Conclusions

45. La imprescindible reforma del sistema educatiu català té un dels seus reptes més importants en el centre docent. Com hem intentat argumentar, hi conflueixen, entre altres aspectes:

a) elements de disseny institucional que afecten escales de

governança macro i definicions en la microescala del mateix

centre;

b) instruments de reconfiguració del règim organitzatiu i de les

bases jurídiques de les professions docents;

c) estímuls de diferent tipus a la formació de capital social al voltant

de les iniciatives de promoció de projectes educatius i de millora

del funcionament dels centres;

d) requeriments de desenvolupament de capacitats en camps

deficitaris (com és el cas de les capacitats de regulació, inspecció i

avaluació per part de l¿autoritat educativa, o les que són pròpies

de la gerència de centres docents); i sobretot,

e) necessitats de canvi de models mentals i conviccions

molt arrelades, tant en els actors directament afectats com en la

societat mateixa.

46. Cal afegir que la governança dels sistemes educatius és un camp on les dinàmiques de les societats contemporànies incorporen cada dia elements d¿una complexitat més gran. La turbulència dels entorns i l¿aparició de nous problemes, al voltant dels quals són freqüents els elements de discrepància i conflicte entre els diferents actors afectats, desafien el coneixement prèviament acumulat pels governs i les societats. Sovint, s¿han d¿assumir demandes i expectatives per a les quals no hi ha respostes experimentades amb anterioritat que permetin tenir l¿èxit garantit, la qual cosa obliga a posar en marxa processos d¿innovació que contenen una forta càrrega d¿exploració i experimentació. Els mètodes de prova i d¿error, que permeten l¿avaluació, la rectificació i l¿aprenentatge col·lectiu, seran cada vegada més necessaris.

47. Tot això planteja dificultats de gran magnitud i desafia la capacitat dels governs i els actors de la societat civil per definir les estratègies capaces d¿enfrontar-les amb èxit. Només la construcció de consensos socials i polítics de fons, tan amplis com sigui possible, pot fonamentar aquestes estratègies i, certament, aquests escenaris no semblen gaire propers. En tot cas, el debat de les idees i la seva expressió amb tota la radicalitat possible, en el sentit etimològic de l¿expressió, ens són, en aquests moments, més necessaris que mai.