Des de mitjan segle xx, s'ha produït una transformació enorme i sense precedents en la història de les ciutats de l'Amèrica del Nord. Les funcions més importants ¿el govern, la cultura i les arts, l'educació, la salut, el culte i el mercat comunitari¿, que durant més de quatre segles s'havien situat als centres de les ciutats, s'han desplaçat amb una rapidesa sorprenent als extrems de les àrees metropolitanes. Els afores de les ciutats, tal com els coneixem avui, només fa cinquanta o seixanta anys que existeixen; tanmateix, han atret més del 90 % de les vendes al detall, més del 50 % del mercat d'oficines regional i la majoria del creixement dels Estats Units. Molt recentment, aquestes comunitats suburbanes han començat a competir per aconseguir que s¿hi situïn importants institucions culturals, educatives i també sanitàries.

No obstant això, els defensors de les ciutats s'han mostrat poc disposats a acceptar el destí inevitable que els porta al declivi i a la desertització. Als darrers cinquanta anys, amb la creació de milers de grups de desenvolupament dels centres de les ciutats i dels carrers principals, ha sorgit una nova professió. Els líders i els gerents d'aquestes agències i organitzacions de promoció i desenvolupament de les àrees comercials i els centres de les ciutats ara disposen col·lectivament de milers de milions de dòlars de recursos dels sectors privat i públic, donen feina a milers d'empleats i consultors, i involucren els responsables de les societats més importants i de les petites empreses en els esforços per revitalitzar i millorar els centres de les ciutats i les àrees comercials.

Hi ha molt bones raons per tenir cura dels centres de les ciutats. En la majoria de municipis, el centre és el motor econòmic més important que té la ciutat, ja que produeix molts més ingressos tributaris que els que consumeix, i proporciona més llocs de treball per metre quadrat que qualsevol altre lloc de la regió metropolitana. Els centres de les ciutats impliquen inversions enormes en infraestructures públiques i privades. La majoria dels seus béns ¿museus, centres culturals, esglésies i sinagogues, instal·lacions universitàries i edificis públics, com l'ajuntament, la biblioteca¿ són tresors històrics insubstituïbles. En els centres de les ciutats conflueixen la majoria dels sistemes de transport comunitaris.

Tot amb tot, fins ara la majoria dels llibres i articles que tracten dels centres de les ciutats i de les àrees comercials han estat de tipus històric, descrivint el declivi i el ressorgiment d'aquestes zones, o bé han estat crítiques a les polítiques municipals, examinant i analitzant diferents programes, projectes i polítiques relacionats amb la revitalització urbana.

Making Business Districts Work pretén cobrir un gran buit. Amb milers de professionals immersos en l¿àmbit de la gestió i la revitalització dels centres de les ciutats, és lamentable que fins ara no s'hagi escrit cap llibre exhaustiu sobre la matèria. Si observem com són les organitzacions típiques del centre i de les àrees comercials i el personal que hi treballa, constatem una veritat universal. Ningú dels qui hi treballen posseeix cap títol universitari o de postgrau en gestió del centres urbans. Si bé una sèrie d'universitats estan estudiant la possibilitat d'oferir aquestes titulacions, és molt probable que encara passin alguns anys abans que els estudiants s¿hi puguin preinscriure i matricular.

D'on vénen els professionals de la gestió dels centres urbans? Un estudi informal indica que provenen d'un ventall molt ampli de procedències acadèmiques. Com era previsible, molts posseeixen titulacions en urbanisme o en administració pública, però d¿altres són graduats en finances i en ciències econòmiques, en sociologia i treball social, en recursos humans, en comunicacions, en màrqueting, en publicitat i periodisme, en estudis internacionals, en ciències polítiques, en administració d'empreses, en dret penal, en educació o en belles arts i arts dramàtiques, per esmentar-ne algunes.

És evident que els gerents del centre urbà necessiten saber fer molts papers en la seva activitat professional. Un gerent del centre urbà ha de tenir habilitats de direcció i desenvolupament d'organitzacions, ha de saber dirigir eficaçment una junta directiva i una plantilla que pot tenir des d'uns pocs empleats dins a uns quants milers. Els gerents del centre urbà han de tenir bones habilitats en gestió econòmica; en recaptació de fons; en desenvolupament econòmic i planificació immobiliària, organitzativa, estratègica i física; en màrqueting i direcció d'esdeveniments; en comunicacions; en relacions públiques; en conservació del patrimoni històric; en transport; en construcció i disseny; en aplicació de les lleis; en assumptes socials, i en moltes altres àrees d¿expertesa.

Els gerents del centre urbà exerceixen la seva influència o el control sobre moltes de les decisions, grans i petites, que determinen el futur de les nostres àrees comercials. Alguns exemples recents són:

§          Durant anys, s'ha proposat construir una important via de comunicació per tal de desplaçar el trànsit a fora del centre de la ciutat, de manera que l'envolti per l'exterior, en un nucli urbà de grandària mitjana del Mitjà Oest. L'organització del centre urbà va proposar que s¿introduïssin canvis importants en el disseny i la ubicació d'aquesta via. En comptes de traçar una via ràpida elevada, d'accés limitat, els líders del centre van aconseguir convèncer l'alcalde i el consell municipal perquè en modifiquessin substancialment el disseny i creessin una avinguda arbrada al mateix nivell. L'impacte econòmic d'aquests canvis ha estat enorme.

§          Es volia substituir un antic centre de convencions per un nou, amb més instal·lacions, en una ciutat important de l'Est. El gerent i el seu equip van treballar amb els funcionaris municipals per tal de desenvolupar un projecte d'ús mixt prou atractiu en substitució de l'antic centre i que alhora tingués un ús provisional efectiu, amb la inclusió d¿un aparcament i d¿un espai per a la celebració d'esdeveniments.

§          En moltes ciutats, els parcs del centre urbà s'han convertit en el refugi de molts sense sostre i de traficants de droga. En algunes ciutats, les organitzacions del centre han assumit la gestió dels parcs i els han convertit en llocs populars per anar a passejar, prendre el sol i organitzar alguns esdeveniments. El Bryant Park de Nova York ha guanyat diversos premis internacionals com a model d'èxit de gestió d'un parc que millora el comerç de la zona.

§          Diverses organitzacions del centre han liderat el desenvolupament de solucions creatives per als sense sostre. Los Angeles i Calgary són dos exemples en què les organitzacions del centre han creat aliances en les seves comunitats que han produït uns resultats palpables, com ara reduir els sense sostre i oferir alternatives positives.

Making Business Districts Work conté més de trenta capítols redactats pels principals experts en el camp de la gestió del centre urbà. Alguns capítols contenen instruccions summament detallades sobre com procedir en la gestió del dia a dia; d¿altres ajuden a entendre les funcions de planificació i gestió d'aquestes organitzacions; d¿altres relaten casos reals que es donen en grans ciutats, com Nova York i Los Angeles, i en ciutats més petites, com Kalamazoo, a Michigan.

Els seus editors creuen que aquest llibre serà d'utilitat per als professionals, els acadèmics i els estudiants del futur, i que contribuirà significativament a millorar els programes, les pràctiques i les polítiques en el camp del lideratge i la gestió dels centres urbans i les àrees comercials.