Evolució dels models de directius municipals a Europa: reptes i dificultats per a la definició d'un espai professional compartit
El poder derivat d¿aquests trets comuns situa els DM en una posició de lideratge molt potent. Malgrat això, als catorze països analitzats, aquest potencial es pot veure limitat tant pel tipus de relació que s¿estableixi entre els DM i els càrrecs electes en cada cas com per aspectes estructurals vinculats al marc institucional dels governs locals europeus. En relació amb aquest darrer aspecte, cal tenir en compte que en la categoria de DM incloem figures arrelades a la divisió nord-sud i a la dicotomia entre el localisme polític i el legal, com els managers irlandesos o els secretaris municipals espanyols o francesos.
El rol dels DM quant a responsabilitat i codecisió és més important als països del nord d¿Europa. La necessitat d¿un lideratge gerencial als ajuntaments sembla que forma part de la cultura administrativa d¿aquests països, en què el grau d¿autonomia dels ajuntaments per decidir les condicions del reclutament i de la relació laboral que estableixen amb els DM és més elevat. El cas més clar és el de Dinamarca. En aquest país,
Als països del sud i el centre d¿Europa i a les democràcies de l¿antiga Europa de l¿Est (Hongria i
D¿acord amb la natura de les funcions que desenvolupen, el grau de regulació jurídica de la figura i el sistema de govern de cada Estat, l¿intent d¿integrar la divisió nord-sud tradicional amb tendències més recents en la configuració dels DM europeus permet definir quatre models ideals de DM, que presentem a continuació:
Funcions Natura de les funcions Grau de regulació jurídica dels DM Forma de govern local Secretari municipal clàssic Espanya Hongria República Txeca Funcions clàssiques burocràtiques Funcions de gestió vinculades als serveis administratius Control Elevat Alcalde fort Secretari executiu Itàlia França Portugal Bèlgica Països Baixos Luxemburg Funcions clàssiques burocràtiques Funcions executives pròpies limitades Control / Gestió Elevat Alcalde fort / lideratge col·lectiu amb preeminència d¿un executiu col·legiat Cap executiu Dinamarca Suècia Letònia Funcions executives pròpies i per delegació dels òrgans polítics Gestió Baix / nul Lideratge per comitès creats pel consell Manager o gerent Irlanda Finlàndia Totes les funcions executives Gestió Mitjà Consell-gerent
Font: Xavier Bertrana
Aquesta taula mostra les pautes de divergència estructural que caracteritzen els DM dels catorze països europeus estudiats, com també l¿emergència d¿una categoria amb entitat pròpia: el model de secretari municipal executiu. En efecte, a diversos països de tradició napoleònica que seguien el model de secretari municipal clàssic, els DM han experimentat un enfortiment gerencial derivat del procés de professionalització de la gestió local que obliga a definir-los com a ¿secretaris executius¿ ¿sens perjudici que aquest mateix fenomen es pugui produir als municipis petits i mitjans dels països que han conservat aquest model (per exemple, Espanya).
Actualment, els DM europeus desenvolupen funcions directives com ara la direcció de recursos humans o la direcció i la coordinació dels serveis municipals. La percepció del seu rol, el rol ideal que atribueixen als polítics, la importància dels objectius vinculats a l¿eficàcia i l¿eficiència de les seves funcions i l¿aparició de xarxes estatals i internacionals que els agrupen en el context de tendències globals de descentralització, internacionalització i modernització que fa
Tanmateix, més enllà de les innovacions organitzatives concretes que es poden haver produït, aquesta evolució ha esdevingut una font de tensió important pel que fa a la vertebració d¿una direcció pública professional a diversos països del sud d¿Europa, on els DM assumeixen funcions gerencials i, paral·lelament, continuen desenvolupant les funcions públiques clàssiques d¿assessorament i control que estan vinculades a l¿Estat de dret, que tenen assignades i que exerceixen al servei del conjunt dels òrgans representatius.
En aquests casos, cal continuar aprofundint en l¿anàlisi de quina és la manera més adequada d¿assegurar un desenvolupament òptim de les funcions clàssiques de control i de definir un marc de responsabilitat directiva que garanteixi una gestió pública eficient i faci possible una avaluació democràtica de l¿actuació gerencial dels DM, d¿acord amb un sistema de rendició de comptes als líders polítics.
Xavier Bertrana és politòleg i adjunt al director d'anàlisi i prospectiva del Departament de la Presidència de
Bibliografia
Klausen, K. K.; Magnier, A. (ed.) (1998) The anonymous leader. Appointed CEOs in Western Local Government. Odense: Odense University Press.
Mouritzen, P. E.; Svara, J. H. (2002) Leadership at the Apex. Politicians and Administrators in Western Local Governments. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.