La meva formació en el món de la gestió es pot dir que era gairebé nul·la fins fa dos anys. La meva experiència professional, des que vaig acabar els estudis de veterinària, s¿havia centrat en els animals ¿salvatges per més detalls¿ amb especial èmfasi a tenir-ne cura i en les malalties. La veterinària ¿com totes les professions vinculades amb la naturalesa i els seus recursos¿ aporta un contacte directe amb el fascinant i complex món dels animals, amb les seves vides, els seus problemes i els seus conflictes. No obstant això, al principi, la meva visió era molt tècnica, freda i distant, però el pas dels anys i una nova orientació professional em van aportar una perspectiva diferent.

Fa dos anys ¿gràcies al suport de la meva empresa, Barcelona de Serveis Municipals- vaig iniciar els estudis de Funció Gerencial a les Administracions Públiques (FGAP) a ESADE i, mentre interioritzava les explicacions dels excel·lents professors i els buscava aplicacions al meu treball diari en el Zoo de Barcelona, no podia deixar de buscar paral·lelismes amb el món animal. Segurament es tractava d¿una desviació professional, però contínuament observava certes similituds entre els comportaments humans a les empreses i administracions i els comportaments animals a les seves organitzacions. Al cap i a la fi, si un dels pilars de la gestió és l¿organització, per què no buscar-ne bons exemples en el món animal. Per ventura hi ha exemples millors d¿organització i gestió que els que mostra una colònia de tèrmits, una colònia d¿abelles obreres, la migració dels nyus o la caça organitzada per un grup de lleons?

De vegades eren els professors els qui, com a metàfora, introduïen l¿element animal a les classes: recordo que en el seminari sobre reunions ens parlaven dels directius dels tipus mussol, toro o guineu, per referir-se a l¿actitud que mostra el líder de la reunió. Un professor es va referir a un cap dur i agressiu com a ¿goril·la¿, sense saber que el lideratge que exerceixen aquests animals no és mai dur ni dominant, excepte per defensar el territori d¿enemics o davant de possibles contrincants externs. En una ocasió, un altre professor aliè al fet que dos dels seus alumnes treballaven al Zoo, es va referir a una reunió desordenada amb l¿expresió ¿semblava un Zoo¿; però encara hi ha haver més rialles quan el mateix professor va dir allò de ¿per matar dos ocells d¿un tret¿.

Aquests exemples reals i simpàtics viscuts durant els dos anys que vaig estudiar a ESADE em van fer veure que humans i animals compartim molts dels nostres problemes en tots els àmbits de la vida: com ens enfrontem a la pèrdua d¿un ser estimat o de qui depenem, a la malaltia, al fred, a la fam, o als problemes derivats de l¿organizació orientada a una fi comuna. Sí, els animals també funcionen com les empreses o administracions, i aquestes organitzacions no solen anar malament ja que en depèn la supervivència. Les que perduren al llarg de mil·lennis van millorant constantment, o no? No creieu que valdria la pena d¿analitzar-ne algunes? A l¿antiga Grècia, els humans ja s¿inspiraven en les conductes animals per desenvolupar estratagemes; era el que s¿anomena l¿art de Metis, la deessa de l¿astúcia, i sembla que un veterinari modern que aprenia gestió no podia deixar de buscar exemples en la naturalesa d¿allò que estudiava i analitzava cada dia a les aules. Gestió del temps i del canvi, cooperació, adaptació, delegació, altruisme, estrès, etc.; podem trobar exemples de com aborden aquests problemes alguns animals o som els humans els únics animals que ens hi enfrontem?

Recordo d¿una manera especial aquells últims mòduls orientats al lideratge. Mentre ens explicaven els diferents estils de direcció, com també les principals habilitats o competències que havien de tenir els bons líders, rememorava fugaçment els diferents caps que havia gaudit i patit en la meva vida laboral ¿em temo que en això no seré gens original. A més, de seguida buscava exemples de lideratge ¿bo i dolent- en el món animal. Quin tipus de lideratge exerceixen els animals? Utilitzen els diferents estils? Existeixen societats animals sense líders? Hi ha també líders animals dolents?

Per als zoòlegs, el lideratge constitueix el simple acte de dirigir altres membres del grup durant el moviment d¿un lloc a un altre i, en molts exemples animals -bancs de peixos, esbarts d¿aus-, aquest paper recau sobre qualsevol membre del grup de manera casual o accidental. El lideratge en els grans grups de ungulats també és de caràcter casual i variable, encara que en molts casos les bandades estan conduïdes per la femella més experimentada i més gran, que en els moments de perill és la primera a escapar i la segueixen la resta de membres del grup. Les bandades de cérvols en són una excepció, estan molt més ben organitzades i funcionen com les famílies d¿elefants, en què una femella fèrtil i experimentada guia el grup en tot moment, mentre que una altra sol educar les cries.

Unes quantes espècies de mamífers ¿inclosos els primats, carnívors i mamífers marins- presenten formes de lideratge molt més pròximes a les dels humans. Lideratges amb estil visionari, coaching, afiliatiu, democràtic, timoner, autoritari, dictatorial i irritable,^* els trobem en els animals? Ben segur que sí. L¿exemple clàssic, descrit per l¿etòleg Shjelderup-Ebbe, de l¿espicassar de les gallines, segons el qual en els galliners s¿estableix una jerarquia d¿ordre de picoteig en què sempre una gallina és picada per la superior i aquesta al seu torn pica la inferior (jerarquia de submissió-dominació), reflecteix amb exactitud el que succeeix en algunes organitzacions, en què prevalen estils amb un control excessiu o bé són dictatorials i autoritaris, per exemple. El lideratge que exerceix la femella del grup d¿elefants seria més aviat d¿estil coaching. Un mascle alfa d¿una bandada de llops, en el moment de repartiment del botí de la caça, utilitzaria un estil autoritari; mentre que el goril·la d¿esquena platejada líder d¿un grup, en moments de tranquil·litat, mostraria un estil afiliatiu. En les organitzacions animals, també els bons líders passen d¿un estil a un altre segons les circumstàncies.

Si en les organitzacions modernes la figura del superior dictatorial i irritable ha passat de moda -i es porta la del cap conciliador, el líder ressonant-, estic segur que en les societats animals més ben organitzades no ho ha estat mai, moda. Lluny d¿antropomorfitzar ¿és a dir, d¿aplicar als animals qualitats humanes¿, en els líders animals veiem algunes de les qualitats que avui són moda a les nostres organitzacions: respecte, innovació, delegació, comunicació, tolerància, autoconvenciment, decisió, gestió del temps i, sobretot, compromís amb el grup i la tasca.

Jesús Fernández (EMPA 2006) és Conservador Veterinari de Mamífers Terrestres del Zoo de Madrid-Parques Reunidos.

*D. Goleman; R. Boyatzis; A. McKee. El Líder Ressonante. Barcelona: Plaza & Janés, 2002.