Introducció

L¿autor va escriure aquest llibre després de diversos anys d¿haver impartit docència sobre gestió pública a l¿Institute for Housing and Urban Development Studies, als Països Baixos, així com en uns quants instituts homòlegs en altres països. El llibre pretén donar suport als professionals que s¿inicien en l¿àmbit de la gestió pública en els països en vies en desenvolupament i les economies emergents. Si bé s¿han escrit molts bons llibres i articles en matèria de gestió pública, no hi ha cap text introductori concís per a aquest tipus de públic.

La gestió pública està canviant ràpidament. El rol del govern ha passat de ser considerat l¿actor central per al desenvolupament a considerar-se un rol possibilitador i facilitador. I, a més, una nova onada de polítiques descentralitzadores està creant nous reptes per a la gestió pública tant a nivell central com a nivell local. Al mateix temps, la credibilitat del govern es veu cada vegada més qüestionada com a conseqüència d¿errors polítics previs. I, finalment, els conceptes de bona governança es tradueixen en indicadors dels resultats de funcionament dels governs. Tots aquests desenvolupaments requereixen noves actituds, nous enfocaments, altres habilitats i el coneixement dels últims descobriments teòrics en l¿àmbit de la gestió pública. Resulta temptador copiar els enfocaments moderns de la gestió de recursos humans, del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació i de la gestió de la qualitat total per fer front a aquests desafiaments. Però de què tracten aquests enfocaments? S¿ajusten a les organitzacions en què tenim previst utilitzar-los? Per mirar de respondre a aquestes preguntes cal considerar en primer lloc què és el que separa actualment el sector públic del sector privat i de la societat civil. Conèixer les arrels de l¿administració pública i de l¿administració del desenvolupament és igualment important.

Aquest llibre pretén abordar tres qüestions bàsiques a què ha de fer front un gestor públic: en primer lloc, explica què és la gestió pública i com es va desenvolupar; en segon lloc, explica com poden gestionar-se les organitzacions públiques; i, en tercer lloc, descriu com ocupar-se del complex entorn de les organitzacions públiques.

Tendències i desenvolupaments a l¿administració pública: sis reptes

Es debaten sis reptes i les seves conseqüències per als principis inicials de l¿administració pública:

§          La política i els interessos, perdent el vel de la neutralitat.

§          Les relacions humanes.

§          La participació, les polítiques impulsades per la demanda.

§          Els problemes en la implementació, la planificació de projectes, el canvi incremental i els enfocaments de procés.

§          La teoria de sistemes, l¿emergència de les organitzacions d¿aprenentatge.

§          El desenvolupament institucional dels governs locals.

§          L¿èmfasi en els resultats i en la ¿Nova Gestió Pública¿.

Els gestors públics haurien d¿utilitzar aquest coneixement per mirar de millorar el funcionament del sector públic. Saber d¿on prové la ciència de l¿administració pública i com s¿han abordat els problemes teòrics i pràctics resulta útil per fer front als problemes d¿avui dia. La discussió farà si més no que els gestors públics recelin de les afirmacions de qualsevol model o de qualsevol enfocament de gestió que pretengui ser un remei per a tots els mals. Cada desenvolupament que es debat afegeix una perspectiva útil.

