Aquest nou enfocament es caracteritza potser millor per quatre elements: la visió específica de la reputació que permet a l'organisme que la té reclamar la seva contribució única al bé públic; la naturalesa polièdrica de la reputació; l'existència de moltes expectatives de molts públics, i el context de l'actual societat del coneixement i la cultura de la culpa que propicien les condicions que intensifiquen les preocupacions d'aquests organismes pel risc de la seva reputació. Aquests elements són essencials dels marcs conceptuals basats en la reputació i moguts per ella, en la ciència política i en l'administració pública.

Aquest nou enfocament és diferent perquè, mentre que en els models de control polític l'origen del poder burocràtic ha estat la informació que posseeix l'organisme, en les teories de la reputació burocràtica l'origen del poder burocràtic ha estat l'única reputació que l'organisme conrea. A més, mentre que en els models de control polític, la principal pregunta de recerca gira entorn de les maneres com els ministres del govern vencen la asimetria de la informació, en les teories de la reputació burocràtica les preguntes giren entorn de les maneres com es conrea la reputació de l'organització, i com permet a les organitzacions del sector públic guanyar autonomia i imposar les seves preferències als seus principals (p. ex., als ministres del govern).

Existeix avui un consens entre els estudiosos de la reputació burocràtica que la reputació d'un organisme del sector públic es basa en l'avaluació de les activitats i el caràcter únic de l'organització en qüestió per part de múltiples públics, que aquests públics tenen múltiples expectatives pel que fa als resultats de les polítiques que els preocupen realment; que l'avaluació dels públics es basa en l'actuació i l'experiència passades respecte a la capacitat de l'organització de proporcionar uns serveis únics de forma competent; que els públics veuen una imatge de l'organització, no la 'realitat', i que la reputació de l'organització del sector públic és polièdrica, i inclou aspectes d'acompliment, de procediment, tècnics, morals i d'altres.

Atesa la forma de vida tan canviant i la naturalesa dinàmica de l'agenda pública, serà difícil per a cada públic extern captar i comprendre l'ús de la determinació estratègica d'un organisme i, per tant, la resposta d'aquest a les amenaces a la seva reputació pot semblar no recursiva, complexa i fluida i, el que és més important, atzarosa i no programada amb antelació. Tanmateix, els avenços recents en l'estudi de la reputació burocràtica indiquen que les organitzacions del sector públic sector processen de manera endògena les amenaces a la reputació i reaccionen ¿de forma adaptativa, estratègica i/o oportunista¿ o no, en funció de com entenen la seva reputació distinta.

Una eina important en la determinació estratègica de les organitzacions del sector públic és l'ús estratègic de la comunicació. Un estudi, per exemple, ha demostrat que un organisme regulador tendeix a mantenir-se callat quan és objecte de crítica sobre temes pels quals gaudeix generalment de bona reputació, mentre que respon a les crítiques sobre àrees funcionals bàsiques per les quals té una reputació més feble. Un altre estudi ha mostrat que els organismes reguladors són més propensos a reconèixer els problemes, per bé que atribueixen més fàcilment la culpa als altres quan els diuen que la regulació és massa indulgent, o bé neguen que sigui excessiva.

Una altra eina important en la determinació estratègica de les organitzacions del sector públic és el poder d'esperar, és a dir, el poder de diferir les decisions. Un estudi, per exemple, ha demostrat que, com més positiva és la cobertura mediàtica de la responsabilitat de protegir el consumidor per part d'una agència reguladora, aquesta pren més lentament les decisions coercitives (p. ex., l'expedició de cartes d'avís); en canvi, una cobertura mediàtica més crítica la porta a actuar més ràpidament.

Una altra eina és el poder de decidir si fomentar o no una cobertura mediàtica a gran escala de les decisions i els errors del regulador. Un estudi, per exemple, ha demostrat que la capacitat d'observar errors és, en part, la interpretació que en fa l'organisme, i per a alguns organismes ¿especialment les que 'ombregen' organismes que tenen una reputació mundial d'expertesa¿ els errors no són cap problema. Aquest estudi també ha demostrat que el tipus de reputació que té un organisme públic juga un paper bàsic en determinar el seu comportament. Això vol dir que la qüestió rellevant en aquest camp emergent no és si una organització té una forta reputació o no, sinó de quina mena és la forta reputació que té.

