Resum

La governança és el conjunt de disposicions institucionals per mitjà de les quals es preparen, s’adopten i s’executen les decisions públiques, en un entorn social determinat. Aquesta noció descriptiva és complementada amb freqüència pels estudiosos amb aproximacions normatives que emfatitzen determinats aspectes de les interaccions que es produeixen en l’esfera pública. Indagar sobre la qualitat de la governança obliga a aproximar-se a la identificació de les institucions, tant formals com informals, que constitueixen els atributs desitjables del sistema. Aquest treball es proposa portar a cap aquesta indagació i identificar els eixos de la governança que permetin comprovar l’existència d’un sistema de democràcia avançada. L’objectiu és disposar d’un marc d’anàlisi útil per aproximar-se a la governança tal com existeix realment, en especial en els països de l’Amèrica Llatina.

Així, doncs, el document proposa i desenvolupa, en la part central, cinc eixos de contingut, al voltant dels quals cabria sistematitzar les disposicions institucionals bàsiques que emmarquen els processos de decisió en l’esfera pública i que, considerats en conjunt, oferirien el panorama complet de la governança d’un país. Aquests eixos són: 1) les institucions polítiques; 2) les institucions de justícia; 3) les institucions de mercat; 4) la gestió pública, i 5) la societat civil. Dins de cada eix, s’analitzen els elements del marc institucional que cal tenir en compte per avaluar el grau de qualitat del model de governança.

Finalment, s’afronta el problema de la mesura i la millora de la governança. La primera dificultat d’aquesta mesura és que no es pot limitar als outputs, és a dir, els resultats immediats obtinguts per l’actuació d’un actor determinat en un procés. S’ha d’aspirar a mesurar els resultats agregats de les interaccions contingudes en aquest procés, és a dir, els impactes produïts en la realitat o outcomes, la qual cosa dificulta establir nexes causals i, per consegüent, extreure’n conclusions vàlides. Pel que fa a la millora de la governança, la reflexió, seguint J. G. March i J. P. Olsen, proposa la creació d’espais de concertació política i social que permetin l’exploració experimental de certes polítiques públiques centrals, i el seu sosteniment al llarg de períodes relativament extensos; així mateix, es defensa la compatibilitat d’aquest consens bàsic amb una forta esfera de deliberació pública, alimentada amb informacions fiables, capaç d’exercir l’accountability i d’oferir les explicacions polítiques del que passa, de manera que es produeixin processos útils d’avaluació i aprenentatge col·lectiu.

Paraules clau: governança, participació ciutadana, anàlisi institucional, teoria de l’Administració pública, Amèrica Llatina