Hem utilitzat dades longitudinals d'una xarxa política d'educació bàsica d'adults en un estat dels Estats Units que designem amb el pseudònim de “Newstatia”. Vam recollir informació sobre dos tipus de comunicació –rutinària i confidencial– en dues modalitats diferents –sense Internet i amb Internet. La majoria dels informadors eren els CEO o els directors d'operacions de les seves organitzacions; alguns eren membres legislatius o pertanyien a comissions legislatives. Les dades corresponents a la primera fase es van recollir entre febrer i maig de 1998, i les corresponents a la segona fase, entre juny del 2005 i març del 2006. En la primera fase hi van participar 23 dels 26 nodes “actius” de la xarxa; en l'especificació de la segona fase 41 dels 47 nodes ens van concedir una entrevista, amb una taxa de compliment del 87,2%.

A partir d'aquestes dades, vam definir tres tipus de xarxes que proposem de fusionar en el que anomenem sistemes de xarxes. Cada sistema de xarxes duu associades una xarxa col·laborativa, una xarxa política i un punt d'intersecció amb la xarxa fiscal d'àmbit de tot l'estat. Vam definir la xarxa política com els actors que reconeixen recíprocament els seus iguals com a conseqüencials i influents en l'elaboració de polítiques. La xarxa col·laborativa va ser definida com els actors que tenen un contracte amb l'Estat per prestar serveis d'educació bàsica a adults tal com s'han definit anteriorment. La xarxa fiscal la vam descobrir durant el procés de recollida de dades i mitjançant la comparació de les constatacions del nostre cas en l'àmbit de l'educació bàsica d’adults amb un cas semblant centrat en la política de salut mental (vegeu Rethemeyer 2007a, 2007b).

El nostre treball presentava diverses propostes que amplien o modifiquen les funcions dels gestors de xarxes definides per Agranoff i McGuire (2001). Si bé aquesta llista no pretén ser exhaustiva, creiem que es pot utilitzar per conformar el centre d'atenció de futures anàlisis sobre la gestió de xarxes i sobre les accions dels gestors.

Proposició 1: En tot sistema de xarxes determinat hi ha múltiples gestors de xarxes, que operen en un equilibri mutu basat en part en la competitivitat i en part en la cooperació. A partir de la nostra anàlisi vam identificar tres gestors de xarxes: un del departament d'educació de l'Estat, un d’un consell de proveïdors i un d'una associació del sector. Cadascun d'aquests tres actors actua com un agent de comunicació, però ser un agent no significa ser un gestor de xarxes. A diferència d'altres agents que vam identificar a la xarxa, cadascun d’aquests tres actors té vincles a través de xarxes entrecreuades. Cadascun d'ells exerceix una manera diferent de control social i té interessos únics, tot i que entrecreuats.

La introducció de múltiples gestors de xarxes implica que cadascun dels gestors de xarxes no realitza totes les funcions identificades per Agranoff i McGuire (2001). Un gestor de xarxes determinat realitza algunes o la totalitat d'aquestes funcions, depenent del rol formal que tingui dins la xarxa, dels mecanismes de control social de què disposi, d'on estiguin els seus interessos i dels xocs o influències que s’originin des de fora de la seva xarxa immediata. Així, per exemple, en utilitzar la contractació com a mecanisme de control social, el departament d'educació de l'Estat pot activar o desactivar membres concrets de la xarxa col·laborativa. Donat que ha de retre comptes tant de la prestació d’un servei als seus clients com de l'obtenció d’un rendiment davant l'assemblea legislativa, aquesta agència ha de seleccionar amb molta cura amb qui signa un contracte. Negant o assignant diners, el departament d'educació pot controlar qui forma part i qui no de la xarxa col·laborativa basant-se en criteris de rendiment o en altres criteris establerts. Aquells que no reben finançament pot ser que hagin de tancar les portes, i abandonar la xarxa col·laborativa.

L'existència de múltiples gestors de xarxes pot tenir un impacte sobre la capacitat de qualsevol dels gestors d’una xarxa per activar-la o desactivar-la. Al mateix temps, també és possible que gestors rivals treballin conjuntament pel bé del sistema. Sabem per les nostres entrevistes que tots tres gestors van coordinar les seves activitats en el context de severes reduccions pressupostàries posterior a l’atemptat de l'11 de Setembre, i que els gestors jugaven rols diferents en aquesta resposta.

Proposició 2: Els gestors de xarxes han d'estar “situats” en la intersecció amb la xarxa fiscal, almenys en els sistemes de xarxes de serveis socials. Un gestor de xarxes que no interactuï amb la xarxa fiscal està posant en risc la salut fiscal del sistema que pretén governar. Així, per exemple, en el sistema de xarxes d'educació bàsica d'adults, entre el 60% i el 80% de tots els ingressos dels proveïdors prové de fonts de l'Estat, i pràcticament tot el finançament de les unitats d'assistència tècnica prové de contractes amb l'Estat. La xarxa va haver de fer front a una gran crisi fiscal en els mesos posteriors a l'atemptat de l'11 de Setembre, ja que Newstatia, com la majoria d’estats de la Unió, va patir un seriós i sobtat revés en la seva disponibilitat pressupostària durant els sis mesos posteriors a l'atemptat. La retallada proposada va ser tan severa que una gran part dels proveïdors finançats per l'Estat haurien hagut de tancar durant almenys sis mesos. Sense l'aportació financera de l'Estat, la xarxa col·laborativa hauria desaparegut. Davant d’aquesta amenaça existencial, l'associació del sector va iniciar una mobilització massiva i coordinada en el conjunt de l'Estat en defensa del finançament, mobilització en la qual també va participar el consell dels proveïdors.