Per molt sensible que sigui un organisme públic a la seva reputació, els estudiosos i els professionals cada vegada entenen més que cal tenir molt en compte el context en què es produeix la relació entre la reputació organitzativa i les decisions de l'organització i, més concretament, l'actitud de base de les organitzacions respecte de les seves reputacions, a manca de reptes exògens. Potser una de els deduccions més importants que s'han generat fins ara en aquest flux acadèmic és que potser hi ha organismes públics que estan molt relaxats, pel que fa a la seva reputació, i que només se'n preocupen quan els arriba una crítica externa, o bé d'altres que estan molt preocupats per la reputació i que només es relaxen després de rebre una lloança pública visible.

En contra d'aquestes interessants conclusions, la qüestió que es planteja és si tots els organismes públics són sensibles a la reputació. O, parlant en teoria, si l'enfocament principal-agent està condemnat al fracàs. Hi ha almenys quatre raons que justifiquen la resposta negativa a aquesta pregunta. Primer, els buròcrates es poden veure obligats a conrear la reputació per una manca notable de finançament i/o per cultura administrativa, i els executius polítics que impedeixen la protecció i l'avenç de la reputació. Segon, els buròcrates també s'hi poden veure obligats per les seves pròpies actituds i punts de vista, especialment si tenen la percepció que els mitjans són una arma de doble tall. Tercer, les organitzacions del sector públic col·laboren sovint, cosa que dificulta identificar la reputació d'un organisme governamental i la relació entre aquest i el seu públic extern. Quart, la protecció de la reputació es pot veure minada per les preocupacions dels màxims responsables de les organitzacions del sector públic per fer carrera. El cas més obvi sorgeix quan el cap d'aquest organisme prefereix guanyar reputació a curt termini, mentre que els seus funcionaris sènior potser prefereixen protegir l'organisme davant de les amenaces a la reputació que puguin sorgir a llarg termini.

Totes aquestes restriccions, que impliquen que no tots els organismes del govern i les organitzacions del sector públic estan disposades i/o són capaces de progressar i protegir les seves reputacions, no són tractades per les teories de la reputació burocràtica i, per tant, plantegen una sèrie de qüestions que requeriran noves investigacions.

Bibliografia seleccionada

Carpenter, Daniel P. 2001. The Forging of Bureaucratic Autonomy. Princeton, N.J.: Princeton University Press.

Carpenter, Daniel P. 2010. Reputation and Power. Princeton, N.J.: Princeton University    Press.

Gilad, Sharon, Moshe Maor and Pazit Ben-Nun Bloom. Forthcoming. 'Organizational Reputation, the Content of Public Allegations and Regulatory Communication.' Journal of Public Administration Research and Theory

Maor, Moshe. 2007. 'A Scientific Standard and an Agency's Legal Independence: Which of these Reputation-Protection Mechanisms is less Susceptible to Political Moves.' Public Administration, 85(4):961-978.

Maor, Moshe. 2010. 'Organizational Reputation and Jurisdictional Claims: The Case of the U.S. Food and Drug Administration.' Governance, 23(1):133-159.

Maor, Moshe. 2011. 'Organizational Reputations and the Observability of Public   Warnings in 10 Pharmaceutical Markets.' Governance, 24(3):557-582.

Maor, Moshe, Sharon Gilad, and Pazit Ben-Nun Bloom. 2012. 'Organizational Reputation, Regulatory Talk and Strategic Silence.' Journal of Public Administration Research and Theory 23(3): 581-608.

Maor, Moshe and Raanan Sulitzeanu-Kenan. 2013. 'The Effect of Salient Reputational Threats on the Pace of FDA Enforcement.' Governance 26(1): 31-61.

Maor, Moshe. 2013. 'Theories of Bureaucratic Reputation.' Paper presented at the XVII    IRSPM conference in Prague, The Czech Republic.