Quatre enfocaments per a la reforma del govern local

Es debaten quatre enfocaments integrals de millora: la Nova Gestió Pública, la gestió de la qualitat, la capacitat d¿organització i la bona governança urbana. Cap enfocament no és millor que cap altre, i cada enfocament s¿utilitza per assolir objectius diferents. El model d¿excel·lència EFQM se centra en la millora de la qualitat. El marc d¿organització de la capacitat se centra en el desenvolupament i la competitivitat econòmics d¿una ciutat o una regió metropolitana, mentre que el concepte de bona governança urbana se centra en els valors democràtics de la governança d¿una ciutat. Els models també difereixen pel que fa a la seva aplicabilitat directa per a l¿anàlisi o la valoració d¿una situació. El model d¿excel·lència EFQM ofereix un manual confeccionat, que se centra en els aspectes de gestió interna. Van den Berg ofereix un marc teòric que ha d¿adaptar-se a la ciutat corresponent. Pel que fa a la noció de bona governança, es desenvolupen eines per mesurar, analitzar i millorar els diversos components. Una organització molt activa en aquest àmbit va ser la TUGI (The Urban Governance Initiative, www.tugi.apdip.net). Goran Hyden et al. (2004) han demostrat recentment que les percepcions que de la governança tenen els grups d¿interès són indicadors realistes de la naturalesa de la governança i de la qualitat d¿aquesta. La taula següent presenta aquesta breu discussió.

Gestió interna

Donat que l¿estructura segueix l¿estratègia, el capítol següent (el tercer) debat els aspectes de la gestió interna. Després dels enfocaments clàssics de Weber i Mintzberg, s¿introdueixen algunes claus pràctiques per al canvi organitzatiu. Tot seguit es debat la gestió de recursos humans, ja que ¿el que dóna forma a una agència, a una comissió, a un departament o a un ajuntament és la seva gent i com se la gestiona¿ (Berman et al. 2001). Els aspectes de gestió financera es discuteixen utilitzant un marc de millora de la planificació que inclou (1) els sistemes i pràctiques bàsics de gestió financera, (2) uns ingressos creixents, (3) una reducció de la despesa i (4) la construcció d¿una capacitat de gestió financera. Aquests elements es debaten utilitzant exemples pràctics de les ciutats de Santa Cruz (Bolívia), Kitwe (Zàmbia) i Tangail (Bangla Desh). La qüestió del mesurament dels resultats del pressupost del govern local és important. Amb tot, cal evitar moltes trampes i fer molts equilibris en aquest sentit.

Sobre la base de proves empíriques tant dels Països Baixos com de l¿Àfrica, es proposen tres etapes per a la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en les organitzacions de govern local, cada etapa amb les seves pròpies característiques i enfocaments per a la millora.

Gestionar un entorn complex

Finalment, l¿últim capítol explora com gestionar l¿entorn complex. Les relacions i la cooperació interorganitzacional amb altres grups d¿interès és percebuda cada vegada més com un aspecte clau per formular i implementar amb èxit una política (Robinson 2000). Aquesta noció està relacionada amb el terme governança. Per consegüent, la gestió pública també és un repte per ¿establir un règim de governança que garanteixi un equilibri satisfactori entre interessos i valors¿ (Lynn, 2003: 21). Es presenten les diverses formes de descentralització, i s¿explica quins són els seus beneficis i inconvenients en la pràctica. La planificació estratègica participativa es demostra per mitjà d¿experiències de l¿Urban Management Programme, amb consultes a ciutats i la utilització de guions per part d¿algunes ciutats europees. Finalment, es debat el rol de l¿aprenentatge organitzacional i de l¿aprenentatge en xarxa. Un tema crucial en aquest sentit és com aprendre amb costos més baixos. La investigació suggereix que és possible aconseguir-ho valorant les capacitats d¿aprenentatge de l¿organització, aprenent dels altres, mitjançant una utilització específica del marc lògic i estimulant una conducta d¿aprenentatge en l¿organització. 

Comentari

¿Aquest llibre és un excel·lent punt de partida per a un estudi més aprofundit. Pretén omplir el buit existent entre el Nord i el Sud, i proporciona una concisa visió de conjunt del pensament actual en l¿àmbit de l¿administració pública. Estic convençut que el llibre pot contribuir a un millor funcionament dels governs locals.¿

Prof. Dr. J. W. Björkman, de l¿Institute of Social Studies de la Haia i la Leiden University

Eburon Delft, 2005

www.eburon.nl

També disponible a través d¿University of Chicago Press