Proposició 3: Els gestors de xarxes han de tenir una perspectiva més àmplia que el seu sistema de xarxes “d'origen”. Els gestors de xarxes que, sense l'amplitud de mires necessària, se centren en la seva xarxa essencial, ignorant el context social, polític, econòmic i tecnològic en què opera la seva xarxa, estan abocats al fracàs. Tot sistema de xarxes està subjecte a sacsejades. Els estímuls institucionals, polítics, econòmics, socials i tecnològics poden afectar la pertinença a la xarxa, reduir l'efectivitat d'una xarxa, interrompre el compromís amb l'acció i introduir bloquejos a la cooperació. El gestor d’una xarxa ha d'estar preparat per reaccionar a aquests esdeveniments i per gestionar-ne els impactes.

El nostre cas d'educació bàsica d'adults demostra almenys dos d'aquests tipus d'esdeveniments desencadenants: (1) la sacsejada fiscal posterior a l'atemptat de l'11 de Setembre, i (2) les definicions canviants del que és l’“educació bàsica d'adults”. La sacsejada de l'11 de Setembre pràcticament va causar el col·lapse de tot el sistema. El sistema va sobreviure en part perquè els gestors situats en el nucli del sistema tenien molt bona sintonia amb el procés legislatiu a Newstatia i perquè van cooperar prou entre ells per generar una resposta coordinada. El canvi en la definició de l'educació bàsica d'adults –en el sentit d'incloure-hi la formació en el lloc de treball– resultava més controvertit i divisiu. I va enfrontar el departament d'educació i les seves preferències per majors pressupostos i definicions més àmplies de la seva missió amb el desig dels gestors de les altres dues organitzacions de protegir els seus membres de les sacsejades fiscals que es podrien produir per la desviació de part del pressupost de formació bàsica d'adults cap a la formació en el lloc de treball. Per poder ser efectius, els gestors de xarxes han de ser conscients d'aquestes amenaces per al sistema.

Proposició 4: L'activació/desactivació, la mobilització i la sintetització es produeixen a través de xarxes múltiples. Si bé estem d'acord amb Agranoff i McGuire (2001) que l'activació/desactivació, la mobilització, la sintetització i l'entramat són funcions clau de la gestió de xarxes, creiem que aquestes funcions operen a través de tot el sistema de xarxes. Els gestors de xarxes han de ser capaços de realitzar aquestes funcions a través de les xarxes polítiques, col·laboratives i fiscals tant dins del seu propi sistema d'origen com en els sistemes adjacents. La fricció entre aquests sistemes causada per interessos contraposats pot incrementar la dificultat de la tasca del gestor d'una xarxa. Aquests sistemes estan entrellaçats per motius socials, institucionals, ideològics o teòrics. Els gestors han de tenir sentit comú pel que fa als diversos interessos i les diferents dependències respecte als recursos dels diversos sistemes, i han de ser prou flexibles per adaptar les activitats de gestió de les seves xarxes.

En el nostre cas d'educació bàsica d'adults, l'associació del sector va jugar aquest rol després de l'11 de Setembre, mobilitzant els professionals i els proveïdors cap a l'acció política davant dels desenvolupaments legislatius negatius. Entre les organitzacions i les persones individuals que pertanyen a l'associació hi ha no només proveïdors d'educació bàsica per a adults, sinó també advocats i proveïdors amb vincles amb el sistema de desenvolupament de la població activa. Com a conseqüència de la connectivitat existent entre aquests dos sistemes de xarxes i el caràcter parcialment coincident d'aquests àmbits polítics, l'associació del sector va poder generar una resposta més robusta per fer front a una crisi pressupostària. Igual que els agents i els supervisors, l'associació pot utilitzar els seus recursos d'informació per implicar els seus membres en les diverses xarxes i assolir-ne la mobilització. Modelant tant la informació que va facilitar com el mateix mecanisme utilitzat per difondre-la, l'associació va poder induir al compromís tots els seus membres de xarxes múltiples amb interessos paral·lels, tot i que essencialment diferents.

En resum, estem d'acord que les quatre funcions identificades per Agranoff i McGuire en el seu treball seminal són fundacionals, però n’hi ha d’altres que caldria prendre en consideració. Així, per exemple, és important la capacitat de mobilitzar circumscripcions massives des de dins del sistema de xarxes “d'origen” del gestor i des dels sistemes adjacents, donat que les polítiques i la implementació estan ara més estretament fusionades que mai. Potser els gestors de xarxes volen considerar com posicionar-se a si mateixos respecte als altres gestors de xarxes, respecte a les altres xarxes que s'entrecreuen amb la seva xarxa “d'origen” i respecte al context social, polític, econòmic i tecnològic en què operen.