És enfront d'aquest context que he escrit aquest llibre, i no tenim cap inconvenient a recórrer als clàssics quan ens plantegem -i esperem donar resposta- algunes qüestions ètiques bàsiques sobre la gestió en i per als serveis públics. Aportant exemples d'arreu del món, tenim la intenció d'oferir un llibre pràctic als estudiants i als professionals de la gestió pública. No partim de la base que la importància de l'ètica als serveis públics es pugui donar per descomptada, com tampoc que les qüestions ètiques es puguin identificar clarament; més aviat sostenim que la complaença pot portar al relaxament moral i que les pràctiques del dia a dia s'han d'analitzar amb un microscopi moral.

En la nostra discussió sobre la teoria ètica, ens fem preguntes com ara: Què és el que s'ha de fer i qui ho ha de dir? Els estudiosos clàssics ofereixen una sèrie de de respostes i nosaltres situem aquestes respostes en un escenari organitzacional; ens interessa saber com els funcionaris públics exerceixen el judici ètic i en què s'inspiren en els seus processos de presa de decisions. Dediquem algunes pàgines a parlar dels codis de conducta i estem d'acord amb l'opinió que els codis només poden oferir part de la resposta.

També ens interessa l'existència continuada d'un ethos del servei públic i si encara podem parlar d'interès públic. El nostre argument és que, malgrat o pel fet que els contorns que delimiten les organitzacions públiques i privades i la vida pública i privada són borrosos, cada vegada és més necessari una comprensió clara i acordada sobre què és l'interès públic. Alhora, la motivació dels qui treballen en i per als serveis públics cada vegada és més essencial i mai com ara tan amenaçada. Enfront d'aquest escenari de canvi constant en un context de restriccions econòmiques, què fa que els funcionaris treballin més enllà del que els marca el deure?

La concepció d'un ethos forma part d'una tradició, d'una cultura, tant organitzativa com social. Al mateix temps, reconeixem que no hi ha una única cultura homogènia que pugui descriure els serveis públics i que diferents tipus d'organitzacions presentaran característiques diferents. Les organitzacions reguladores es basaran en normes i seran predominantment burocràtiques; els serveis de benestar tindran cura de les persones i actuaran amb benevolència i amb sentit de la justícia, i pot ser que reflecteixin una cultura de clan. Aquesta rica mescla de tipus culturals es basa en un ventall ampli de valors i nosaltres analitzem fins a quin punt hi poden haver valors compartits entre diferents tipus d'organitzacions, tant públiques com privades. Descobrim que hi ha valors duradors en la funció pública y la idea que el sector públic necessita una forta dosi dels valors del sector privat per esdevenir 'millor' d'alguna manera és un plantejament simplista, com a mínim.

No obstant això, totes les organitzacions han de tractar les qüestions relacionades amb l'acompliment, tant pel que fa a l'ètica i la conducta com a d'altres àrees. Per raons heurístiques, analitzem per separat l'enfocament relacionat amb el compliment de les normes i el relacionat amb la integritat per millorar la conducta ètica. Estem d'acord que ambdós són necessaris però cap d'ells és suficient per si sol. Una qüestió bàsica és si podem confiar que els funcionaris públics es regulin a si mateixos, i pensem que no. Un enfocament basat en el compliment de les normes ha d'incloure codis de conducta i agències anticorrupció com a elements del marc regulador, i nosaltres proporcionem exemples internacionals de l'adopció d'aquests elements. L'enfocament basat en la integritat es basa en la formació i l'educació, el lideratge i el guiatge perquè els processos de presa de decisions siguin ètics. Aquest enfocament està molt fonamentat en la creença que els valors ètics necessiten ser interioritzats perquè el comportament canviï. Evidentment, és difícil demostrar una millora ètica i volem saber si totes o alguna de les mesures que hem introduït mitjançant l'enfocament basat en el compliment de les normes o en la integritat marcaran alguna diferència. Presentem un marc tripartit per a l'acompliment ètic que reflecteix les qüestions filosòfiques, tècniques i relacionades amb la implementació. Assenyalem que hi ha molta feina a fer per demostrar que les organitzacions de servei públic poden fer bé alhora que actuen com cal.

Una qüestió que s'ha debatut molt darrerament és fins a quin punt el lideratge ètic pot marcar la diferència. Resumim gran part de la recerca recent que s'ha fet en aquest camp, però tan sols comencem a apuntar els debats que comporten. Gran part de la recerca sembla que aborda les relacions amb els empleats i la incidència en la motivació, el compromís, la confiança, la fidelitat, etc. Suggerim que la dimensió organitzativa s'ha d'estudiar millor, i no tan sols en termes d'intenció. Si les organitzacions de servei públic es dediquen a millor el valor públic i l'interès públic, es defineixi com es defineixi, llavors l'ètica és al centre dels esforços. Necessitem eines més sofisticades per determinar quins elements, o combinació d'elements, d'un marc ètic condueixen a un millor compliment ètic.

És fàcil concloure amb un cert punt de desesperança que, malgrat tota la legislació anticorrupció, la condemna dels mitjans i el clamor públic, o tota la formació ètica, encara tenim moltes exemples de conducta no ètica de part dels nostres servidors públics, tant dels designats com dels elegits. Seria molt fàcil concloure també que vivim en uns moments foscos i que una vegada hi hagué un domini públic més ètic i format. I tanmateix trobem encara funcionaris públics concrets que actuen amb coratge, exercint el judici ètic i prenent decisions difícils que afecten el benestar dels altres. Esperem que aquest llibre aporti arguments en defensa dels qui prenen decisions difícils i dels qui volen saber més sobre els reptes ètics que afronta la funció pública avui.

Lawton, A.; Lasthuizen, K.; Rayner, J. (pròxima aparició: gener de 2013), Ethics and Management in the Public Sector, Routledge Masters in Public Management.