincidència, també hi ha nombroses àrees de divergència. Aquesta visió general és la nostra interpretació dels missatges que “ens en vam endur” del debat. De cap manera no ens volem atribuir el mèrit d’aquestes reflexions, i tampoc no colem donar a entendre que tots els panelistes (i les persones del públic que hi van intervenir) estarien d’acord amb la nostra sinopsi. Esperem que aquest article pugui fomentar més debat i una reflexió seriosa sobre aquest tema tan important.

El rol de la teoria en els nostres estudis

El rol de la teoria és simplement guiar-nos en nuestros esfuerzos investigadores. Debería ayudarnos a configurar nuestra interpretación de los datos empíricos, así como a formularnos preguntas importantes. Lamentablemente, existe un amplio consenso de que la gestión pública carece de una buena teoría. Si una buena teoría es aquella que describe y explica las relaciones entre los fenómenos de interés de formas que pueden llevar a su verificación, que guía las decisiones o las acciones e inspira la búsqueda de una mayor comprensión, la investigación en gestión pública con frecuencia es demasiado difusa, no cumulativa e inadecuadamente fundamentada. Eso parece que es debido a distintos factores.

En primer lugar, nuestro campo está impregnado de metáforas y descripciones. Si bien estas herramientas son necesarias en las primeras etapas de la ciencia, nuestro campo ha madurado hasta un punto en que ello ya no es necesario. Se hace un uso excesivo de las metáforas, que no nos dejan ver las asunciones que estas contienen y nos hacen inconscientes de nuestros propios sesgos metodológicos, conceptuales y de valor. Per superar aquests punts febles, hem de qüestionar les creences comunament acceptades i anar més enllà de la descripció normativa per identificar clarament variables i relacions que siguin no tan sols significatives sinó també demostrables.

En segon lloc, en el nostre camp hi ha importadors de teoria més que desenvolupadors o exportadors. Usualment, hem recorregut a antigues teories de les ciències socials, elaborades en altres camps acadèmics, per explicar els fenòmens d’interès de la gestió pública. Si bé aquest pot ser un bon punt de partida, necessitem importar teories més contemporànies o concepcions teòriques d’altres camps i examinar críticament en quin grau s’ajusten o bé si encaixen en el nostre context o no. Com ha assenyalat Perry, necessitem “examinar la peculiaritat, la importància i l’impacte dels valors, les institucions, les regles i els entorns de l’empresa pública”. A més d’identificar les teories que ens poden ajudar a entendre millor i a millorar el govern, com a estudiosos hauríem d’utilitzar les característiques de les organitzacions públiques en els diversos països, regions i tipus de règims per provar fins a quin punt aquestes teories són generalitzables i identificar en quines condicions es poden aplicar i si són incompletes o no. Aquesta tasca ajudaria a consolidar el camp de la gestió pública com un camp que alhora importa i exporta teoria.

El rol de l’empirisme respecte de la teoria

La teoria és un element important per al treball empíric. La teoria ha de guiar les preguntes que ens fem i les variables que sotmetem a prova. Però hem de provar la teoria amb rigor. A vegades, això requereix utilitzar mètodes estadístics o qualitatius estàndards. Però altres vegades hem d’ampliar les nostres àrees de confort metodològiques per donar cabuda a nous tests que resulten apropiats per a les preguntes que ens formulem. Tanmateix, el nostre camp actualment no es caracteritza per un rigor excepcional en les seves anàlisis o no investiga la utilitat dels enfocaments metodològics, més enllà de la norma de l’estadística multivariant estàndard.

Aquesta qüestió de rigor s’estén, en part, tant a la nostra selecció de variables com a les eines metodològiques. Un dels elements distintius de fer recerca en gestió pública és, òbviament, que estudiem les institucions públiques. No obstant això, rarament veiem que s’incloguin variables en les anàlisis que tractin dels valors democràtics. Ens hem de preguntar com influeixen aquests valors influeixen en les institucions o en els fenòmens que estudiem i hem de reflexionar profundament sobre com mesura-los. A més, ham de ser més precisos a l’hora de pensar en el nostre treball empíric i en els resultats pels quals hem decidit avaluar les organitzacions públiques. Si bé l’acompliment és, evidentment, un resultat molt important a considerar, fixar-se només en l’acompliment pot simplificar excessivament un fenomen i una missió que són molt més complexos. A mes, ens hem de preguntar què volem expressar amb el terme acompliment i potser estendre les anàlisis més enllà de les mesures financeres dels resultats.

El rol dels estudis sobre gestió pública

Fonamentalment, el rol de la gestió pública com a disciplina és desenvolupar uns coneixements que puguin utilitzar les empreses públiques. Els nostres estudis són de naturalesa pràctica, més que de “ciència bàsica”. Lamentablement, hi ha la sensació que alguns estudiosos es disculpen perquè són prescriptius en comptes de buròcrates neutrals o objectius. Atès l’enfocament de la disciplina a millorar la forma en què actua el govern, el caràcter prescriptiu està justificat sempre que no sigui a costa de la nostra capacitat de provar o verificar les nostres prediccions.

Finalment, durant la sessió es va plantejar un punt important que requereix una consideració amb profunditat i potencialment una reestructuració exhaustiva de la formació en gestió pública. Aquesta qüestió és: El nostre camp estpa format adequadament per produir bona teoria i/o estem preparant adequadament la propera generació d’estudiosos perquè puguin dur a terme la seva activitat? Hi va haver consens a assenyalar que no ho estem. Proporcionar formació de bons teòrics requereix que aquest tipus d’activitat sigui incentivada i valorada –la qual cosa no és gens evident en el mercat actual d’idees. A més, els editors de les principals revistes especialitzades en aquest camp haurien d’exigir realment bones teories a l’hora d’acceptar manuscrits, en comptes de limitar-se a parlar només de boca, tant a l’hora d’acceptar articles de pura teoria com la fonamentació teòrica dels articles empírics.

Prenent un eslògan publicitari dels anys setanta: gestió pública, “You’ve come a long way, baby!” [has fet un llarg camí, petita!]. Tot amb tot, aquest camp encara s’està desenvolupant i cerca un equilibri entre les propostes teòriques i les accions pràctiques. Encara hem de comprendre el rol de la teoria i com és una bona teoria. Actualment, estem en un camp d’“importadors” que no aporta gaire valor teòric a d’altres camps ni entén realment què és el que fa que una empresa pública sigui única. Mentre no ens moguem en aquesta direcció, la nostra teoria serà feble i poc seguida per les pròpies persones i organitzacions en qui pretenem influir.